Futbol Club Barcelona

club de futbol català
(S'ha redirigit des de: F.C. Barcelona)
"Culés" i "Culers" redirigeixen aquí. Si cerqueu el sobrenom de aficionats del Barça, vegeu Culer.

El Futbol Club Barcelona, o simplement FC Barcelona o Barcelona, popularment conegut com a Barça,[a] és una entitat esportiva[1] professional de la ciutat de Barcelona. És el club més important de Catalunya[b][2] i un dels més populars del món.[3] És conegut sobretot pel seu equip de futbol professional masculí, que juga a la primera divisió del futbol espanyol.

Infotaula d'organitzacióFutbol Club Barcelona
lang=ca
Ciutat Esportiva Joan Gamper, Futbol Club Barcelona (Sant Joan Despí) Modifica el valor a Wikidata

LemaMés que un club Modifica el valor a Wikidata
HimneCant del Barça Modifica el valor a Wikidata
MascotaAvi del Barça Modifica el valor a Wikidata
EpònimBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtFCB Modifica el valor a Wikidata
SobrenomBarça, Blaugrana (club)
Culers, Blaugranes, Barcelonistes (afició)
Tipusclub de futbol
equip esportiu professional
equip de futbol Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat de responsabilitat limitada Modifica el valor a Wikidata
Creació29 novembre 1899, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FundadorJoan Gamper Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment significatiu
Barça Studios
2011-Cas Neymar, per FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu i Floreta, Sandro Rosell i Feliu
2017-2020Cas I3 Ventures (Barcelona), per Josep Maria Bartomeu i Floreta, FC Barcelona, Price Waterhouse Coopers
15 març 2023-Cas Negreira
29 novembre 1899 data d'establiment
8 desembre 1899 primer partit (Barcelona)
Equip:FC Barcelona, Equip de la colònia anglesa
24 setembre 1957 inauguració del Camp Nou
1974 Cant del Barça
28 abril 1988 Motí de l'Hespèria Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Instal·lació esportiva del clubEstadi Olímpic Lluís CompanysSants-Montjuïc (Barcelonès) . 55.926  Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Membre deReial Federació Espanyola de Futbol
Federació Catalana de Futbol Modifica el valor a Wikidata
Penyes1.273 (2020)
Socis143.086 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Complex esportiu
PresidènciaJoan Laporta i Estruch (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Executiu en capFerran Reverter (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Mànager generalJosep Segura Rius (2017–2019) Modifica el valor a Wikidata
President Modifica el valor a WikidataJoan Laporta i Estruch Modifica el valor a Wikidata
Òrgan de premsaBarça TV
Barça Camp Nou
Barça TV+ (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalXavier Hernández i Creus (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Empleats551 (2023) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuFutbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Propietat desoci
penya Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Part deFutbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Denominació anterior
Foot-ball Club Barcelona (1899–1941)
Club de Fútbol Barcelona (1941–1973)
Futbol Club Barcelona (1973–) Modifica el valor a Wikidata
Equips
FC Barcelona Atlètic
EsportFutbol masculí
LligaPrimera Federació
EntrenadorRafael Márquez Álvarez
FC Barcelona Juvenil A
EsportFutbol masculí
LligaDivisió d´Honor Juvenil de Futbol
EntrenadorÒscar López Hernández
FC Barcelona Juvenil B (en) Tradueix
EsportFutbol masculí
FC Barcelona C (1967–2007)
EsportFutbol masculí
LligaTercera divisió espanyola de futbol
EntrenadorJoan Carles Pérez Rojo Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Capital propi−451.000.000 € (2021) Modifica el valor a Wikidata
Ingressos totals631 M€ (2021) Modifica el valor a Wikidata
Benefici net304 M€ (2023) Modifica el valor a Wikidata
Actius totals1.402 M€ (2022) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color          Modifica el valor a Wikidata
Número de telèfon+902-18-99-00 Modifica el valor a Wikidata
Equipament esportiu
EquipamentNike Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorSpotify Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfcbarcelona.cat Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm8532013 Facebook: fcbarcelona Twitter: fcbarcelona Instagram: fcbarcelona LinkedIn: fc-barcelona Snapchat: fcbsnap Youtube: UC14UlmYlSNiQCBe9Eookf_A Pinterest: fcbarcelona TikTok: fcbarcelona Twitch: fcbarcelona GitHub: fcbarcelona Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Fundat el 29 de novembre de 1899 amb el nom de Foot-ball Club Barcelona per un grup de joves futbolistes suïssos, catalans i britànics encapçalats pel ciutadà suís Joan Gamper, es va registrar oficialment el 5 de gener de 1903.[4] A diferència de la majoria de clubs esportius professionals a tot el món, el FC Barcelona no és una societat anònima, és a dir, que la propietat del club recau en els seus 148.000 socis,[5] sent el setè club de futbol amb més socis del món.[6] Els seus seguidors són coneguts com a culers, amb 1.264 penyes repartides per tot el món el 2022. El club disposa de seccions professionals masculina i femenina de futbol, i masculines de bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala, totes en l'elit de les competicions esportives europees de clubs, i 9 seccions no professionals d'hoquei herba, atletisme, patinatge artístic, hoquei gel, voleibol masculí, i voleibol femení, rugbi i FC Barcelona-Institut Guttmann de bàsquet amb cadira de rodes.

Segons les estadístiques que realitza l'IFFHS, el FC Barcelona va ser el millor equip de futbol masculí europeu i mundial de la primera i segona dècada del segle xxi,[c][7] i lidera el rànquing global del segle amb 5228 punts amb una diferència de 365 punts sobre el segon classificat (Reial Madrid).[8] És a més l'equip de futbol que més vegades ha figurat als podis del FIFA World Player (19) i de la Pilota d'Or (34).[cal citació][d] L'estadi on juga els partits com a local és l'Estadi Olímpic Lluís Companys, amb 17.064 abonats amb localitat[9] per una capacitat de 49.472 espectadors. Va ser uns dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol el 1928, i és un dels tres clubs que sempre ha jugat a la Primera Divisió de la lliga espanyola de futbol juntament amb el Reial Madrid Club de Futbol i l'Athletic Club.[10]

L'equip masculí de futbol és un dels equips amb més trofeus del món, dels quals destaquen amb dades de 2023, 27 títols de Primera Divisió, 31 títols de Copa del Rei de futbol, 14 Supercopes d'Espanya,[11] 5 Copes d'Europa, 5 Supercopes d'Europa, 4 Recopes d'Europa, 3 Copes de Fires i 3 Mundials de Clubs. És el tercer club amb més títols internacionals (22), els mateixos que Club Atlético Boca Juniors i Club Nacional de Football —per darrere del Reial Madrid, amb 29; i l'Al-Ahly, amb 24. És per tant el primer equip amb més títols d'Espanya i un dels clubs més prestigiosos d'Europa i del món. El Barça és l'únic equip d'Europa que ha disputat sempre, des del 1955, alguna de les quatre competicions europees; l'únic club de la lliga espanyola que ha aconseguit guanyar les tres competicions més importants el mateix any (la Copa, la Lliga i la Lliga de Campions) la temporada 2008-09 i 2014-15; l'únic europeu d'aconseguir-ho més d'una temporada; i junt amb el FC Bayern de Múnic, l'únic equip que ha assolit en un mateix any (2009) els 6 títols més importants (tres internacionals i tres estatals).[12] A 2022, el primer equip masculí de futbol ha guanyat 94 títols oficials, cosa que el converteix en el segon equip amb més títols de l'estat espanyol.[13] El seu màxim rival és el Reial Madrid Club de Futbol en rivalitat amb transcendència a nivell mundial als partits coneguts com el clàssic, tot i que també manté una gran rivalitat amb el Reial Club Deportiu Espanyol en els partits coneguts com derbi barceloní.[14] El club compta amb un segon equip masculí professional, el Futbol Club Barcelona B, i un femení professional, el Futbol Club Barcelona (femení), i alhora compta amb dos equips juvenils, així com equips de formació en totes les categories i en la majoria de les especialitats esportives, els quals permeten de nodrir els primers equips amb el major nombre possible de jugadors del planter.

Nou exintegrants del club van ser inclosos al Salón de la Fama del Fútbol Internacional, un projecte dedicat a preservar la memòria de rellevants personatges de la història del futbol.[15] Entre ells s'inclouen Johan Cruyff, Diego Maradona, Ricard Zamora, Luís Figo, Ronaldo Nazário, Hristo Stoítxkov, Pep Guardiola i Ronaldinho de Assis, als quals s'uneix Ladislau Kubala com a «degà», o d'especial transcendència.[16]

Entre tots els equips professionals, en 2023 sumaven 46 Copes d'Europa, entre les 22 d'hoquei patins, 11 d'handbol, 5 de futbol masculí, 2 de futbol femení, 2 de bàsquet i 4 de futbol sala.[17][18] La temporada 2010-11 va ser la més reeixida globalment del club, amb 14 títols: 3 de l'equip de futbol masculí, bàsquet i futbol sala, 2 d'handbol i hoquei patins i 1 de futbol femení.[19]

Història

Categoria principal: Història del Futbol Club Barcelona

1899-1920: Els primers anys

 
Fotografia de Joan Gamper el 1910

El 29 de novembre de 1899, Hans Gamper, juntament amb un grup d'esportistes, funden el FC Barcelona al Gimnàs Solé. Els primers partits del Barça es jugaren a l'antic Velòdrom de la Bonanova, però aviat l'equip es traslladà al camp del Mas Casanovas, a tocar de l'Hotel Casanovas del carrer Sant Antoni Maria Claret, molt a prop d'on avui s'aixeca l'Hospital de Sant Pau. Aquest nou escenari acollí els partits del Barça a partir del 18 de novembre del 1900, dia en què s'aplegaren prop de 4.000 espectadors per presenciar el partit inaugural que enfrontà el Barça amb l'Hispània FC.[20]

L'any 1902 el Barça s'adjudicà el primer títol oficial de la història del club, la Copa Macaya, embrió del que després seria el Campionat de Catalunya. L'equip va jugar en diferents camps: a la carretera d'Horta (1901) i al carrer Muntaner (1905), fins que el 14 de març del 1909 es va inaugurar el camp del carrer de la Indústria. Aquell recinte era situat en l'actual confluència dels carrers Villarroel i París, se'l coneixia amb el nom de l'Escopidora i feu servei fins a 1922. Tenia un aforament de 6.000 persones i la construcció de la seva tribuna de dos pisos va suposar un autèntic esdeveniment. També el 1915, el club va crear la seva primera secció poliesportiva, la d'atletisme.

1920-1930: Primera època daurada

 
Equip del FC Barcelona, publicat a El Gráfico, 1926.
 
Primer equip de la temporada 1928-1929.

Els anys vint representen el Barça de l'edat d'or. El club passarà en aquesta dècada de 3.000 a 11.000 socis.[21] L'equip incorpora homes clau com el Paulino Alcántara, el porter Ricard Zamora i sobretot el davanter Josep Samitier. Tots ells consolidaren un gran equip que s'adjudicà un gran nombre de títols en els campionats de Catalunya i Espanya, èxits que permeteren inaugurar el camp de Les Corts el dia 20 de maig del 1922, amb una capacitat inicial de 20.000 espectadors.[22] En aquest període el Barça es va adjudicar quatre Copes d'Espanya i el primer Lliga espanyola (1928-29). Durant aquesta dècada el Barça va crear les seves seccions de bàsquet, rugbi i hoquei herba.

 
Guàrdies Civils a l'entrada del Camp del carrer Indústria

El 14 de juny de 1925, el públic barcelonista al Camp de les Corts xiula l'himne espanyol. El dictador espanyol Primo de Rivera tanca l'estadi i el president Gamper ha de dimitir.[23]

Aquest període acaba amb el suïcidi de Gamper el 30 de juliol del 1930, a causa de la depressió provocada per problemes personals i econòmics.

1931-1939: Davallada, II República i Guerra Civil: el president Suñol afusellat

La dècada dels anys 30 representà una gran crisi per al club. Es va iniciar amb la mort de Hans Gamper i, posteriorment, coincidint amb l'adveniment de la Segona República, es va continuar amb un descens alarmant del nombre de socis que es va agreujar amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936. Aquell any, a més, el president del club Josep Sunyol, que era diputat per Esquerra Republicana de Catalunya, era assassinat per les tropes franquistes a la Serra de Guadarrama.[24] El club va acabar la dècada amb només 2.500 socis.

1940-1950: La difícil postguerra

Durant els anys 40, el club va anar superant a poc a poc la seva crisi social i esportiva. L'entitat va ser per les autoritats del nou règim franquista que, des d'aleshores i fins a 1953, designarien directament el president del club. Els nous rectors van espanyolitzar tots els estaments del club, eliminant qualsevol connotació catalana o anglosaxona. El 1940 el club va passar a denominar-se Club de Futbol Barcelona en comptes de Football Club Barcelona, i es va modificar l'escut: es van suprimir les quatre barres de la bandera catalana per col·locar en el seu lloc la bandera espanyola. Amb motiu de les noces d'or del club el 1949, la dictadura va autoritzar per primera vegada l'exhibició limitada de la bandera catalana. En el plànol esportiu es va recompondre l'equip després de la crisi de la guerra, i es van acabar conquerint tres lligues espanyoles, una Copa d'Espanya i dues Copes Eva Duarte de Perón. A més, durant els anys 40, es van crear noves seccions poliesportives entre les quals van destacar la d'handbol i la d'hoquei sobre patins. Tot això va contribuir a fer que, al final de la dècada, coincidint amb les noces d'or del club, se superessin els 25.000 socis.

1951-1958: Cinc copes, Kubala i l'afer Di Stefano

 
Kubala l'any 1953
 
Monument a Kubala al Camp Nou
Els anys 50 van ser una de les millors dècades de la història del club, tant en el plànol esportiu com en el social. El fitxatge de Ladislau Kubala el 1950 va esdevenir la pedra angular sobre la qual es va construir un gran equip.[25] En aquesta dècada, van aconseguir tres Lligues espanyoles, cinc Copes d'Espanya, dues Copes Eva Duarte de Perón, tres Copes Duward, dues Copes Llatina, dues Copes Martini Rossi, una Copa de Fires i una Petita Copa del Món. L'any següent del fitxatge de Kubala, l'equip aconseguí cinc trofeus en una mateixa temporada. Aquest equip és conegut com "el Barça de les cinc copes".

Un altre fet destacat d'aquesta dècada va ser la celebració el 1953 de les primeres eleccions semidemocràtiques (hi van votar només els socis masculins) a la presidència del club. L'any 1953 va tenir lloc un dels esdeveniments més importants de la història del club i també de l'etern rival, el Reial Madrid. El Barcelona havia negociat el Alfredo Di Stefano fitxatge amb el River Plate, propietari del jugador, però el Madrid ho va fer amb Millonarios, on estava jugant sense permís de la FIFA. La solució de la Federació Espanyola va ser que el jugador jugués una temporada a cada club alternativament. El Barcelona s'ha negat a aquesta decisió, i renunciava als seus drets sobre el jugador a favor del Madrid.

