Futbol Club Barcelona

club de futbol català
(S'ha redirigit des de: F.C. Barcelona)
Aquest article tracta sobre l'equip de futbol. Vegeu-ne altres significats a «Barcelona (desambiguació)».
No s'ha de confondre amb Barcelona Sporting Club.
«Culés» i «Culers» redirigeixen aquí. Si cerqueu el sobrenom de aficionats del Barça, vegeu «Culer».
Infotaula d'organitzacióFutbol Club Barcelona
FC Barcelona escut.png 600px Blue HEX-00529F Gold HEX-FFDF1A White Purple HEX-A2214B Red HEX-E1393D.svg
034 Ciutat Esportiva Joan Gamper, Futbol Club Barcelona (Sant Joan Despí).jpg
Modifica el valor a Wikidata

LemaMés que un club Modifica el valor a Wikidata
HimneHimne del Futbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata
MascotaAvi del Barça Modifica el valor a Wikidata
EpònimBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtFCB Modifica el valor a Wikidata
SobrenomBarça o Blaugrana (club)
Culers, Blaugranes o
Barcelonistes (afició)
Tipusclub de futbol
equip esportiu professional
equip de futbol Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Creació29 novembre 1899, Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FundadorJoan Gamper, Walter Wild, Bartomeu Terradas i Brutau, Lluís d'Ossó i Serra, Otto Maier Zeuner, Pere Cabot i Roldós, John Parsons Alexander i William Parsons Alexander Modifica el valor a Wikidata
Activitat
EstadiCamp Noules Corts (Barcelonès) . 99.354 Pictograms-nps-services-theater4.svg
Palau Blaugranales Corts (Barcelonès) . 7.585 Pictograms-nps-services-theater4.svg
Ciutat Esportiva Joan GamperSant Joan Despí (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Socis144.756 (2020)
Penyes1.273 (2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Complex esportiu
Seu
PresidènciaJoan Laporta i Estruch (2021–) Modifica el valor a Wikidata
President Modifica el valor a WikidataJoan Laporta i Estruch Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalXavier Hernández i Creus (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuFutbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Propietat desoci
penya Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Part deFutbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Denominació anterior
Foot-ball Club Barcelona (1899–1941)
Club de Fútbol Barcelona (1941–1973)
Fútbol Club Barcelona (1973–)
Futbol Club Barcelona (1973–) Modifica el valor a Wikidata
Equips
FC Barcelona B
EsportFutbol
LligaSegona divisió espanyola de futbol B
EntrenadorSergi Barjuan i Esclusa
FC Barcelona C
EsportFutbol
LligaTercera divisió espanyola de futbol Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color          Modifica el valor a Wikidata
Equipament esportiu
EquipamentNike (2017–) Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorSpotify Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfcbarcelona.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm8532013 Facebook: fcbarcelona Twitter: fcbarcelona Instagram: fcbarcelona LinkedIn: fc-barcelona Snapchat: fcbsnap Youtube: UC14UlmYlSNiQCBe9Eookf_A Pinterest: fcbarcelona TikTok: fcbarcelona Twitch: fcbarcelona GitHub: fcbarcelona Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Seccions vigents del FC Barcelona
Football pictogram.svg Football pictogram.svg Football pictogram.svg Football pictogram.svg
Masculí Filial
(masculí)
Femení Filial
(femení)
Football pictogram.svg Basketball pictogram.svg Basketball pictogram.svg Basketball pictogram.svg
Formatiu Bàsquet
(masculí)
Bàsquet
(femení)
Filial
Handball pictogram.svg Futsal pictogram.svg Roller hockey pictogram.svg Field hockey pictogram.svg
Handbol Futsal Hoquei patins Hoquei herba
Ice hockey pictogram.svg Athletics pictogram.svg Rugby union pictogram.svg Beach soccer pictogram.svg
Hoquei gel Atletisme Rugbi Futbol platja
Volleyball (indoor) pictogram.svg Volleyball (indoor) pictogram.svg Figure skating pictogram.svg Wheelchair basketball pictogram (Paralympics).svg
Voleibol
(masculí)
Voleibol
(femení)
Patinatge artístic Bàsquet
cadira de rodes
Seccions desaparegudes del FC Barcelona
Football pictogram.svg Baseball pictogram.svg Wrestling pictogram.svg Cycling (road) pictogram.svg
Filial "C" Beisbol Lluita Ciclisme
Tennis pictogram.svg Gymnastics (artistic) pictogram.svg Judo pictogram.svg Swimming pictogram.svg
Tennis Gimnàstica Judo Natació
American football pictogram.svg Basketball pictogram.svg
Futbol americà Bàsquet Universitari
(femení)

El Futbol Club Barcelona (Catalan pronunciation: [fubˈbɔl ˈklub bəɾsəˈlonə]), popularment conegut com a Barça, és una entitat esportiva de Barcelona (Catalunya) fundada el 29 de novembre de 1899 a Barcelona per un grup de joves futbolistes suïssos, catalans i britànics encapçalats pel ciutadà suís Joan Gamper.

A diferència de la majoria de clubs esportius professionals a tot el món,[1] el Barça no és una societat anònima; és a dir que la propietat del club recau en els seus 143.086 socis,[2] fet que el converteix en el setè club de futbol amb més socis del món,[3] després del River Plate. Segons el rànquing històric de la IFFHS, és el millor club del món des de 1991.[4]

L'equip de futbol va ser uns dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol el 1928, i des d'aleshores és un dels 3 equips que sempre ha jugat a la Primera divisió. Actualment, és un dels equips amb més trofeus del món, dels quals destaquen, entre d'altres: 26 Campionats de Lliga espanyola, 31 Copes del Rei, 13 Supercopes d'Espanya,[5] 5 Copes d'Europa, 5 Supercopes d'Europa, 4 Recopes d'Europa, 3 Copes de Fires i 3 Mundials de Clubs. És el tercer club amb més títols internacionals (22), els mateixos que Boca Juniors i Club Nacional —per darrere del Reial Madrid, amb 29; i l'Al-Ahly, amb 24. El Barça és l'únic equip d'Europa que ha disputat sempre, des del 1955, alguna de les quatre competicions europees; l'únic club de la lliga espanyola que ha aconseguit guanyar les tres competicions més importants el mateix any (la Copa, la Lliga i la Lliga de Campions) la temporada 2008-2009 i la temporada 2014-2015; l'únic europeu d'aconseguir-ho més d'una temporada; i un dels equips que ha assolit en un mateix any (2009) els 6 títols més importants (tres internacionals i tres estatals). L'equip de futbol ha guanyat 92 títols oficials, cosa que el converteix en el segon equip amb més títols de l'estat espanyol amb un menys que el Reial Madrid.[6][7]

Un fet que el fa únic al món és el de disposar, a banda del futbol, de quatre seccions professionals més, totes en l'elit de les competicions esportives europees de clubs, en les disciplines del bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala. Entre les cinc seccions professionals esmentades, el FC Barcelona deté més de 305 títols oficials nacionals i més de 100 títols oficials internacionals, incloent-hi un total de 41 Copes d'Europa, 78 Lligues i 82 Copes del Rei, als quals cal afegir més de 412 títols oficials professionals. La temporada 2010-11 va ser la més reeixida globalment del club, amb 14 títols: 3 de l'equip de futbol, del bàsquet i del futbol sala; dos de l'handbol i de l'hoquei patins i un del futbol femení.[8]

A més de les cinc seccions professionals, el club també té 10 seccions amateurs en altres disciplines esportives: hoquei herba, atletisme, patinatge artístic, hoquei gel, voleibol, voleibol (femení), rugbi, bàsquet amb cadira de rodes, futbol platja i futbol indoor.

L'equip filial de l'equip de futbol és el Futbol Club Barcelona B i alhora compta amb dos equips juvenils, així com equips de formació en totes les categories i en la majoria de les especialitats esportives, els quals permeten de nodrir els primers equips amb el nombre més gran possible de jugadors del planter. Així mateix, en l'àmbit femení, el club compta amb un equip de futbol anomenat FC Barcelona Femení, professionalitzat des de l'any 2016, i un equip de futbol formatiu.

Una altra de les característiques singulars que fan que el Barça sigui considerat per molts dels seus seguidors "més que un club"[9] és el seu paper d'ambaixador i defensor de la cultura i la llengua catalanes i les actuals tasques de solidaritat i d'ajuda social a infants desfavorits realitzades arreu del món.[10][11][12] Tot plegat, coordinat i realitzat mitjançant la Fundació Barça, entitat que des del 2006 rep el 0,7% dels ingressos ordinaris del club per tal d'impulsar els programes i projectes socials.[13]

L'estadi on juga els partits com a local és el Camp Nou, amb una capacitat per 99.354 espectadors.[14] Els seus seguidors són coneguts com a culers i el nombre de penyes repartides per tot el món era el 2009 de 1.888.[14] Tot plegat fa que sigui l'entitat esportiva més important de Catalunya (un 63,9% dels catalans escull el Barça com el seu equip preferit)[15] i una de les més importants del món pel que fa a projecció i massa social.

Història

Categoria principal: Història del Futbol Club Barcelona
Anunci publicat a Los Deportes per captar els primers jugadors

L'equip degà de la ciutat de Barcelona (ja desaparegut), el Català FC, va ser creat en el gimnàs Tolosa del Sr. Jaume Vila amb la intenció de promocionar l'esport local. També va rebutjar l'ingrés al club d'un jove suís entusiasta del futbol de nom Hans Gamper, per la seva condició de foraster.[16] Llavors Gamper, com a reacció al menyspreu rebut, juntament amb un grup de joves anglesos, un canadenc i uns quants barcelonins, va fundar el 29 de novembre del 1899 el Futbol Club Barcelona. Des de la seva fundació com a club de futbol, el club ha anat afegint a la seva estructura d'altres seccions esportives, com ara la de (bàsquet, la d'handbol, la d'hoquei patins, la de rugbi, la de beisbol, la de patinatge, la d'hoquei gel, la de voleibol, la de futbol sala o de manera breu també la de ciclisme).