El Barça, "més que un club"

 
La frase "Més que un club" a la graderia del Camp Nou

Malgrat les adversitats, la massa social va créixer fins als 38.000 socis, que van deixar petit el Camp de les Corts, de manera que es va construir un nou estadi, el Camp Nou, inaugurat el 1957 amb 60.000 places.[26]

L'estadi del FC Barcelona restà com un dels pocs escenaris públics on els afeccionats s'expressaven amb una certa llibertat i el club esdevingué el millor ambaixador de Catalunya a l'exterior. Va ser durant aquells anys de repressió de les llibertats públiques i de la cultura catalana quan es va començar a popularitzar l'eslògan que defineix el Barça com a "més que un club", a partir del discurs de presa de possessió del càrrec de president de Narcís de Carreras, el 17 de gener del 1968.[27]

1958-1960: El Barça d'Helenio Herrera

 
Luis Suàrez, el primer jugador del Barça en guanyar la Pilota d'Or

Amb Helenio Herrera com el entrenador, Luis Suárez (guanyar la Pilota d'Or el 1960), Sándor Kocsis i Zoltán Czibor, l'equip va guanyar 2 Campionats de Lliga espanyola, 1 Copa del Rei i 2 Copa de Fires. Aquests títols, no obstant, no van aconseguir compensar la derrota a la final de la Copa d'Europa del 1961 ni la crisi social generada per les marxes el tècnic argentí i Luis Suárez a l'Inter de Milà, amb el qual guanyaria dues Copes d'Europa.

1961-1972: Llarga crisi dels seixanta

La dècada de 1960 va tenir menys èxit per al club, amb el Reial Madrid monopolitzant la Lliga i del delicat estat de l'economia del club derivat de la construcció del Camp Nou. L'únic motiu de joia per als blaugrana va ser la final de Copa del 1968, en la qual el Barça s'imposà per 0-1 al Reial Madrid en l'Estadi Santiago Bernabéu. Malgrat els escassos èxits esportius, el nombre de socis augmentarà de 39.000 fins a 55.000. En l'àmbit internacional, el Barça s'ha de conformar amb una Copa de Fires guanyada l'any 1966 davant el Reial Saragossa.

1973-1978: Arribada de Johan Cruyff

 
Johan Cruyff va jugar al Barça entre 1973 i 1978.
Durant els anys 70 va continuar l'imparable augment de socis del club: es va passar dels 55.000 als 80.000. Van ser els anys en els quals el futbol espanyol va obrir les portes als estrangers i el club va fitxar alguns dels millors jugadors del món com ara Johan Neeskens, Hugo Sotil, Hansi Krankl o Allan Simonsen.

L'equip de futbol va conquistar durant aquesta dècada una Lliga espanyola, dues Copes del Rei, i una Copa de Fires. Cap el final de la dictadura, el club va anar assumint de nou els símbols de la catalanitat del Barça.

1978-1988: Recopa de Basilea i Núñez

Entrevista a Josep Lluís Núñez de 1984.
 
Equip titular de la semifinal de la Copa d'Europa contra el PSV Eindhoven, 1978

L'any 1978 va arribar a la presidència del club Josep Lluís Núñez, que dirigiria el club durant les dues dècades següents.

Durant els anys 1980 es van fer grans inversions en fitxatges de grans estrelles, com ara Maradona, Schuster o Gary Lineker, però l'equip de futbol només va poder guanyar a Espanya una lliga, tres Copes del Rei, una Supercopa i dues Copes de la Lliga. En l'àmbit europeu, però, es van guanyar dues Recopes d'Europa. Cal destacar-ne especialment la primera, que fou l'aconseguida a Basilea el 1979 contra el Fortuna Düsseldorf alemany. Aquest partit és recordat pel gran nombre d'aficionats que s'hi van desplaçar (més de 25.000), per la importància que suposava guanyar el títol en aquell moment i pel partit en si, que acabaria sent un partit vibrant i emocionant que va requerir pròrroga (4-3).

 
El 1979, el club va comprar La Masia, una casa de pagès construïda el 1702, perquè servís de residència als joves del planter. Més tard tindria un paper important en l'èxit futur de club.[28]

La taca més negra d'aquesta dècada va ser la derrota a la final de la Copa d'Europa disputada a Sevilla l'any 1986 davant de l'Steaua de Bucarest. El més positiu dels dècada de 1980 va ser l'ampliació del Camp Nou,[26] l'increment de socis, que va superar la xifra dels 100.000, la revitalització econòmica del club i els èxits de les seccions de bàsquet, handbol i hoquei sobre patins, que van conquistar importants títols espanyols i europeus.

1988-1996: Johan Cruyff entrenador i el Dream Team

Després d'una greu crisi esportiva i social, durant el 1988 el club va tornar a contractar Johan Cruyff, aquest cop com a entrenador, fet que marcaria l'estil futbolístic del club des de llavors.

 
Amor, Ferrer, Mussons i Guardiola el 1992

L'equip de futbol, entrenat per Johan Cruyff, rebé l'apel·latiu encomiàstic de Dream Team a causa de la forta mentalitat guanyadora que demostrà i la pràctica d'un futbol efectiu i alhora bonic, amb figures com Koeman, Guardiola, Stoítxkov, Romário, Laudrup, Zubizarreta o Bakero entre d'altres, que va guanyar quatre Lligues consecutives entre el 1991 i el 1994, tres Supercopes d'Espanya, una Copa del Rei, una Supercopa d'Europa (1992) i el 20 de maig de 1992 va conquerir el seu títol més preat: la Copa d'Europa, al mític estadi de Wembley i davant la UC Sampdoria.

Una vegada dissolt l’equip a l’any 1994, després del derrote a la final de la Copa d'Europa per 4-0 a Atenes davant l'AC Milan, Johan Cruyff va començar a treballar llavors en una nova generació de del planter. Els resultats no arriben i, per primera vegada des del 1988, l'equip no guanya cap títol oficial.

Els diversos enfrontaments entre Cruyff i la directiva esclaten el 18 de maig del 1996.[29] El president Josep Lluís Núñez anuncia la fulminant destitució del tècnic a manca de dues jornades per al final de la Lliga.

1995-2000: Final de Núñez i Centenari

 
Logotip del centenari

El traumàtic comiat de Johan Cruyff va crear una gran crisi social en el club, Núñez va confeccionar la nova etapa 1996-97 amb Bobby Robson com a nou entrenador, que va reclutar Ronaldo del seu club anterior, el PSV Eindhoven, que va costar 2.500 milions de pessetes. Aquest jugador aconseguí el pichichi de la Lliga amb 34 gols i fou determinant en la victòria dels tres títols aconseguits: Supercopa d'Espanya, Recopa d'Europa, i la Copa del Rei.

Després de la breu etapa de l’entrenador anglès, el club passa per un moments de crisi social continua i es contracta a Louis Van Gaal, que encara que aconsegueix 2 Lligues, una Copa i una Supercopa d'Europa no convenç al soci. Cal dir que en la temporada 1998-99 (la del Centenari), otes les seccions professionals de l'entitat (futbol, bàsquet, handbol i hoquei patins) van aconseguir com a mínim el títol de lliga.[30]

La temporada 1999-00 suposà el final de l'era Núñez i comportà alhora la dimissió de l'entrenador Van Gaal. A final de temporada la situació arriba a insostenible per diversos motius: El joc del Barça desagrada l'afició, i aquesta i la premsa mostren la seva crispació contra Van Gaal, es constitueix la plataforma Elefant Blau (presidida per Joan Laporta) i a final de temporada l'equip no assoleix cap títol a excepció de la Copa Catalunya. Així doncs, Núñez convoca eleccions per al 27 de juliol del 2000 i posa fi als seus 22 anys de mandat.

La dècada dels 90 a suposar una de les més exitoses del club en tots els sentits, tant pel que fa a títols com als àmbits socials i de seccions. Les seccions més importants del club van assolir grans triomfs:

2001-2003: Transició presidencial sense títols

La curta era Gaspart s'inicia, a més a més, amb l'inesperat fitxatge pel Reial Madrid del davanter portuguès Luis Figo.[e] Gaspart, apressat pel cas Figo, malbarata els diners percebuts per la clàusula de rescissió del portuguès amb fitxatges que no ofereixen el rendiment esperat. Durant el seu mandat, Gaspart inicià les obres de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí i amplià i millorà el Museu del FC Barcelona, el qual batejà amb el nom de Museu President Núñez. La secció de bàsquet, això sí, assolí grans èxits (entre ells la Copa d'Europa) sota la direcció del tècnic serbi Svetislav Pešić.

2003-2012: "Laporta president", Josep Guardiola i el millor Barça de la història

2003-2010: Presidència de Joan Laporta: dues Lligues de Campions i quatre Lligues

 
Joan Laporta després del pregó de la Festa Major de Sant Cugat del Vallès el 2008

La victòria de Joan Laporta a les eleccions celebrades el juny del 2003[31] va suposar un canvi radical en la gestió del club, que va abordar una reforma profunda que va permetre que en dos anys el Barça tornés a figurar entre els clubs més admirats del món.[32]

2003-2006: Rijkaard, Ronaldinho i la segona Champions

2006-2008: Crisi esportiva i institucional

2008-2012: L'era Guardiola

Presidència de Sandro Rosell

2012-2013: Etapa tràgica de Tito Vilanova

2013-2020: Inestabilitat institucional i presidència de Bartomeu

El 'Tata' Martino

L'era Luis Enrique

Es dona inici a la temporada 2014-15 amb la presentació de Luis Enrique com a nou entrenador del primer equip. El 22 de maig és presentat el primer fitxatge de la campanya, es tracta del porter alemany Marc-André ter Stegen, qui arriba procedent del Borussia Mönchengladbach per 12 milions d'euros. A ell se'ls suma la tornada dels cedits: Rafinha Alcántara i Gerard Deulofeu; juntament amb Jordi Masip promocionat del filial. També es fitxa al davanter Luis Suárez del Liverpool per 81 milions d'euros, també s'integren a l'equip: el porter Claudio Bravo, els defenses Jérémy Mathieu, Thomas Vermaelen i Douglas Pereira; i el migcampista croat Ivan Rakitić. Les baixes del mercat van ser: Cesc Fàbregas, Jonathan dos Santos, Isaac Cuenca, Alexis Sánchez, Oier Olazábal, Bojan Krkić, José Manuel Pinto, al costat d'ells el porter Víctor Valdés i després de 15 anys el capità Carles Puyol es retira del futbol professional. A més van ser cedits Cristian Tello al FC Porto (per dos anys), Gerard Deulofeu i Denis Suárez (per dos anys) al Sevilla FC, Ibrahim Afellay a l'Olympiacos FC i Alex Song al West Ham United.

El 21 d'agost el Comitè d'Apel·lació de la FIFA ratifica la seva decisió i manté la sanció imposada al club, impedint-li tornar a fitxar jugadors per dos cicles, és a dir, fins a gener de 2016. Després de la tercera derrota en la Lliga davant la Reial Societat el 4 de gener, és destituït Andoni Zubizarreta com a Director Esportiu pels mals resultats, en el seu lloc es crea una Comissió Tècnica formada per Carles Rexach i Ariedo Braida. Després d'això el 7 de gener el president Josep Maria Bartomeu convoca a eleccions anticipades pel juliol de 2015. El 12 de gener en la gala de la FIFA Pilota d'Or, Lionel Messi novament queda en segona posició després de Cristiano Ronaldo, i és al costat d'Andrés Iniesta inclòs en l'Equip Ideal de l'any.

Quedant una jornada per disputar-se d'un extenuant campionat, el 17 de maig l'equip es proclama campió de Lliga després de vèncer a l'Atlètic de Madrid en la Vicente Calderón pel compte mínim. Per a l'última jornada, se li realitza un comiat a l'estadi barcelonista del capità Xavi Hernández, qui abandonaria el club després de 17 temporades per emprendre rumb a Qatar. A la setmana següent, el 30 de maig es juga la final de la Copa del Rei en el mateix Camp Nou, on els blaugranes s'imposen per 3-1 a l'Athletic Club amb doblet de Messi i un gol de Neymar, obtenint així el 27è títol de Copa.

El 6 de juny a l'Estadi Olímpic de Berlín els culés s'enfronten a la Juventus per la final de la Lliga de Campions després de vèncer al Bayern de Múnic en les semifinals. Sent un partit molt disputat el Barça aconsegueix alçar-se per cinquena ocasió com a Campió d'Europa amb gols de Rakitić, Suárez i Neymar en l'últim minut; d'aquesta forma el FC Barcelona aconsegueix el seu segon Triplet tancant una temporada històrica. Finalment Bartomeu i la seva directiva dimiteixen fent de manera oficial les eleccions per la presidència, prenent el comandament la Comissió Gestora encapçalada per Ramon Adell. El president sortint és reescollit pels socis davant les candidatures de Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa.[33]

 
Els jugadors celebrant la Supercopa d'Europa de futbol 2015

El 20 de desembre el Barça guanya el seu tercer Mundial de Clubs després de derrotar en la final al Club Atlético River Plate per 3-0, amb dos gols de Suárez i un de Lionel Messi. D'aquesta manera, el FC Barcelona acaba un any espectacular guanyant 5 dels 6 títols possibles en un any. Malgrat la sanció exercida per la FIFA, el club blaugrana incorpora dos nous jugadors: Aleix Vidal del Sevilla Futbol Club per 18 milions d'euros, i Arda Turan de l'Atlètic de Madrid per 34 milions. Malgrat això, els jugadors no poden jugar fins a gener de 2016.

El 10 de febrer de 2016, es classifica per a la sisena final de la Copa del Rei de les vuit darreres temporades, el Barcelona Luis Enrique supera el rècord de 28 partits consecutius invictes en totes les competicions fixades per l'equip de Guardiola la temporada 2010–11, amb un 1-1 amb el València a la segona eliminatòria de la Copa. Amb una victòria de 5-1 al Rayo Vallecano de Madrid el 3 de març, el 35è partit de Barcelona invicte, el club trenca el rècord espanyol de 34 partits del Reial Madrid invicte a totes les competicions de la temporada 1988-1989,[34] establint-se en 39 partits invicte, en perdre el 2 d'abril de 2016 per 2-1 davant el Reial Madrid al Camp Nou.[35] El 14 de maig de 2016, Barcelona obté el seu sisè títol de la Lliga en vuit temporades.[36] Messi, Suárez i Neymar acaben la temporada amb 131 gols, batent el rècord que havien establert l'any anterior de major nombre de gols per un trio atacant en una sola temporada.[37] El Barça queda eliminat per l'Atlètic de Madrid a la Lliga de Campions però revalida el títol de Copa, aconseguint així el setè doblet de la seva història.[38]

La temporada 2016-17 va ser l'última de Luis Enrique a la banqueta blaugrana causa de la seva renúncia producte del degast que implica el treball, segons el mateix entrenador explica en roda de premsa el mes de març.[39] Guanya la Supercopa d'Espanya a l'Sevilla F.C per un global de 5-0.[40] El 8 de març de 2017, Barcelona protagonitza la remuntada més gran de la història de la Lliga de Campions derrotant per 6-1 al Paris Saint-Germain FC (marcador global 6-5), tot i perdre l'anada a França per un marcador de 4-0, (veure artícle de la remuntada)[41] però cau davant la Juventus FC per un global de 3-0.[42] Va repetir títol de Copa i va quedar segon a la Lliga a 3 punts del Reial Madrid.

L'era Valverde i Quique Setién

El 29 de maig de 2017, l'ex jugador Ernesto Valverde és nomenat successor de Luis Enrique signant un contracte de dos anys amb opció per a un any més. El mateix any el directiu Javier Bordas proposà de formar una secretaria tècnica amb Monchi, Jordi Cruyff i Thierry Henry, però el club ho desestimà i es decantà per Pep Segura, seguidor d'un altre model.[43]

El 20 de setembre de 2017, Barcelona fa una declaració exercint la seva posició sobre el referèndum sobre la independència de 2017 i l'anomenada Operació Anubis expressant que "davant dels fets succeïts els darrers dies, i especialment avui, en relació amb la situació política que viu Catalunya, el FC Barcelona, fidel al seu compromís històric amb la defensa del país, de la democràcia, de la llibertat d'expressió i del dret a decidir, condemna qualsevol acció que pugui impedir l'exercici ple d'aquests drets." La Junta demana posposar el partit davant la Unión Deportiva Las Palmas el dia del referèndum a causa de la intensa violència policial a Catalunya, però la Lliga ho declina, amenaçant amb la pèrdua de sis punts. El Barcelona condemna la violència però disputa el partit a porta tancada.[44] Dos consellers, Jordi Monés i Carles Vilarrubí, van presentar les seves renúncies per protestar pel fet que es disputés el partit.[45] El Barça guanya la Lliga i Copa en la temporada 2017-18. El Barça estableig un nou rècord de partits sense perdre (43) a la història de la Lliga.[46] Pitjor sort pateix a la Lliga de Campions amb una inesperada derrota amb l'AS Roma.

La temporada següent repeteix títol de Lliga, però perd la final de Copa davant al València CF i queda eliminat de la Lliga de Campions pel Liverpool FC. Aquell estiu la política esportiva del club es redreçà, particularment pel que fa al futbol formatiu i el filial, per evitar repetir casos de fuga de talents com el d'Èric Garcia. Amb aquesta finalitat, la directiva prescindí de Pep Segura, responsable d'aquest nou model que evitava fer propostes esportives i econòmiques a jugadors joves i que provocava una fuga de talents a altres clubs europeus. Tant Segura com Bakero eren més partidaris de pescar talent fora del club, i tots dos romangueren apartats d'aquesta àrea per decisió de la directiva.[47]

El 13 de gener de 2020, l'ex entrenador del Reial Betis Quique Setién va substituir Ernesto Valverde com a nou entrenador de Barcelona, després de la derrota davant de l'Atlètic Madrid a la Supercopa d'Espanya.[48] Valverde va ser cessat tot i que l'equip era líder de la Lliga i havent acabat primer del seu grup a la Lliga de Campions.[49] Es va filtrar que s'havia intentat fitxar a Xavi Hernández per substituir-lo.[50] El Barça va arribar líder a la parada obligada per la Pandèmia per coronavirus.[51]

Un cop represa la competició, el Barça va mantenir el liderat fins a la jornada 30, quan un empat amb el Sevilla FC va fer que el Reial Madrid superés l'equip català a la classificació. El Reial Madrid acabaria guanyant la Lliga i el Barça mantindria la segona posició fins al final. A la represa de la Champions League, també suspesa per la pandèmia, el FC Barcelona va aconseguir eliminar el Nàpols als vuitens de final, però va quedar eliminat als quarts després de perdre per 2-8 contra el Bayern de Múnic.[52] Després d'aquesta derrota, Quique Setién va ser destituït. Els estatuts marquen que s'han de celebrar entre el 15 de març i el 15 de juny i el 17 d'agost de 2020 Josep Maria Bartomeu va comunicar que les eleccions se celebrarien el primer dia de partit al Camp Nou a partir del 15 de març. El 19 d'agost s'anuncià el fitxatge com a nou entrenador del neerlandès Ronald Koeman.

El creixent descontentament dels aficionats per l'empitjorament de les finances i el declivi en el terreny de joc les temporades anteriors va portar Josep Maria Bartomeu a anunciar la seva dimissió com a president el 27 d'octubre del 2020 per evitar enfrontar-se a una moció de censura.[53]

2021-present: Segona etapa de Joan Laporta i era post Messi

El 7 de març del 2021, Joan Laporta va ser elegit president del Barcelona amb el 54,28% dels vots.[54] A la Lliga de Campions de futbol, el Barcelona va ser eliminat pel Paris Saint-Germain Football Club als vuitens de final, trencant la ratxa de 13 participacions consecutives als quarts de final.[55] El Barcelona va guanyar la Copa del Rei de futbol 2020-21, el seu únic trofeu sota la direcció de Koeman, després de derrotar a l'Athletic Club per 4-0 a la final.[56] El Barcelona va acabar la temporada 2020-21 tercer a la Lliga, la seva posició més baixa des de la temporada 2007-08.[57]

Temporada 2021-22

L'agost del 2021, el Barcelona es va veure incapaç de complir els requisits del Fair Play Financer de la Lliga de futbol, i va revelar un deute del club de 1.350 milions d'euros i una factura salarial que representava el 103% dels ingressos totals.[58] Les implicacions financeres van restringir el Barcelona al mercat de transferències i, com a resultat, Lionel Messi, el màxim golejador de tots els temps del club, després de 21 anys com a jugador del Barça, va signar una transferència gratuïta amb el Paris Saint-Germain, la majoria de fitxatges van ser transferències gratuïtes o préstecs, i es van haver de reduir els salaris dels jugadors per registrar els jugadors entrants,[59]

Els mals resultats a la Lliga i a la Lliga de Campions van portar a la destitució de Ronald Koeman el 28 d'octubre, sent substituït per Xavi Hernández,[60] que no va poder revertir el rendiment a la Lliga de Campions i l'equip va haver de competir a l'Europa League per primera vegada des de la temporada 2003-04, quedant posteriorment eliminat a quarts de final,[61] i la lliga nacional va arribar al segon lloc, garantint una plaça a la Lliga de Campions per la temporada següent. El primer equip de futbol no va aconseguir cap títol, sent eliminat en la Supercopa i la Copa del Rei.[62]

Temporada 2022-23

L'1 de juliol de 2022, l'estadi va passar a anomenar-se oficialment "Spotify Camp Nou". Va ser la primera vegada a la història del club que es va arribar a un acord amb un soci que adquireix els drets de denominació de l'estadi.[63] El 15 de febrer de 2023 es va fer públic el Cas Negreira o Barçagate per la possible corrupció esportiva involucrant José María Enríquez Negreira, exàrbitre de futbol espanyol que fou vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres entre el 1994 i el 2018, que hauria rebut 7,3 milions d'euros del FC Barcelona mentre estava en compliment de les seves funcions al CTA, i en no poder comprovar que els diners es van fer servir per influir en les actuacions dels col·legiats, s'estudia en un possible delicte de blanqueig de capitals.[64] En aquesta temporada, totes les seccions professionals de l'entitat (futbol, futbol femení, bàsquet, handbol, futbol sala i hoquei patins) van aconseguir el títol de lliga.[65]

Temporada 2023-24

A causa de les obres del Spotify Camp Nou, l'equip va començar a jugar a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Durant el mercat de fitxatges de l'estiu 2023, el club va fitxar İlkay Gündoğan, João Cancelo, João Félix, Iñigo Martínez i Oriol Romeu. Durant la temporada 2023-2024, el Barça jugarà a l'Estadi Lluís Companys. L'equip tornarà al Camp Nou el novembre de 2024 amb unes 60.000 localitats disponibles, aproximadament, tot i que les obres de l'estadi no acabaran fins a l'any 2026.

Temporades de futbol

Categoria principal: Temporades del FC Barcelona
Temporades del Futbol Club Barcelona
  • 1899 · 29 de novembre, Fundació del Foot-Ball Club Barcelona. L'uniforme és una samarreta meitat blau marí i meitat grana, les mànigues amb els colors invertits i els pantalons blancs.
  • 1899-1900 · No participa al competicions oficials.

Finalista de la Copa de la Coronació.[a 1]
No participa a la Copa del Rei per retirada.
No participa a la Copa del Rei per retirada.
No participa a la Copa del Rei per retirada.
No participa a la Copa del Rei per retirada.
1909 · 14 de març, inauguració del Camp del carrer Indústria.
Semifinalista de la Copa del Rei.
  Guanya el Copa del Rei de la FEF (1r títol).

Retirat als quarts de final de la Copa del Rei.[a 3]
  Guanya la Copa del Rei (2n títol).
  Guanya la Copa del Rei de la UEFC (3r títol).
Semifinalista de la Copa del Rei.
Finalista de la Copa del Rei.
  Guanya la Copa del Rei (4t títol).

Quarts de final de la Copa del Rei.
  Guanya la Copa del Rei (5è títol).
1922 · 20 de maig, inauguració del Camp de les Corts.
Semifinalista de la Copa del Rei.
  Guanya la Copa del Rei (6è títol).
  Guanya la Copa del Rei (7è títol).
Semifinalista de la Copa del Rei.
  Guanya la Copa del Rei (8è títol).
3r al Campionat de Catalunya.
Finalista de la Copa del Rei.
Guanya el Campionat de Catalunya (16è títol).
Semifinalista de la Copa del Rei.

Guanya el Campionat de Catalunya (17è títol).
Vuitens de final de la Copa del President de la República.
Guanya el Campionat de Catalunya (18è títol).
Finalista de la Copa del President de la República.
2n al Campionat de Catalunya.
Vuitens de final de la Copa del President de la República,.
3r al Campionat de Catalunya.
Quarts de final de la Copa del President de la República.
Guanya el Campionat de Catalunya (19è títol).
Quarts de final de la Copa del President de la República.
Guanya el Campionat de Catalunya (20è títol).
Finalista de la Copa del President de la República.
2n al Campionat de Catalunya.
Guanya el Campionat de Catalunya (21è títol).
3r al Campionat de Catalunya.
Quarts de final de la Copa del Generalíssim.

Vuitens de final de la Copa del Generalíssim,.
  Guanya la Copa del Generalíssim (9è títol).
Semifinal de Copa del Generalíssim.
Vuitens de final de la Copa del Generalíssim.
Vuitens de final de la Copa del Generalíssim.
Vuitens de final de la Copa del Generalíssim.
Guanya la Copa d'Or Argentina (1r títol).
Quarts de final de la Copa del Generalíssim.
Vuitens de final de la Copa del Generalíssim.
4t lloc a Copa Presidente FEF.
Semifinal de Copa del Generalíssim.
  Guanya la Copa Eva Duarte (2n títol).
  Guanya la Copa Llatina (1r títol).
Vuitens de final de la Copa del Generalíssim.
Finalista de la Copa Eva Duarte.

  Guanya la Copa del Generalíssim (10è títol).
  Guanya la Copa del Generalíssim (11è títol).
Finalista de la Copa Eva Duarte.
  Guanya la Copa Llatina (2n títol).
  Guanya la Copa del Generalíssim (12è títol).
  Guanya la Copa Eva Duarte (3r títol).[a 6]
Finalista de la Copa del Generalíssim.
  Guanya la Copa Eva Duarte (4t títol).[a 6]
Semifinal de Copa del Generalíssim.
Quarts de final de la Copa del Generalíssim.
  Guanya la Copa del Generalíssim (13è títol).
1957 · 24 setembre, inauguració del Camp Nou.
Semifinal de Copa del Generalíssim.
  Guanya la Copa de Fires (1r títol).
  Guanya la Copa del Generalíssim (14è títol).
Quarts de final de la Copa del Generalíssim.
Semifinalista de la Copa d'Europa.
  Guanya la Copa de Fires (2n títol).

Vuitens de final de la Copa del Generalíssim.
Finalista de la Copa d'Europa.
Quarts de final de la Copa de Fires.
Quarts de final de la Copa del Generalíssim.
Finalista de la Copa de Fires.
  Guanya la Copa del Generalíssim (15è títol).
2a Ronda de la Copa de Fires.
Semifinal de Copa del Generalíssim.
Vuitens de final de la Recopa d'Europa.
Quarts de final de la Copa del Generalíssim.
Quarts de final de la Copa de Fires.
Semifinal de Copa del Generalíssim.
  Guanya la Copa de Fires (3r títol).
Vuitens de final de la Copa del Generalíssim.
2n Ronda de la Copa de Fires.
  Guanya la Copa del Generalíssim (16è títol).
Primera ronda de la Copa de Fires.
Vuitens de final de laCopa del Generalíssim,.
Finalista de la Recopa d'Europa.
Quarts de final de la Copa del Generalíssim.
Huits de final de la Copa de Fires.

  Guanya la Copa del Generalíssim (17è títol).
2n Ronda de la Copa de Fires.
Quarts de final de la Copa del Generalíssim.
Vuitens de final de la Recopa d'Europa.
  Guanya la Finalíssima de la Copa de Fires.[a 7]
Copa del Generalíssim, Vuitens de final de la.
Seitzens de final de la Copa de la UEFA.
Finalista de la Copa del Generalíssim.
Seitzens de final de la Copa de la UEFA.
Quarts de final de la Copa del Generalíssim.
Semifinalista de la Copa d'Europa.
Quarts de final de la Copa del Generalíssim.
Semifinalista de la Copa de la UEFA.
Vuitens de final de la Copa del Rei.
Quarts de final de la Copa de la UEFA.
  Guanya la Copa del Rei (18è títol).
Semifinalista de la Copa de la UEFA.
Vuitens de final de la Copa del Rei.
  Guanya la Recopa d'Europa (1r títol).
1979 · 20 d'octubre, inauguració del la Masia
Vuitens de final de la Copa del Rei.
Quarts de final de la Recopa d'Europa.
Finalista de la Supercopa d'Europa.

  Guanya la Copa del Rei (19è títol).
2a Ronda de la Copa de la UEFA.
Vuitens de final de la Copa del Rei.
  Guanya la Recopa d'Europa (2n títol).
    Guanya la Copa del Rei (20è títol).
  Guanya la Copa de la Lliga (1r títol).
Quarts de final de la Recopa d'Europa.
Finalista de la Supercopa d'Europa.
Finalista de la Copa del Rei.
  Guanya la Supercopa d'Espanya (1r títol).
Semifinalista de la Copa de la Lliga.
Quarts de final de la Recopa d'Europa.
Quarts de final de la Copa del Rei.
Quarts de final de la Copa de la Lliga.
Seicents de final de la Recopa d'Europa.
Finalista de la Copa del Rei.
Finalista de la Supercopa d'Espanya.
  Guanya la Copa de la Lliga (2n títol).
Finalista de la Copa d'Europa.
Vuitens de final de la Copa del Rei.
Quarts de final de la Copa de la UEFA.
  Guanya la Copa del Rei (21è títol).
Quarts de final de la Copa de la UEFA.
Quarts de final de la Copa del Rei.
Finalista de la Supercopa d'Espanya.
  Guanya la Recopa d'Europa (3r títol).
  Guanya la Copa del Rei (22è títol).
Vuitens de final de la Recopa d'Europa.
Finalista de la Supercopa d'Europa.

Semifinalista de la Copa del Rei.
Finalista de la Supercopa d'Espanya.
Finalista de la Recopa d'Europa.
Vuitens de final de la Copa del Rei.
  Guanya la Supercopa d'Espanya (2n títol).
  Guanya la Copa de Campions (1r títol).
Semifinalista de la Copa del Rei.
  Guanya la Supercopa d'Espanya (3r títol).
Vuitens de final de la Lliga de Campions.
  Guanya la Supercopa d'Europa (1r títol).
Finalista de la Copa Intercontinental.
Quarts de final de la Copa del Rei.
Finalista de la Supercopa d'Espanya.
Finalista de la Lliga de Campions.
Vuitens de final de la Copa del Rei.
  Guanya la Supercopa d'Espanya (4t títol).
Quarts de final de la Lliga de Campions.
Finalista de la Copa del Rei.
Semifinalista de la Copa de la UEFA.
  Guanya la Copa del Rei (23è títol).
  Guanya la Supercopa d'Espanya (5è títol).
  Guanya la Recopa d'Europa (4t títol).
  Guanya la Copa del Rei (24è títol).
Finalista de la Supercopa d'Espanya.
Fase de grups de la Lliga de Campions.
  Guanya la Supercopa d'Europa (2n títol).
Quarts de final de la Copa del Rei.
Finalista de la Supercopa d'Espanya.
Fase de grups de la Lliga de Campions.
1999 · 29 de novembre, centenari de la fundació del club.
Semifinalista de la Copa del Rei.
Finalista de la Supercopa d'Espanya.
Semifinalista de la Lliga de Campions.
  • 2000 · 23 de desembre, La Barcelona està classificat a la 4t posició (segon club de futbol espanyol) a la llista dels clubs del segle elaborada per la FIFA.

Semifinalista de la Copa del Rei.
Primera fase de grups de la Lliga de Campions.
Semifinalista de la Copa de la UEFA.
Setzens de final de la Copa del Rei.
Semifinalista de la Lliga de Campions.
Setzens de final de la Copa del Rei.
Quarts de final de la Lliga de Campions.
Quarts de final de la Copa del Rei.
Vuitens de final de la Copa de la UEFA.
Setzens de final de la Copa del Rei.
Vuitens de final de la Lliga de Campions.
Quarts de final de la Copa del Rei.
  Guanya la Supercopa d'Espanya (6è títol).
  Guanya la Lliga de Campions (2n títol).
2006 · 1 de juny, inauguració del Ciutat Esportiva Joan Gamper.
Semifinalista de la Copa del Rei.
  Guanya la Supercopa d'Espanya (7è títol).
Vuitens de final de la Lliga de Campions.
Finalista de la Supercopa d'Europa.
Finalista de la Mundial de Clubs.
Semifinalista de la Copa del Rei.
Semifinalista de la Lliga de Campions.
  Guanya la Copa del Rei (25è títol).
  Guanya la Lliga de Campions (3r títol).
Vuitens de final de la Copa del Rei.
  Guanya la Supercopa d'Espanya (8è títol).
Semifinalista de la Lliga de Campions.
  Guanya la Supercopa d'Europa (3r títol).
  Guanya la Mundial de Clubs (1r títol).

Finalista de la Copa del Rei.
  Guanya la Supercopa d'Espanya (9è títol).
  Guanya la Lliga de Campions (4t títol).
  Guanya la Copa del Rei (26è títol).
  Guanya la Supercopa d'Espanya (10è títol).
Semifinalista de la Lliga de Campions.
  Guanya la Supercopa d'Europa (4t títol).
  Guanya la Mundial de Clubs (2n títol).
Semifinalista de la Copa del Rei.
Finalista de la Supercopa d'Espanya.
Semifinalista de la Lliga de Campions.
Finalista de la Copa del Rei.
  Guanya la Supercopa d'Espanya (11è títol).
Quarts de final de la Lliga de Campions.
  Guanya la Copa del Rei (27è títol).
  Guanya la Lliga de Campions (5è títol).
  Guanya la Copa del Rei (28è títol).
Finalista de la Supercopa d'Espanya.
Quarts de final de la Lliga de Campions.
  Guanya la Supercopa d'Europa (5è títol).
  Guanya la Mundial de Clubs (3r títol).
  Guanya la Copa del Rei (29è títol).
  Guanya la Supercopa d'Espanya (12è títol).
Quarts de final de la Lliga de Campions.
      Guanya la Copa del Rei (30è títol).
Finalista de la Supercopa d'Espanya.
Quarts de final de la Lliga de Campions.
Finalista de la Copa del Rei.
  Guanya la Supercopa d'Espanya (13è títol).
Semifinalista de la Lliga de Campions.
Quarts de final de la Copa del Rei.
Semifinalista de la Supercopa d'Espanya.
Quarts de final de la Lliga de Campions.

  Guanya la Copa del Rei (31è títol)
Finalista de la Supercopa d'Espanya.
Vuitens de final de la Lliga de Campions.
Vuitens de final de la Copa del Rei.
Semifinalista de la Supercopa d'Espanya.
Fase de grups de la Lliga de Campions.
Quarts de final de la Lliga Europa.
Semifinalista de la Copa del Rei.
  Guanya la Supercopa d'Espanya (14è títol).
Fase de grups de la Lliga de Campions.
Play-off de la Lliga Europa.

Partits de futbol en competicions internacionals

Símbols

Estil de joc

L'estil de joc del FC Barcelona està marcat per l'exigència dels seus socis de veure guanyar l'equip fent un joc atractiu.[66] L'afirmació d'aquesta exigència s'atribueix a l'època de Ladislau Kubala, que durant una dècada (1951-1961) va dirigir brillantment el joc blaugrana.[67] Helenio Herrera, que paradoxalment es va donar a conèixer als anys 60 adaptant el catenaccio, una tàctica basada en una defensa molt sòlida, va alinear un equip al Barça entre els anys 1958 i 1960, disposat en un 4-2-4 especialment centrat en l'atac i bonic. joc, encapçalat per jugadors ràpids i tècnics: Kubala, Sándor Kocsis i Luis Suárez,[68] el primer espanyol a guanyar la Pilota d'Or l'any 1960.

 
Formació 4-3-3

L'any 1971, després d'una dècada de fracàs, el president Agustí Montal Costa va incorporar l'entrenador dels Països Baixos Rinus Michels, que acabava de conduir l'Ajax Amsterdam a la victòria a la Copa de d'Europa. Aquest últim importa a Barcelona els seus principis de joc coneguts com el «futbol total», caracteritzat per alguns fonaments tècnics i tàctics: retenció de pilota, mobilitat i joc d'un sol toc.[69] Més una manera de jugar que una estratègia, el futbol total ve d'un requisit: que els jugadors ataquen i defensen. Michels demana als seus jugadors que ajustin les seves posicions i els seus recorreguts per aprofitar l'espai lliure que deixa l'equip contrari, gràcies a moviments reflexius, automatismes treballats i una excel·lent resistència. L'equip acostuma a jugar en una formació 4-3-3, amb tots els jugadors que han de poder moure's amunt i avall a voluntat. Els laterals, recolzats pels laterals atacants, animen els passadissos i han de poder explotar tota l'amplada del camp per crear buits en la defensa contraria.[70]

Amb el fitxatge del Pilota d'Or neerlandès Johan Cruyff l'any 1973, el Barça va trobar un jugador capaç d'aplicar aquests principis de joc a la perfecció i portar el seu equip a la conquesta del campionat. Tot i una trajectòria relativament limitada quan van marxar l'any 1978, l'equip de Michels i Cruyff és llegendari als ulls dels barcelonins perquè els havia retornat el seu orgull esportiu, paral·lelament al renaixement de la identitat catalana després de la caiguda del franquisme.[71]

Després dels encanteris poc convincents de Lucien Muller i Rife (que tanmateix van portar el club a la seva primera victòria de la Recopa d'Europa) i els decebedors retorns d'Herrera i Kubala la 1980-81, el president Núñez va incorporar l'alemany Udo Lattek, un dels entrenadors més gloriosos del moment. Tàctic reconegut que busca aprofitar al màxim els defectes del rival, imposa un joc directe i agressiu als barcelonins, als quals exigeix un treball atlètic exigent i una cultura de l'esforç,[72] que no agrada al líder blaugrana Maradona. Tot i guanyar tres copes, inclosa una Recopa d'Europa, en la seva primera temporada, Lattek va ser substituït abans de finalitzar la seva segona temporada per l'argentí César Luis Menotti, guanyador de la Copa del Món 1978. Aquest últim planteja un joc més construït i tècnic, amb l'objectiu de mantenir la pilota, però sempre basat en una important agressivitat per part dels seus jugadors. Aquesta agressivitat arribarà al màxim durant la lluita entre els barcelonins, Maradona al capdavant, i els jugadors de l'Athletic Club a la final de la Copa del Rei 1984.

El 1984, va ser el torn de l'anglès Terry Venables de provar sort. Munta un bloc compacte disposat en 4-4-2,[73] sòlid fins i tot aspre, però terriblement efectiu,[71] que permet al Barça guanyar el campionat per primera vegada des del 1974, per després arribar a la final de Copa d'Europa la temporada següent. Però la derrota del Barça als penals davant el Steaua de Bucarest, sense que el seu equip aconseguís marcar un cop (0-0, 0-2 de penals), després el seu fracàs davant el Reial Madrid a la lliga la temporada següent, malgrat les arribades de Lineker i Hughes, li valdrà la pena ser acomiadat el 1987.[71]

Uns mesos després, Johan Cruyff va tornar al club, aquesta vegada com a entrenador. Busca aplicar les mateixes receptes que el seu mentor Michels:[74] circulació ràpida de la pilota, moviment perpetu dels jugadors,[73] cobertura mútua i ús de les ales per a la màxima ocupació del camp.[71] Renova profundament la plantilla associant joves del centre de formació amb estrelles estrangeres amb talent, que s'adhereixen al sistema de joc proposat. Els jugadors es beneficien d'una gran llibertat, que han d'utilitzar per trobar les millors solucions col·lectives.[73] El 4-3-3 bàsic, proper al de Michels, es converteix en 3-4-3 quan el lliure Koeman puja per donar un cop de mà als seus migcampistes. Josep Guardiola és l'home bàsic del mig, capaç de repartir el joc entre els laterals Laudrup i Hristo Stoítxkov i el davanter Julio Salinas, que aviat serà substituït per Romário. Després de quatre temporades de domini, marcades per la primera victòria del club a la Copa d'Europa, l'equip va esclatar a la final de la Lliga de Campions 1993-94 contra l'AC Milan. Cruyff va ser finalment acomiadat dos anys més tard.[71]

Després d'un reeixit interludi de l'anglès Bobby Robson, el neerlandès Louis van Gaal, coronat amb la seva victòria a la Lliga de Campions el 1995 amb l'Ajax d'Amsterdam, va ser reclutat. Va establir el mateix sistema que va tenir tant d'èxit per a ell, un 3-4-3 força rígid practicant pressió alta i jugant per les bandes,[71] força proper en el seu disseny al Dream team de Cruyff. Portat pel talent ofensiu de Figo, Rivaldo i Luis Enrique, als quals aviat s'hi van unir Kluivert i molts altres jugadors holandesos, l'equip va guanyar brillantment el campionat el 1998 i el 1999, però va lluitar per concretar el seu domini a la Copa d'Europa, on la seva defensa és massa escassa. li costa eliminacions primerenques. Com que no s'ha adaptat a la vida catalana, van Gaal va ser finalment acomiadat l'any 2000.

El 2003, el nou president Laporta va contractar Frank Rijkaard. L'entrenador es basa molt en les lliçons de Cruyff, el seu antic entrenador a l'Ajax i assessor de Laporta, i les del seu exentrenador italià Arrigo Sacchi: pressió molt alta i línies més ajustades, per a la recuperació de la pilota més ràpida possible.[71] El joc del Barcelona també recorda el toque sud-americà, fet de passades curtes i ràpides.[71] Va optar per una composició 4-3-3 propera a la de Michels, amb com a pedra angular un migcamp amb tres jugadors tècnics, resistents i dotats d'una excel·lent visió de joc (Deco, Xavi, Edmílson, etc.) responsables de conjunt. el ritme del seu equip i obert sobre els laterals Messi i Ronaldinho, amb el suport de laterals, o el davanter Eto'o.[66] A causa del seu altíssim nivell individual, aquests dos últims queden deliberadament molt lliures en els seus moviments, essent la resta de l'equip l'encarregat de cobrir-los.[66] L'equip va obtenir excel·lents resultats del 2004 al 2006, any de la consagració europea, després es va ensorrar amb la baixada del nivell dels seus principals actors.

 
El Barça el 2008-2009.

Rijkaard va ser substituït el 2008 per Josep Guardiola, que com a jugador va ser el cor del Dream Team de Cruyff abans d'acabar la seva carrera a Itàlia. Reprèn en gran mesura els principis de joc del seu predecessor,[75] als quals afegeix una disciplina de ferro i uns estàndards elevats.[76] Iniesta i Busquets s'uneixen a Xavi pel mig, mentre que la marxa de Ronaldinho es compensa amb l'aparició dels joves Pedro i Bojan que porten el club a resultats excepcionals en la primera temporada.[77] Carlos Alberto Parreira, tècnic de la Selecció de futbol del Brasil guanyador del Mundial 1994, considera el desembre del 2010 que el FC Barcelona és el millor equip del món perquè s'ha inventat amb el temps una nova manera de concebre el futbol basant-se en sis aspectes essencials: el lideratge del capità Carles Puyol al terreny de joc, el lideratge de Pep Guardiola fora del terreny de joc, el talent de dos jugadors com Xavi i Iniesta, l'eficiència davant els gols de Messi i Villa, obra de Pedro Rodríguez i finalment imposar el seu joc. independentment de l'oponent.[78]

Sota la direcció de Luis Enrique, l'equip guarda els preceptes heretats del període Guardiola. A més, l'atac, format pel trio Messi, Neymar i Luis Suárez, esdevé la clau de l'equip en relació al mig del camp. El joc del Barça, més ràpid, té com a objectiu servir als atacants pel centre en un mínim de passades que els permetin utilitzar la seva habilitat per eliminar el rival en un contra un i la seva capacitat golejador.[79]

Nom

L'entitat fou fundada, el 29 de novembre de 1899, com a Foot-ball Club Barcelona, amb el nom totalment en anglès.[80] Sota el franquisme es va castellanitzar el nom, per un decret governamental que obligava a usar l'espanyol en les denominacions de les associacions. És per això que el 15 de gener de 1941 es va establir Club de Fútbol Barcelona com a nom de l'entitat.[81] L'últim canvi es va produir durant els últims anys del règim franquista: el 8 de novembre de 1973, es recuperà la forma Futbol Club Barcelona, que s'ha mantingut fins avui.

Colors

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Equipació del Futbol Club Barcelona
 
Samarreta amb els colors blau i grana tradicionals del club.

El club defensa la teoria que els colors provenien de l'equip de rugbi de Merchant Taylor (Crosby, Liverpool), escola on van estudiar Arthur i Ernest Witty, que es van incorporar després de la fundació del club.

Hi ha diverses versions sobre l'origen i el motiu pel qual es van escollir els colors històrics en la seva samarreta. La versió més coneguda és la que assenyala que va ser Joan Gamper, el fundador del club, qui en va decidir els colors. En el primer partit que va jugar Gamper a Barcelona, abans de la fundació del club, ja va usar un casquet amb els colors blau i gran, escollint aquestes tonalitats perquè són els colors del FC Basel, equip suís en el qual es creia que Gamper havia jugat en el passat.[82] Algunes especulacions històriques també han tingut en compte que el blau i el grana eren els colors de l'escut del Cantó de Ticino suís, on residia Rosa Gamper, la germana de Joan. Unes altres versions proposades sostenen que l'elecció va estar motivada perquè un dels assistents a la reunió fundacional exhibia entre els seus dits un llapis de comptabilitat amb els clàssics colors blau i vermell i que, mancant unes altres propostes, algú es va fixar en el llapis i va proposar aquells colors. Una quarta versió situa l'origen en el fet que la mare d'un dels primers jugadors, la Sra. Comamala, va repartir unes faixes blaves i granes entre els futbolistes, la qual cosa va induir a escollir definitivament els colors blau i grana. La darrera hipòtesi que indica que els colors provenen de Heidenheim, el poble natal d'Otto Maier del sud d'Alemanya, un dels fundadors del Club.[f]

Durant els primers deu anys, la samarreta era meitat blau marí i meitat grana, les mànigues amb els colors invertits i els pantalons blancs, tot i que també hi ha constància d'algun partit jugat amb pantaló fosc.[83] A la temporada 1909-1910 es van introduir les franges verticals blava i grana; cap a 1913 els pantalons van passar a ser negres i set anys després blaus, indumentària que ja seria definitiva, amb lleus variacions segons les èpoques en el gruix i nombre de franges verticals i en la intensitat i tonalitat del blau i del grana.

En els primers anys, el Barça utilitzà unes camises mig blaves i mig grana, i posteriorment s'imposaren les ratlles blau-granes verticals, l'amplària de les quals ha variat al llarg de la història. Només els equips de les seccions de bàsquet, rugbi i atletisme han lluït en algunes èpoques ratlles blau-granes horitzontals. Amb motiu del centenari, el primer equip de futbol adoptà una samarreta similar a la dels primers temps, meitat blava i meitat grana. Pel que fa als pantalons, en els primers temps foren de color blanc fins a 1913, en què se substituïren pel color negre. Des dels anys vint fins a l'actualitat, el Barça ha portat sempre els pantalons de color blau. En la temporada 2005-06 els pantalons dels primers equipaments de totes les seccions del Barça van passar a ser de color grana, trencant així una tradició de gairebé noranta anys d'història.

 
 
 
 
 
 
1899-1910 (primera)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2023-2024 (actual)

Escut

 
L'escut de la ciutat de Barcelona que va inspirar l'escut del club des del 1899 al 1910.

L'equip jugava en els seus orígens amb l'escut de Barcelona, caironat amb quatre quarters, amb una ratapinyada damunt un corona, i era envoltat per dues branques, una de llorer i una altra de palmera.[84] L'escut propi de l'entitat neix del concurs públic que instituí l'entitat el 1910, que va guanyar el disseny de Santiago Femenia.[85] L'escut té un perímetre en forma d'olla molt semblant al de la major part dels escuts dels clubs de Suïssa. A l'interior presenta, a la part superior esquerra, la creu de Sant Jordi (vermella sobre fons blanc) i a la part dreta els quatre pals vermells verticals sobre fons groc de l'escut de Catalunya. Una cinta horitzontal amb les inicials del club (FCB) separa la part superior de la inferior que és més ampla i abasta tot l'escut de banda a banda amb ratlles blaves i granes verticals i una pilota de futbol sobreposada.

Al llarg de la història del club l'escut ha presentat diverses variacions, però sempre amb el mateix disseny. En la dècada de 1940, els quatre pals vermells varen ser substituïts per ordre governativa per només dos, amb la intenció que no s'hi identifiqués la senyera catalana. A començaments de la dècada de 1960, però, es tornà a l'antic disseny. En els primers anys de la seva història el Barça va lluir l'escut de la ciutat a la samarreta, circumstància que es repetí a finals de la dècada de 1950 en els partits internacionals de les primeres edicions de la Copa de Fires.

El Barcelona Sporting Club de Guayaquil té el mateix escut i l'equip francès del Consolat Marseille també, però amb algunes modificacions: la creu blava de la bandera marsellesa en lloc de la creu de Sant Jordi i els colors groc i verd en comptes dels blaugrana. Sí que hi queda, però, la senyera, perquè Provença i Catalunya la comparteixen.

Bandera

 
La bandera del club a la dreta i a l'esquerra. (A  : més imatges).

La bandera del Futbol Club Barcelona, és una bandera amb el fons blau i tres barres horitzontals roges, amb l'escut de l'entitat, al centre. Les proporcions de la bandera són 2:3.

Himne

Al llarg de la seva història, el club ha tingut diverses himnes oficials. L'actual himne oficial, també anomenat Cant del Barça, va ser creat i estrenat l'any 1974, amb motiu dels actes del 75è aniversari del club. La lletra fou escrita per Jaume Picas i Josep Maria Espinàs, i la música és de Manuel Valls Gorina.[86] La versió oficial és interpretada per la Coral Sant Jordi.

El primer himne es va interpretar el 17 de juliol de 1910, durant el partit entre el primer i el segon equip del FC Barcelona. L'obra va ser composta per José Antonio Lodeiro Piñeiroa.

El 25 de febrer de 1923, es va estrenar el segon himne, amb lletra de Rafael Folch i Capdevila i música d'Enric Morera. L’estrena es va fer a càrrec de l’Orfeó Gracienc al camp de Les Corts, en homenatge a Joan Gamper.

Amb motiu del 50è aniversari, Esteve Calzada va escriure un nou himne, amb música per Joan Dotras. Duia per títol Barcelona, sempre amunt!, i tot i les circumstàncies de l’època, estava escrit en català.

El 1957, Josep Badia va utilitzar el català per escriure noves lletres, l'Himne a l'Estadi, amb motiu de la inauguració del Camp Nou. El mot 'Barça' apareixia, per primer cop en un himne del club, al qual va posar la música Adolf Cabané.

L'èxit del Cant del Barça, que va ser creat i estrenat l'any 1974, va fer oblidar aquests himnes anteriors, especialment l'Himne de l'Estadi, de manera que ningú pensi en la necessitat de cap nou himne.

En ocasió del Centenari es va estrenar un Cant del Centenari, el 22 de setembre del 1998, amb lletra de Ramon Solsona i música d'Antoni Ros Marbà, Tanmateix, com que l'himne anterior era tan bó i tan popular, el club va decidir utilitzar aquest himne només amb el propòsit de celebrar el 100 aniversari de l'equip. El cantautor Joan Manuel Serrat el va interpretar en directe, sobre la gespa del Camp Nou.

Lletra

Tot el camp
és un clam
som la gent blau-grana.
Tant se val d’on venim
si del sud o del nord
ara estem d’acord, estem d’acord,
una bandera ens agermana.
Blau-grana al vent
un crit valent
tenim un nom
el sap tothom:
Barça, Barça, Barça!

Jugadors
Seguidors
tots units fem força.
Són molts anys plens d’afanys,
són molts gols que hem cridat
i s’ha demostrat, s’ha demostrat,
que mai ningú no ens podrà tòrcer.
Blau-grana al vent
un crit valent
tenim un nom
el sap tothom:
Barça, Barça, Barça!

Lema

L'eslògan més conegut de l'entitat és Més que un club. És el seu paper d'ambaixador i defensor de la cultura i la llengua catalanes i les actuals tasques de solidaritat i d'ajuda social a infants desfavorits realitzades arreu del món. Tot plegat, coordinat i realitzat mitjançant la Fundació Futbol Club Barcelona, entitat que des del 2006 rep el 0,7% dels ingressos ordinaris del club per tal d'impulsar els programes i projectes socials.

Mascota

 
L'Avi del Barça, la mascota oficial del Barça
L'Avi del Barça o l'Avi Barça és un personatge creat pel dibuixant Valentí Castanys que representa de manera personificada el Futbol Club Barcelona. L'Avi del Barça va fer la seva primera aparició el 29 d'octubre de 1924 a la revista Xut!. En homenatge a aquesta figura, se'n col·locà una escultura al recinte de La Masia, al costat del Camp Nou, obra de Josep Viladomat.

Vesteix amb samarretes del Barça de la dècada del 1960 i la dècada del 1970 i uns pantalons també antics. També porta sempre la tradicional barretina i una bandera del Barça. Per a la celebració del centenari es va crear una nova mascota, Clam, figura humà borni.[87]

Malnoms

  • Blaugrana: En referència als seus colors oficial per a la seva samarreta, que són blau i grana, tal com apareix al seu himne, el Cant del Barça, el qual esmenta «som la gent blau-grana».
  • Barça: Abreviació de la pronúncia de Barcelona en català central, utilitzat habitualment per mitjans estrangers i aficionats al futbol.
  • Barça de l'edat d'or: L'equip del FC Barcelona que durant els anys 1920 esdevingué el club de futbol més destacat tant a nivell català com espanyol.
  • Barça de les Cinc Copes: L'equip de futbol del FC Barcelona que dominà el futbol espanyol entre 1951 i 1957. Aquest equip fou liderat al camp per Ladislau Kubala.
  • Barça d'Helenio Herrera: L'equip de futbol del FC Barcelona que fou entrenat per Helenio Herrera durant el període 1958-1960.
  • Dream Team: El sobrenom del club des del 1988 al 1996. Malgrat que actualment es pot usar aquest nom per a fer referència a tot aquest espai de temps, el nom va ser realment utilitzat entre 1991 i 1994, l'època de màxima esplendor esportiva del club.

Influència en altres clubs

El club ha influït en altres entitats esportives, com el naixement del Barcelona SC d'Ecuador,[88] el canvi de colors de la samarreta del Crystal Palace Football Club el 1974,[89] o el canvi de de disseny de l'escut del Forest Green Rovers (2009-2011).[90]

Instal·lacions

Categoria principal: Instal·lacions del Futbol Club Barcelona

Estadi

 
Spotify Camp Nou

L'Estadi del FC Barcelona és el Spotify Camp Nou, propietat del mateix club. Inaugurat el 1957 al barri de les Corts de Barcelona, té una capacitat de 99.354 espectadors, tots asseguts. És un dels estadis catalogats com a "Estadi Cinc Estrelles" per la UEFA, fet que l'habilita per acollir finals de la Lliga de Campions, Recopa i Copa de la UEFA, com ha passat en 15 ocasions. Des d'agost de 2023, per una important remodelació de l'estadi, l'equip masculí de futbol juga a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, amb una capacitat màxima de 55.926 espectadors i modernitzat per a l'ocasió amb una inversió superior als set milions d'euros compartida entre club (60%) i Ajuntament (40%) destinats a la millora dels accessos i la mobilitat de l'entorn.[91]

La remodelació del Spotify Camp Nou, adjudicada per 900 milions d'euros a l'empresa turca Limak Construction s'estima que estarà acabada la temporada 2025-26.[92] Abans de poder disposar del Camp Nou, el FC Barcelona va tenir dos estadis més, els quals se li anaren fent petits a mesura que creixia la massa social de seguidors:

El 14 de març de 1909 es va inaugurar el Camp del carrer Indústria amb el partit Barça - Català (2-2), del Campionat de Catalunya. El primer gol el va marcar Romà Forns i el segon Carlos Wallace. Va ser batejat popularment amb el nom de "L'Escopidora" per les seves reduïdes dimensions.

A causa dels èxits i al creixent nombre de socis l'equip es va traslladar al Camp de Les Corts, inaugurat el 20 de maig de 1922 obra dels arquitectes Jaume Mestres i Josep Alemany, amb el partit Barça - Saint Mirren (2-1). El primer gol es marca Birrel en pròpia porta i el segon d'Alcàntara. Tenia una capacitat de uns 30.000 espectadors, i que va arribar a tenir una capacitat màxima de 60.000 persones.

Camps anteriors

Centre d'entrenament

 
Façana principal de la Ciutat Esportiva Joan Gamper

Altres instal·lacions esportives del club son la Ciutat Esportiva Joan Gamper, complex esportiu de l'entitat situat a Sant Joan Despí que acull els entrenaments del primer, segon equip i els equips inferiors del club; la Masia de Can Planes o la Masia, residència dels joves de les categories inferiors del club fins a l'any 2011.

Altres instal·lacions

El Mini Estadi que fou local camp del Barça B, femení, Juvenil A i Barcelona Dragons (2001-2003). L'Estadi Johan Cruyff acull els partits de futbol com a local del Barcelona Atlètic, femení i Juvenil A. El Palau Blaugrana, que ha quedat obsolet i no compleix la reglamentació de l'Eurolliga de bàsquet,[94] és el pavelló esportiu de l'entitat, amb una capacitat màxima de 7.585 espectadors, i que acull les seccions de bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala. El Nou Palau Blaugrana, pavelló esportiu reemplaça del Palau Blaugrana, amb una capacitat màxima de 15.000 espectadors, que acollirà les seccions de bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala el 2026. Aquest projecte forma part del projecte Espai Barça, que inclou una reforma completa del Camp Nou, un nou Palau Blaugrana, instal·lacions esportives i un auditori al barri de les Corts de Barcelona i l’Estadi Johan Cruyff a la Ciutat Esportiva Joan Gamper. El Palau de Gel és la pavelló esportiu de l'entitat, que acull les seccions d'hoquei gel i patinatge artístic. A més, el club disposa d'un Museu del FC Barcelona, el museu més visitat de Catalunya amb 1.540.000 visitants l'any 2012,[95] i la botiga oficial FCBotiga inaugurada el 22 de desembre del 1998.

Societat

L'estructura del club opera a partir d'una matriu social de 148.000 socis[96] i diverses societats anònimes, com la productora audiovisual Barça Vision (abans Barça Studios), propietat en un 29,5% pels fons d'inversió Libero i NIPA Capital, un 9,75% per Orpheus Media i un altre 9,75% per la plataforma Socios,[97] o Barça Licensing & Merchandising (BLM), que explota el negoci comercial, de mercadotècnia, samarretes i productes de la marca Barça.[98] Els drets de televisió son un 25% propietat del fons d'inversió Sixth Street.[99]

L'entitat té un valor al mercat estimat en una mica més de 3500 milions d'euros,[100] i un deute estimat en 1350 milions a data de 2021,[101] i va tancar l'exercici 2020-2021 amb unes pèrdues operatives de 481 milions d'euros. Els ingressos es van situar en 631 milions d'euros, un 26% menys que a en 2019-2020, quan aquests es van situar en 855 milions d'euros.[102] En 2021 Joan Laporta va anunciar un deute acumulat de 1.300 milions d'euros. El club ha signat un contracte de patrocini amb la plataforma musical Spotify donar nom a l'estadi, i disposa d'un préstec per 815 milions de la banca d'inversió Goldman Sachs.[103]

El patrimoni net a data de 2021 és negatiu en 451 milions,[104] mentre que el seu fons de maniobra és negatiu de 553 milions, per la qual cosa va sol·licitar a començaments de 2021 una dispensa a bancs i fons financers per evitar la fallida.[105][g]

Junta Directiva

Categoria principal: Directius del FC Barcelona
La Junta Directiva inicial, constituïda a 19 de març de 2021, està formada pels directius següents:[106][107][108]
Junta Directiva
  •   Joan Laporta i Estruch - President
  •   Rafael Yuste i Abel - Vicepresident primer. Àrea esportiva
  •   Maria Elena Fort i Cisneros - Vicepresidenta. Àrea Institucional
  •   Eduard Romeu i Barceló - Vicepresident. Àrea econòmica
  •   Antoni Escudero i Martínez - Vicepresident. Àrea Social
  •   Juli Guiu i Marquina - Vicepresident. Àrea de Màrqueting
  •   Josep Cubells i Ribé - Secretari. Directiu responsable del bàsquet
  •   Ferran Olivé i Cànovas - Tresorer
  •   Josep Maria Albert i Turcó - Vocal. Directiu adjunt al Conseller Delegat
  •   Xavier Barbany i Canaleta - Vocal. Directiu responsable de l'hoquei
  •   Miquel Camps i Font - Vocal. Portaveu adjunt de la Junta Directiva
  •   Alfons Castro i Sousa - Vocal. Directiu responsable de Seguretat
  •   Josep Ignasi Macià i Gou - Vocal. Directiu responsable de l'Àrea Social
  •   Aureli Mas i Raldiris - Vocal. Directiu responsable del futbol sala
  •   Xavier Pugi i Hernández - Vocal. Directiu responsable del futbol femení
  •   Àngel Riudalbas i Codina - Vocal
  •   Joan Solé i Sust - Vocal. Directiu responsable de l'handbol
  •   Joan Soler i Ferré - Vocal. Directiu responsable del futbol formatiu

Patrocini de futbol

Proveïdor de l'uniforme
Patrocinador principal
Patrocinador secundari
  • 2003–2004 Fòrum (maniga esquerre)[111]
  • 2004–2013 TV3 (maniga esquerre)
  • 2011–2022 UNICEF (posterior de la samarreta)
  • 2014–2021 Beko (maniga esquerre)
  • 2022– ACNUR (posterior de la samarreta)
  • 2023– Ambilight TV (maniga esquerre)

Àrea social i dimensió sociocultural

 
Jugadors, tècnics i la directiva, lliuren l'ofrena del club al Diada Nacional de Catalunya.

El club, considerat com l'entitat social més coneguda de Catalunya a l'exterior,[112] ha complert al llarg de la seva història, per a molts aficionats, una funció representativa de defensa dels valors catalanistes, que el club ha defensat públicament en múltiples ocasions.[h] El club, a més, també s'ha manifestat formalment i públicament en suport de les reivindicacions de major autonomia per a Catalunya i va signar manifestos de suport a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.[113] Aquesta trajectòria de defensa dels valors catalans va ser reconeguda el 21 de desembre del 1992 quan la Generalitat de Catalunya, presidida per Jordi Pujol, li va atorgar el Premi Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga el Govern de Catalunya.[i]

El club sempre s'ha significat per activitats i gestos en defensa de la cultura i la llengua catalana, la qual ha estat la llengua oficial de tots els documents del club, tret dels anys de dictadura franquista, en la que va condecorar tres vegades a Francisco Franco.[114] Excepte en aquest mateix període, el capità de l'equip sempre ha lluït igualment la bandera catalana com a braçalet distintiu.[115]

El FC Barcelona s'ha manifestat públicament a favor del reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes, promovent l'organització de partits amistosos entre la selecció de Catalunya i altres seleccions internacionals com Brasil o Argentina, sinó que ha cedit gratuïtament les seves instal·lacions com a seu de les trobades i ha prestat tots els seus esportistes.[116] A més, el club ha signat manifestos públics a favor de la causa. Durant la presidència de Joan Laporta, ell mateix i algun jugador com Oleguer Presas van participar en una campanya publicitària de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes que, sota l'eslògan «una nació, una selecció», va ocupar espais publicitaris en una gran quantitat de mitjans de comunicació escrits i audiovisuals de Catalunya. Alguns historiadors i assagistes, com Manuel Vázquez Montalbán, van arribar a apuntar que, per a molts catalans, el FC Barcelona compleix a Catalunya el paper substitutori de la selecció catalana al concert internacional, malgrat la llarga tradició d'esportistes espanyols d'origen no català i d'estrangers que ha tingut el club.[117] Aquests assagistes apunten que aquest és un dels motius pels quals el club barcelonista compta amb equips en tantes disciplines esportives diferents com el bàsquet, handbol, hoquei sobre patins, atletisme, voleibol, etcètera.[117]

Tot i la seva vinculació amb idees catalanistes, el club ha comptat sempre amb gran quantitat d'aficionats i fins i tot socis a tot Espanya, atrets pels valors esportius del club[cal citació], els quals detalla el propi club. Alguns historiadors[Qui?], tot i això, han apuntat que, a més de l'admiració pels valors esportius, molts aficionats espanyols simpatitzaven amb el Barcelona en veure al club català l'alternativa al «centralisme polític» amb què identificaven el Reial Madrid[cal citació],[118] especialment durant els anys de la dictadura franquista, fonament equivocat,[119] ja que va repercutir a tots els clubs del país.[120] Va ser aquells anys quan es va encunyar la frase que el F. Barcelona era més que un club, que es va convertir en l'eslògan més conegut de l'entitat.[121]

D'altra banda, i com han apuntat diversos historiadors, el club també va aglutinar, especialment durant les primeres dècades de vida, els simpatitzants del republicanisme.[122] Des de principis del segle xx diferents fets apunten la complicitat dels dirigents del club amb els ideals republicans.[122]

 
El lema del club a les grades del Camp Nou.

El moment de major distanciament entre el club i la monarquia espanyola va tenir lloc sota el regnat d'Alfons XIII i durant la dictadura de Primo de Rivera. A l'estadi de Les Corts, els aficionats del Barcelona havien manifestat crítiques a la dictadura i exhibit algunes pancartes contra el règim. Finalment, el 14 de juny de 1925 els 14.000 aficionats de l'estadi van escridassar la Marxa Reial, interpretada per una banda de música.[123] Dies més tard, el Capità General i Governador Civil de Barcelona Joaquim Milans del Bosch va dictar una ordre que va clausurar l'estadi durant sis mesos i va obligar a dimitir Hans Gamper com a president del club i exiliar-se a Suïssa durant una temporada.[123] L'ordre de cloenda de l'estadi justificava la mesura indicant que «en la societat esmentada hi ha persones que combreguen amb idees contràries al bé de la Pàtria»,[123] com recull l'historiador Jaume Sobrequés a la seva obra F.C. Barcelona: cent anys d'història. Va ser la sanció més dura que ha rebut el club en tota la història. Com assenyala el mateix Sobrequés, el punt culminant del compromís del club amb els principis republicans va tenir lloc a partir del 1931, quan es va proclamar la Segona República Espanyola i, sobretot, a partir de l'inici de la Guerra Civil espanyola quan, el 1936, el FC Barcelona es va convertir voluntàriament en «Entitat al servei del govern legítim de la República».[124]

Després del restabliment de la democràcia a Espanya el 1977, el club ha anat perdent aquesta connotació política. Va normalitzar les seves relacions amb la corona espanyola i en diverses ocasions expedicions formades per dirigents i esportistes del club han ofert els seus trofeus al Palau de la Zarzuela.[125] El festeig i posterior matrimoni de la Infanta Cristina de Borbó i de Grècia amb el jugador d'handbol del FC Barcelona Iñaki Urdangarin va fer freqüent a finals dels anys 1990 i principis dels anys 2000 la presència de membres de la família reial espanyola al Palau Blaugrana, inclòs el Rei Joan Carles I.[126] L'últim gest de complicitat entre el club i la Casa Reial va tenir lloc el 17 de maig de 2006, amb motiu de la final de la Lliga de Campions de la UEFA 2005-06, quan els Reis van acudir a París per mostrar la seva suport al conjunt blaugrana i, conclòs el matx, van baixar a la gespa a felicitar els jugadors de l'equip amb el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, declarat seguidor del conjunt barcelonista, i el president de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall.[127]

En el terreny religiós, i malgrat que el fundador del club, Hans Gamper i els seus primers dirigents eren protestants, el club va adquirir a partir dels anys 1940, després de la Guerra Civil espanyola, un caràcter marcadament catòlic. Van ser habituals les ofrenes del club al Monestir de Montserrat,[128] i fins i tot l'estadi del Camp Nou compta amb una capella al costat dels vestidors, amb una reproducció de la Verge de Montserrat.[129] El 1982, el papa Joan Pau II va rebre el carnet de soci número 108.000 del club, amb motiu d'una missa multitudinària que va oficiar al Camp Nou.[130]

En els darrers temps el club s'ha significat pels seus gestos solidaris. A principi dels anys 1980 ja va organitzar un partit amistós en benefici d'Unicef, en què el Barça es va enfrontar al Camp Nou a l'equip Human Stars, una selecció dels millors futbolistes del món.[131] A mitjan els anys 90 va tornar a repetir-se l'experiència. També en aquesta dècada el club es va implicar en la lluita contra la droga, organitzant diversos partits en col·laboració amb la Fundació d'Ajuda contra la Droga, els beneficis de la qual es van destinar al Projecte Home.[132]

Amb l'arribada de Joan Laporta a la presidència, el club va manifestar la intenció d'incrementar la seva implicació en causes socials, expressant el desig que el club sigui reconegut mundialment pel seu tarannà solidari. En aquest sentit, a finals de l'any 2005, el FC Barcelona va organitzar un partit amistós al Camp Nou davant d'una selecció conjunta de jugadors israelians i palestins, que per primera vegada van compartir equip.[133]

El 13 de desembre del 2008, coincidint amb la disputa d'el Clàssic, el club va iniciar l'emissió del seu canal de televisió Barça TV de manera gratuïta a TDT per a tot Catalunya fruit d'un acord amb el Grup Godó.[134] El canal temàtic del club es va crear fa gairebé una dècada i continua les emissions en la modalitat de pagament per a la resta d'Espanya.[cal citació]

El club també és present a les xarxes socials com a part de la seva gestió social. Es troba a Facebook, Twitter, Instagram i Youtube,[135] sent el primer club d'Espanya en arribar «a un acord amb Youtube».[136]

Afició

 
Aficionats celebrant un gol en la final de la Champions a Roma del 2009

Els seguidors del Futbol Club Barcelona són anomenats barcelonistes o blaugranes. Popularment, són sovint coneguts com a culers.[137]

Hom situa l'origen de la denominació "culers" en una anècdota referida al primer camp de futbol en el qual jugà el club, situat al carrer Indústria de Barcelona. Aquest camp no tenia graderies i els afeccionats s'havien d'asseure a la part alta del mur que envoltava el camp, de manera que la gent que caminava pel carrer en un dia de partit, veia una fila de culs arrenglerats. Malgrat haver canviat d'estadi dues vegades fins a l'actual Camp Nou, el sobrenom ha perdurat.[138]

Tot i la identificació del club amb la ciutat de Barcelona inicialment i, amb el pas dels anys, amb Catalunya, la globalització viscuda a partir dels darrers decennis del segle xx ha comportat el coneixement de l'entitat i dels valors que defensa arreu del món. Això ha determinat que sigui seguit i admirat per milions de persones i que esdevingui una icona d'abast mundial.

Torneig Joan Gamper

El Torneig Joan Gamper és un torneig amistós de futbol, organitzat anualment pel club des de 1966 al seu estadi.[139] El torneig es disputa normalment durant el mes d'agost i serveix de preparació de l'equip abans de començar la temporada. El seu nom es deu al fundador del club, Joan Gamper i la copa. El dominador de la competició és el FC Barcelona amb quaranta-cinc triomfs. L'agost 2021 es va començar, l'edició femenina del torneig, a l'estadi Johan Cruyff amb el nom de Torneig Joan Gamper femení. Resultat: Barcelna 6 - 0 Juventus.

Penyes i massa social

Les penyes són una part molt important del barcelonisme, La primera d'elles fou la Penya Solera de Castellar del Vallès fundada l'any 1946.[140] En 2023 hi ha constituides 1.265 penyes amb 170.000 penyistes,[141] mentre en 2006 eren 1.333 penyes actives i 165.000 penyistes,[140] formades com a associacions independents sense ànim de lucre, amb la finalitat de mantenir i projectar el sentiment i la història del club arreu del món. D'altra banda, també ajuden a fomentar la germanor entre els seus socis i simpatitzants mitjançant les diferents activitats que realitzen al llarg de l'any. Un cop l'any el club juntament amb una penya organitzen la trobada mundial de penyes (normalment, el setembre o l'octubre). Altres trobades, com les de zona o organitzades per diferents motius, són comunicades també al club, el qual envia un o més representants. Els grups de suport més destacats[cal citació] son la degana i ja desapareguda Penya Solera, Sang Culé, Penya Almogàvers, Boixos Nois i Dracs 1991 Supporters.

Els Boixos Nois son un d'grup radical de suport fundat el 1981.[142] La Comissió Estatal contra la Violència els declarà grup radical violent en 2019, prohibint-ne l'exhibició de simbologia en els camps de futbol.[143] Els Casuals, presumptament liderats per Ricardo Mateo Lucho,[144] van enfocar la seva activitat al crim organitzat durant la dècada de 1990 i la dècada de 2000 dedicant-se a la seguretat de clubs nocturns, tràfic de drogues i robatoris a narcotraficants, pallisses i apunyalaments per encàrrec, entre d'altres.[145]

Activitats més freqüents de les penyes
  • Desplaçaments tant al Camp Nou com als camps de fora per animar el Barça.
  • Visualització col·lectiva dels partits del Barça per televisió a la seva seu social.
  • Participar en les diferents trobades, organitzar conferències, aniversaris, xerrades i col·locació de la placa amb el seu escut al Camp Nou.
  • Creació d'equips de futbol o d'altres esports, especialment en categories juvenils i de manera amateur.
  • Celebració d'actes per recaptar fons per tasques solidàries.
Nombre de penyes
Nombre de penyes per ubicació

Informació relativa de setembre del 2007:[146]

Països Catalans
Àmbit 1 Actives
Barcelona Oriental 38
Barcelona Occidental / Hospitalet 46
Barcelonès Nord 14
Vallès Oriental 22
Vallès Occidental 20
Maresme 24
Baix Llobregat 36
Alt Penedès / Anoia / Garraf 29
Bages / Berguedà / Cerdanya 32
Osona / Ripollès 14
Girona Nord 16
Girona Sud 28
Tarragona Central 32
Terres de l'Ebre 38
Lleida Sud 46
Lleida Nord 21
Catalunya Nord i Andorra 5
Illes Balears 28
Castelló 34
València 52
Alacant 48
Total 626
Espanya
Àmbit 2 Actives
Andalusia Oriental 129
Andalusia Occidental 84
Extremadura 95
Castella - la Manxa 87
Castella i Lleó 59
Canàries 27
Galícia 34
La Rioja / Aragó / Navarra 54
Madrid 18
Múrcia 37
Euskadi 13
Cantàbria / Astúries 41
Total 678
Món
Àmbit 3 Actives
Resta d'Europa 43
Àfrica 20
Amèrica del Nord 3
Amèrica del Sud 19
Àsia 4
Austràlia 1
Oceania 1
Total 91
Evolució del nombre de penyes
Font: NOMBRE DE PENYES

Socis

Els clubs de futbol amb més socis
Bayern de Múnic290.000
Benfica184.000
Sporting160.000
Borussia Dortmund154.000
Schalke 04150.000
River Plate146.000
Barcelona145.000
Dades facilitades pel departament de premsa dels clubs (2019)
 
Evolució del nombre de socis

Fundació FC Barcelona

 
Logo de la Fundació Futbol Club Barcelona, entitat creada pel club.

El club destina el 0,7 % del pressupost anual a la Fundació Futbol Club Barcelona, encaminada a projectes humanitaris.[147] A partir de 2006, el club es va comprometre a realitzar una donació no inferior a 1,5 milions d'euros a Unicef, perquè aquesta ho destini a millorar les condicions de vida dels nens de tot el món.[148] El primer projecte conjunt dels dos organismes va estar destinat als nens víctimes de la sida a Swazilàndia.[149] A més, va posar el nom de l'organització a l'espai central del seu primer equipatge, sent la primera vegada que lluïa publicitat a les samarretes de l'equip de futbol.[150]

Com a part de la gestió social, la fundació ha col·laborat amb altres entitats governamentals i socials per fomentar l'educació infantil, l'esport, la cultura i la salut. Entre els seus principals aliats es troba l'UNICEF, UNESCO, l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC), entre d'altres.[151]

Mitjans de comunicació

Mitjans propis
Barça TV
 
Logotip del canal de TV
 
Eusebio Sacristán entrevistat pel canal del club Barça TV

Barça TV fou un canal de televisió esportiu dedicat íntegrament a l'actualitat del club. Va fer la seva primera emissió el 27 de juliol de 1999 sota el nom de Canal Barça. Els eixos principals de la programació del canal eren la informació, entreteniment, partits en directe del primer equip de futbol, dels equips del planter en totes les categories, partits històrics del FC Barcelona i programes específics que observaven i mostraven la realitat del teixit social barcelonista. El canal es produïa i emetia íntegrament en català, tot i que a les plataformes de pagament es disposava de dues pistes d'àudio addicionals que tradueixen a l'anglès i al castellà la programació. Les instal·lacions de la televisió oficial del club estaven al mateix estadi del FC Barcelona, destacant els platós a la zona mixta —a l'àrea dels vestidors— i a la tribuna del Camp Nou.

El mes de febrer del 2004 Canal Barça va passar a denominar-se Barça TV, després que el club tornés a adquirir els drets d'exclusivitat, fins aleshores en mans de Telefónica Sports. Des del 2008, Barça TV emet en obert per TDT al Principat de Catalunya. Després de 24 anys d'emissió, el club va anunciar que el canal tancaria el 30 de juny del 2023.[152]

R@dio Barça

R@dio Barça és una emissora de ràdio per internet pròpia del Futbol Club Barcelona que ofereix les retransmissions dels partits, oficials i amistosos, del primer equip de futbol del club. Les retransmissions són ofertes en català, anglès i castellà.

La locució en català, en la temporada 2009–2010, la fan els locutors David Puig i Marc Guillén, amb els comentaris tècnics de l'exjugador Òscar Garcia.

La locució en anglès, va a càrrec del periodista Nick Simons i de l'exjugador Steve Archibald mentre que la locució en castellà la realitza el periodista Jesús Carrillo, amb els comentaris tècnics de l'exjugador i exentrenador Toño de la Cruz.

Revistes i butlletins del FC Barcelona

R.B. Revista Barcelonista: Revista sobre el FC Barcelona que es va publicar durant l'abril de 1965 i el juny de 1981, per un total de 847 números. Tenia una periodicitat setmanal. Va ser fundada per un grup de periodistes escindits de la revista Barça en desacord amb la línia editorial que prenia la revista. Va ser editor en Carles Barnils, alguns dels seus redactors foren David Castillo, Juan J. Castillo, Manuel Ibáñez Escofet, Antonio Saénz Guerrero, Ricardo Huerta i Francesc Peris. En Joaquim Muntañola s'encarregava del les pàgines d'humor.[153]

Tot Barça: Revista de futbol que es publicà a Barcelona el 1979.[154] Dirigida per Josep M. Ferrando, J.A. Romeo i Jaume Massó, tingué com a redactors Joan M. Batlle, Quique Guasch, Antoni Closa, Olga Viza i Santi Nolla. També tenia col·laboracions especials de Martí Farreras, Josep M. Fusté, Ricard Maxenchs i Arcadi Alibés. Estava escrita en castellà amb alguns articles en català. L'any 1979 desaparegué per donar pas al diari Sport.

R.B. Revista Barcelonista. Barça: Al juny del 1981 s'anuncià la suspensió de la revista R.B. Revista Barcelonista, però la capçalera fou venuda a Joan Gaspart. Al setembre de 1981 inicià una nova època amb el nom Barça incorporat a la capçalera. La publicació fou vinculada a la candidatura de Josep Lluís Núñez a la presidència del Futbol Club Barcelona,

Fem Barça!: Butlletí efímer sobre el FC Barcelona, creat al 1988 només es van editar 3 números.Tenia una periodicitat mensual. Tenia una secció dedicada a les penyes i una altra on s'acostava al perfil més personal dels jugadors emblemàtics de l'època.[155]

La Veu del Club: Butlletí sobre el FC Barcelona creada a l'octubre de 1998, en l'època del president Josep Lluís Núñez Va començà en format diari i al quart número evoluciona a revista grapada amb més de 32 pàgines amb periodicitat mensual. Es van imprimir 29 números fins al setembre de 2002.[155]

Revista Barça

  • 1a etapa: Revista creada el 1955 per l'advocat Josep Maria Barnils Vila sota la tutela del Futbol Club Barcelona. Quedà inscrita a nom de l'aleshores president del club, Francesc Miró-Sans. La publicació era de caràcter setmanal i donava una àmplia informació del club, amb una destacada part gràfica. Els primers anys ajudà a promocionar la construcció del Camp Nou. Hi col·laboraren personalitats com Manuel Ibáñez i Escofet, Josep Morera Falcó, Joaquim Muntañola, Juan José Castillo, Mas Casals, Enrique Fernández, Justo Conde o F. Peris Vidal. En morir Barnils el 1961, fou substituït pel seu germà Carles, col·laborador de la revista sota el pseudònim de Be-uve. El 1965 el gros de la redacció abandonà la publicació per crear la revista R.B. Revista Barcelonista. Barça quedà sota la supervisió del club fins que tancà el 1976.[156]
  • 2a etapa: El 1998 aparegué una altra revista d'informació barcelonista amb el nom Barça sota el control del club, en col·laboració amb TV3 i el Grup Godó. Era mensual i es feien edicions en català i castellà. La revista deixà de publicar-se el 2000. El seu director va ser Lluís Canut.[156]
  • 3a etapa: Barça és una revista bimensual que des de 2002 tracta sobre tots els afers relacionats amb el Futbol Club Barcelona. S'hi poden trobar novetats, història, estudis o anàlisis tècniques, consells, entrevistes, reportatges, món social i institucional, trobades, iniciatives.[157] La revista la reben tots els socis i penyes del club a casa. El Departament de Comunicació del club assumeix l'elaboració dels continguts informatius, mentre que el Departament de Màrqueting s'encarrega de la coordinació comercial. La revista va rebre un impuls el 2003 amb un canvi d'imatge, coincidint amb l'arribada de Joan Laporta.[158] El 2005 va tornar a tenir un canvi d'imatge per modernitzar i revalorar la revista. Des del febrer de 2019 la revista Barça conta amb una versió multimèdia per tauletes i telèfons intel·ligents.[155]

Barça Camp Nou: La publicació "Barça Camp Nou" és una publicació editada pel mateix club (mitjançant el seu departament de comunicació), que es reparteix gratuïtament coincidint amb els partits de Lliga i Copa del Rei que es juguen a "casa", al Camp Nou. La publicació es començà a editar a finals d'octubre del 2005 i la reben els aficionats del FC Barcelona que acudeixen a l'estadi.

La publicació que té una tirada que oscil·la des dels 30.000 als 70.000 exemplars, en funció del partit i de la previsió d'assistència a l'estadi. Amb motiu de la final de la Lliga de Campions, també es va fer una edició especial del "Barça Camp Nou", que es va repartir entre els més de 21.000 aficionats que van desplaçar-se fins a París. A més, també se n'han fet altres edicions especials com, per exemple, amb motiu de l'homenatge a l'exjugador de bàsquet Nacho Solozábal.

La informació prèvia del partit, amb les últimes notícies relacionades i un ampli informe tècnic del rival, ocupa gran part del contingut habitual de "Barça Camp Nou" on també es poden consultar totes les estadístiques i classificacions. Les seccions del club també tenen cabuda en el diari del Barça, que en cada número dedica les dues pàgines centrals a una anàlisi en profunditat d'un tema monogràfic o a un pòster. Habitualment, el diari té 16 pàgines.

Mitjans de comunicació propers al club
El Mundo Deportivo (fundat el 1906) i Sport (fundat el 1979) són els dos diaris més relacionats amb els afers del club.

Cobertura dels mitjans a Espanya

Per a l'equip de futbol, LaLigaTV por M+,[j][159] DAZN LaLiga[k][159][160] i GOL PLAY[l][161] tenen els drets per retransmetre els partits de la Lliga. Els partits de la Copa del Rei són retransmesos per Movistar Plus+[m][162] i TVE.[n][163] Tanmateix, els partits de la Supercopa d'Espanya són retransmesos per Supercopa de España por M+ i Movistar Plus+.[o][162] A més Liga de Campeones por M+[m][164] retransmet els partits de la Lliga de Campions.

Per a l'equip de filial, FEF TV té els drets per retransmetre els partits de la Primera Federació.

Per a l'equip de juvenil, Movistar Liga de Campeones té els drets per retransmetre els partits de la Lliga Juvenil de la UEFA.

Per a l'equip de futbol femení, DAZN LaLiga[m] i GOL PLAY[p] tenen els drets per retransmetre els partits de Liga F. Els partits de la Lliga de Campions Femenina de la UEFA són retransmesos per DAZN.

Per a l'equip de bàsquet masculí, #Vamos por Movistar Plus+[q][165] i Deportes por Movistar Plus+[r][165]tenen els drets per retransmetre els partits de la Lliga ACB de bàsquet. Els partits de la Copa del Rei[s] i Supercopa espanyola són retransmesos per #Vamos por Movistar Plus+.

Per a l'equip de bàsquet femení, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Liga Femenina[t], Copa de la Reina[s][165] i Copa de la Reina.[u].[165] Tanmateix, els partits de la Eurolliga de bàsquet són retransmesos per Movistar Plus+.[166]

Per a l'equip d'hoquei herba masculí, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Divisió d'Honor masculina A. Els partits de la Copa del Rei són retransmesos per Eurosport.

Per a l'equip d'hoquei herba femení, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Lliga Ibedrola d'Hoquei. Els partits de la Copa de la Reina són retransmesos per Eurosport.

Per a l'equip de futbol sala, ATM Broadcast[m] i TVE[l] tenen els drets per retransmetre els partits de la Liga Nacional i Copa d'Espanya.[m] Els partits de la Copa del Rei i Supercopa d'Espanya són retransmesos per TVE. Tanmateix, els partits de la UEFA Futsal Champions League són retransmesos per GOL PLAY.[v]

Per a l'equip d'handbol, GOL PLAY i LaLiga+ tenen els drets per retransmetre els partits de la Lliga ASOBAL. Els partits de la Lliga de Campions són retransmesos per DAZN.[167] i Esport3[w]

Per a l'equip de rugby, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Divisió d'Honor i Copa del Rei.

Per a l'equip de voleibol masculí, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Superlliga Masculina. Els partits de la Lliga de Campions són retransmesos per Eurosport.

Per a l'equip de voleibol femení, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Superlliga Femenina. Els partits de la Lliga de Campions són retransmesos per Eurosport.

El club en la cultura popular

Agermanament i rivalitats de futbol

L'afició del Barcelona està agermanada amb aquells del Tenerife, l'amistat entre els dos clubs va néixer a l'inici dels anys noranta quan el Tenerife va vèncer l'última jornada Reial Madrid la 1991-1992 i la 1992-1993 va regalar dos títols al blaugrana. El FC Barcelona manté una forta rivalitat futbolística amb el Reial Club Deportiu Espanyol, equip de la ciutat de Barcelona.[168] El derbi barceloní és el nom que descriu els partits entre ambdós clubs, els més representatius de la ciutat.[168] S'han enfrontat en 216 ocasions, comptant dos partits europeus disputats a la Copa de Fires, amb un balanç de 126 partits guanyats pel Barcelona, davant de 44 de l'Espanyol. Xavi Hernández és el futbolista amb més partits disputats, amb un total de 36, mentre que l'argentí Lionel Messi és el màxim golejador, amb 25 gols.

La rivalitat va néixer en part pels continus enfrontaments que, entre altres coses, eren aguerrits i comptaven amb bons jugadors. Un altre dels fets és perquè van ser pioners del futbol a Barcelona, els més representatius, a això també cal afegir que històricament es van consolidar com els dos millors equips a les competicions organitzades per la Federació Catalana de Futbol.[169]

L'equip culer també disputa l'anomenat clàssic de futbol espanyol davant del Reial Madrid Club de Futbol, uns dels partits més importants i transcendents del món.[170] L'audiència supera els 500 milions d'espectadors i s'acrediten més de 750 periodistes;[171] sovint, és conegut per la premsa especialitzada com el Partit del segle.[172] Al balanç general els madrilenys han guanyat 102 partits davant dels 100 dels barcelonistes, d'un total de 254 trobades oficials. El primer duel oficial es va donar a la semifinals de la Copa de la Coronació, amb un resultat favorable per als barcelonistes per 2-1. La popularitat i importància també rau en la quantitat de trofeus guanyats i la qualitat de jugadors dels dos clubs. A nivell nacional destaquen altres equips com l'Athletic Club i l'Atlètic de Madrid. Barcelona i Athletic són els dos clubs més premiats de la Copa del Rei i han disputat set finals, amb un balanç de cinc victòries i dues derrotes per als blaugranes.

A nivell internacional destaquen els seus enfrontaments amb l'Associazione Calcio Milan italiana,[173] en ser el rival internacional a qui més s'ha enfrontat amb 19 partits,[174] o el Manchester United FC,[175] rival a dues finals de Champions League. Addicionalment, també va tenir intensos enfrontaments amb el Chelsea Football Club,[176] i Paris Saint-Germain Football Club, i per recents disputes esportives davant el FC Bayern de Múnic.[177] Ja amb tints gairebé desapareguts en la història recent es donen amb el Celtic Football Club.[178]

Celebracions

 
Font de Canaletes, un lloc de celebració dels títols barcelonistes

La Font de Canaletes (1892), a la Rambla amb la plaça de Catalunya, que amb el temps s'ha convertit en un símbol de la ciutat, és sol ser lloc de reunió dels afeccionats del Futbol Club Barcelona en les celebracions de l'equip.[179]. I els jugadors brinden els seus trofeus al Camp Nou després de conquerir una competició important, a l'inici de partit de la secció de futbol, amb una ovació de tot el barcelonista. A més, al Museu del FC Barcelona ubicat al Camp Nou, es custodien els triomfs de la seccions juntament amb la resta de trofeus conquistats pel club.

50è aniversari

75è aniversari

Centenari del club

Al llarg de l'any 1999 el Club va celebrar el seu centenari (1989-1999) amb una sèrie de celebracions, que van començar l'1 de gener del 2002 i acabaran l'1 de gener del 2003. Entre els esdeveniments programats més destacats en la celebració figuren els:

Plantilla de futbol 2023-2024

La relació de jugadors de la plantilla del Barça la temporada 2023-2024 és la següent:

A 2 Setembre 2023 [180]
N. Pos. Nac. Jugador
1 POR   Marc-André ter Stegen   2n
2 DEF   João Cancelo (Cedit pel Manchester City FC)
3 DEF   Alejandro Balde
4 DEF   Ronald Araújo   3r
5 DEF   Iñigo Martínez
6 MIG   Gavi
7 DAV   Ferran Torres
8 MIG   Pedri
9 DAV   Robert Lewandowski
11 DAV   Raphinha
N. Pos. Nac. Jugador
13 POR   Iñaki Peña
14 DAV   João Félix (Cedit per l'Atlètic de Madrid)
15 DEF   Andreas Christensen
17 DEF   Marcos Alonso
18 MIG   Oriol Romeu
20 MIG   Sergi Roberto  
21 MIG   Frenkie de Jong   4t
22 MIG   İlkay Gündoğan
23 DEF   Jules Koundé

Llegenda:  ·   Capità  ·   Juvenil  ·   Lesionat

Els equips que disputen la lliga espanyola de futbol estan limitats a tenir en la plantilla un màxim de tres jugadors sense passaport de la Unió Europea. La llista inclou només la principal nacionalitat de cada jugador. Alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun país de la UE:

Barcelona B i juvenils

N. Pos. Nac. Jugador
26 POR   Ander Astralaga
27 DAV   Lamine Yamal
30 MIG   Marc Casadó
N. Pos. Nac. Jugador
31 POR   Diego Kochen
32 MIG   Fermín López
33 DEF   Pau Cubarsí

Cedits

N. Pos. Nac. Jugador
 — MIG   Pablo Torre (al Girona FC fins al 30 de juny de 2024)
 — DEF   Chadi Riad (al Reial Betis fins al 30 de juny de 2024)
 — DEF   Julián Araujo (a la UD Las Palmas fins al 30 de juny de 2024)
 — DEF   Sergiño Dest (al PSV Eindhoven fins al 30 de juny de 2024)
N. Pos. Nac. Jugador
 — DAV   Estanis Pedrola (a la UC Sampdoria fins al 30 de juny de 2024)
 — DAV   Ansu Fati (al Brighton & Hove Albion fins al 30 de juny de 2024)
 — DEF   Clément Lenglet (a l'Aston Villa FC fins al 30 de juny de 2024)
 — DEF   Eric García (al Girona FC fins al 30 de juny de 2024)

Cos tècnic

Categoria principal: Membres del cos tècnic de futbol del FC Barcelona
Font: Web oficial del Mundo Deportivo[181]

Organigrames

Jugadors de futbol

Categoria principal: Futbolistes del FC Barcelona
 
Lionel Messi, el jugador més determinant de la història del club.[182]

Més d'un miler de futbolistes han vestit la samarreta del primer equip del Futbol Club Barcelona al llarg dels seus 123 anys d'història. Els jugadors d'origen estranger (tot i que alguns, nacionalitzats espanyols) han tingut sempre un gran pes en la història del club,[183] i han marcat les èpoques més brillants del conjunt català.[183] Fundat per un grup d'estrangers establerts a Barcelona,[184] inicialment l'equip va estar format per jugadors d'origen majoritàriament anglès, suís i alemany.[184] La majoria d'historiadors consideren que l'hongarès Ladislau Kubala va ser, als anys 1950, la primera gran figura de talla internacional que va militar al conjunt barcelonista.[183] No obstant això va ser a partir dels anys 1970 quan el futbol espanyol va regularitzar la participació de jugadors estrangers, i per tant quan el club va començar a fitxar grans figures internacionals.[183] El FC Barcelona ha comptat des de llavors amb diversos jugadors que, militant al club blaugrana, han conquerit els més prestigiosos trofeus individuals del futbol mundial.[183]

Cinc jugadors del club van ser guardonats amb el premi de FIFA World Player que els acreditava com els millors futbolistes del món: Romário, Ronaldo, Rivaldo, Ronaldinho en dues ocasions consecutives, i Lionel Messi;[185] i sis van ser premiats amb la Pilota d'Or que els acreditava com els millors jugadors del futbol europeu: Luis Suárez, Johan Cruyff en tres ocasions, Hristo Stoítxkov, Rivaldo, Ronaldinho i Messi que va fer història al club en ser el primer del planter a aconseguir-ho.[186] Fins a vint ocasions, un jugador del club ha obtingut la Pilota d'Or, Plata o Bronze, a més de quatre ocasions més en què un jugador ha obtingut un d'aquests guardons havent disputat la primera part d'aquell any al club blaugrana; Ronaldo el 1997 i sent jugador de l'Inter de Milà, i Luís Figo el 2000 pertanyent al Reial Madrid.[186] A més, el club ha comptat amb jugadors posseïdors d'altres grans distincions internacionals com Andrés Iniesta, Xavi Hernández, Michael Laudrup, Samuel Eto'o, Allan Simonsen, Hansi Krankl, Diego Maradona, Gary Lineker o Zlatan Ibrahimović entre d'altres.[187]

Després de la fusió del FIFA World Player amb la Pilota d'Or es va crear la FIFA Pilota d'Or, on el club ha comptat amb nou nominacions (Neymar una vegada, Andrés Iniesta i Xavi Hernández dues vegades i Lionel Messi quatre vegades) i tres primers llocs (tots de Lionel Messi, qui suma un total de set, el jugador amb més guardons del premi).[188]

Els futbolistes que més partits oficials han disputat al FC Barcelona són: Lionel Messi, Xavi Hernandez, Sergio Busquets, Andrés Iniesta, Gerard Piqué i Carles Puyol. L'argentí Lionel Messi amb set-cents setanta-vuit és l'integrant barcelonista amb la quantitat més gran de partits disputats.[189]

Els jugadors que més gols han marcat en competicions oficials són: Lionel Messi, César Rodríguez, Luis Suárez, Ladislau Kubala, i Josep Samitier. Destaca l'argentí Lionel Messi com a màxim golejador històric amb sis-centes setanta-dues anotacions, i el futbolista que més títols ha aconseguit en la seva estada a l'entitat amb trenta-quatre.

El FC Barcelona ha estat històricament, juntament amb el Reial Madrid, un dels conjunts que més ha contribuït a nodrir la selecció d'España.[190][191] El jugador del club amb més partits internacionals amb la selecció espanyola va ser el centrecampista Xavi Hernández, que va disputar cent trenta-tres partits fins a ser superat per Sergio Busquets, i juntament amb Lionel Messi, Andrés Iniesta, Gerard Piqué i Carles Puyol pertanyen al selectiu de futbolistes barcelonistes del «FIFA Century Club» per haver disputat amb cent o més partits amb la seva selecció nacional absoluta.[192]

Jugadors destacats

Des de la fundació al 1910
Del 1910 al 1920
Del 1920 al 1930
Del 1930 al 1940
Del 1940 al 1950
Del 1950 al 1960
Del 1960 al 1970
Del 1970 al 1980
Del 1980 al 1990
Del 1990 al 2000
Del 2000 al 2010
Del 2010 al 2020
Del 2020 fins avui

Capitans

 
Carles Puyol, capità del primer equip entre 2004 i 2014.

Excepte en algun cas, els integrants de la primera plantilla escullen els seus capitans. Es coneix la identitat de 50 dels primers capitans del Barça,[193] tots excepte els que ho van fer durant el període 1937-1939. El primer capità va ser Joan Gamper el 1899. El jugador que més temporades ha estat capitan és Carles Puyol (10 temporades) entre 2004 i 2014. Els primers capitans recents han estat les persones següents:

Guanyadors dels premis

Futbol

Futbol femení

Bàsquet

Handbol

Millors jugadors per número

El 8 d'abril de 2020, Marca va anunciar els millors jugadors per dorsal de la història del FC Barcelona amb dorsals de l'1 al 23.[198]

N. Pos. Nac. Jugador
1 POR   Víctor Valdés
2 DEF   Dani Alves
3 DEF   Gerard Piqué
4 DEF   Ronald Koeman
5 DEF   Carles Puyol
6 MIG   Xavi Hernández
7 DAV   Ladislau Kubala
8 MIG   Andrés Iniesta
9 DAV   Johan Cruyff
10 DAV   Lionel Messi
11 DAV   Rivaldo
12 POR   Salvador Sadurní
N. Pos. Nac. Jugador
13 POR   Claudio Bravo
14 DAV   Thierry Henry
15 DEF   Miquel Àngel Nadal
16 MIG   Sergio Busquets
17 DAV   Pedro
18 DEF   Jordi Alba
19 DAV   Patrick Kluivert
20 MIG   Deco
21 MIG   Luis Enrique
22 DEF   Éric Abidal
23 MIG   Iván de la Peña

Números retirats

Per a l'equip de futbol, el 21 de Luis Enrique, MIG, 1996–2004 - Temporalment retirat[y]

Per a l'equip de bàsquet són el número 4 d'Andrés Jiménez, el 7 d'en Nacho Solozábal,[199] el 12 de Roberto Dueñas,[200] el 15 d'Epi i l'11 de Navarro

Per a l'equip d'handbol, el número 2 d'Òscar Grau, el 4 de Xavier O'Callaghan, el 5 d'Enric Masip,[201] el 7 d'Iñaki Urdangarín, el 8 de Víctor Tomàs,[202] el 14 de Joan Sagalés i el 16 de David Barrufet.[203]

Per a l'equip d'hoquei sobre patins, l'1 d'Aitor Egurrola[204] i el 21 d'Alberto Borregán.[205]

Per a l'equip de futbol sala, el 28 de Francisco Sedano Antolín.[206]

Entrenadors i presidents de futbol

Entrenadors

Categoria principal: Entrenadors de futbol del FC Barcelona

El primer entrenador a temps complet fou John Barrow, ja que anteriorment aquesta funció l'exercia el capità de l'equip.[207] Johan Cruyff va ser el tècnic amb més partits dirigits (602), també més temporades a la banqueta del primer equip (vuit anys consecutius, entre 1988 i 1996). Pep Guardiola que assolint el triplet (Copa del Rei, Lliga i Lliga de Campions), i posteriorment en el mateix any 2009 tres títols més que van ser la Supercopa d'Espanya de futbol, la Supercopa d'Europa de futbol, i el Campionat del Món de Clubs de futbol, és el entrenador més laureat amb 14 títols en el quatre temporades (de la 2008-09 a la 2011-12).

Fins avui, Barcelona ha estat dirigida per les persones següents:

Presidents

Categoria principal: Presidents del FC Barcelona

El president del Futbol Club Barcelona és, des de l'any 1978, un soci escollit per sufragi universal per dur la gestió del club. Fins avui, la presidència del Barcelona ha estat exercida per les 39 persones següents:

Entre l'agost del 1936 i el novembre del 1937, el club restà dirigit per una Comissió gestora integrada per empleats mateixos que col·lectivitzaren l'entitat i n'evitaren l'apoderament per elements aliens

Palmarès

Entre tots els equips professionals, en 2023 sumaven 46 Copes d'Europa, entre les 22 d'hoquei patins, 11 d'handbol, 5 de futbol masculí, 2 de futbol femení, 2 de bàsquet i 4 de futbol sala.[17][18] La temporada 2010-11 va ser la més reeixida globalment del club, amb 14 títols: 3 de l'equip de futbol masculí, bàsquet i futbol sala, 2 d'handbol i hoquei patins i 1 de futbol femení.[19]

Títols oficials

Reconeixements

Futbol

 
Reial Orde del Mèrit Esportiu per al FC Barcelona el 1993

Futbol filial

Futbol femení

Altres dades d'interès de futbol

Els 10 màxims golejadors en la història

A 2021
del Campionat de Lliga
  • 474