1899-1920: Els primers anys

Fotografia de Joan Gamper el 1910

L'industrial suís establert a Barcelona Hans Gamper, fou el fundador del club, juntament amb un grapat d'entusiastes esportistes, fonamentalment estrangers, de finals del segle xix, que es reuniren al Gimnàs Solé després que es rebutgés la seva integració en el Català FC. Entre els fundadors figuraven els primers jugadors del club: Walter Wild, Lluís d'Ossó, Bartomeu Terradas, Otto Künzli, Otto Maier, Enrique Ducay, Pere Cabot, Carles Pujol, Josep Llobet, John Parsons i William Parsons.[17] La presència d'enginyers i tècnics estrangers a Catalunya facilitava la socialització de l'esport del futbol, i la creació dels primers clubs com el Barcelona.[18]

El primer president del club va ser el també suís Walter Gualteri Wild. Cal dir que en aquells primers temps els papers de jugador, soci i directiu coincidien molt sovint en una entitat que era petit club d'amateurs. La pràctica del futbol tot just estava naixent, així que més que competicions regulars eren els mateixos jugadors qui buscaven altres equips amb els quals poguessin jugar un partit, pagant-se ells mateixos les despeses.[18]

El Barça el 1903, vencedor de la Copa Catalunya. Dempeus: Llobet, Terradas, Reig i Vidal. Asseguts: Lluís d'Ossó, Steinberg, Meyer, Witty, Gamper, Harris i Lassaleta.

El primer partit de la història del FC Barcelona es va jugar a la Bonanova el 8 de desembre de 1899 contra un equip de futbolistes de la colònia anglesa de Barcelona. En aquella històrica estrena els blaugrana van perdre per 0-1. El primer triomf del Barça es produeix el dia 24 de desembre del mateix any en vèncer el Català FC, degà del futbol barceloní, per 3-1. Aquells primers partits del Barça es jugaren a l'antic Velòdrom de la Bonanova, però aviat l'equip es traslladà al camp del Mas Casanovas, a tocar de l'Hotel Casanovas del carrer Sant Antoni Maria Claret, molt a prop d'on avui s'aixeca l'Hospital de Sant Pau. Aquest nou escenari acollí els partits del Barça a partir del 18 de novembre del 1900, dia en què s'aplegaren prop de 4.000 espectadors per presenciar el partit inaugural que enfrontà el Barça amb l'Hispània FC (amb empat a zero final).[19] L'any 1901 el Barça s'adjudicà la Copa Macaya, embrió del que després seria el Campionat de Catalunya. L'any 1903 el Barça guanya la Copa Barcelona. L'equip va jugar en diferents camps: a la carretera d'Horta (1901) i al carrer Muntaner (1905), fins que el 14 de març del 1909 es va inaugurar el camp del carrer de la Indústria. Aquell recinte era situat en l'actual confluència dels carrers Villarroel i París, se'l coneixia amb el nom de l'Escopidora i feu servei fins a 1922. Tenia un aforament de 6.000 persones i la construcció de la seva tribuna de dos pisos va suposar un autèntic esdeveniment. La imatge dels aficionats blaugrana asseguts d'esquena sobre la tanca del camp és l'origen de la denominació de culers amb què són coneguts popularment els aficionats blaugranes. Ja en aquesta època el Barça va començar a destacar tant pel nombre de socis que pagaven quota com pel nombre d'espectadors que anaven al camp a veure els partits.[18] De mica en mica s'abandonava l'amateurisme inicial i els millors jugadors s'erigien com a ídols populars.[18]

1920-1930: Primera època daurada

Article principal: Barça de l'edat d'or
Equip del FC Barcelona, publicat a El Gráfico, 1926.
Primer equip de la temporada 1928-1929.

Els anys vint representen la primera època daurada del futbol barcelonista. El club passarà en aquesta dècada de 3.000 a 11.000 socis.[20] L'equip incorpora homes clau com el filipí Paulino Alcántara (màxim golejador de tota la història blaugrana amb 356 gols oficials),[21] el porter Ricard Zamora (que aviat tornaria a defensar la porteria de l'Espanyol) i sobretot el davanter Josep Samitier, anomenat també l'home llagosta per la seva habilitat. Tots ells, amb unes altres figures com Platko o Sastre, consolidaren un gran equip que s'adjudicà un gran nombre de títols en els campionats de Catalunya i Espanya, èxits que permeteren inaugurar el camp de Les Corts el dia 20 de març del 1922, amb una capacitat inicial de 20.000 espectadors, però que va arribar a assolir els 60.000.[18] En aquest període el Barça es va adjudicar quatre Copes d'Espanya i el primer campionat de Lliga espanyola (1928-29), amb l'entrenador Romà Forns que també n'havia estat jugador. El club fou essencial en la consolidació del futbol català com a espectacle públic.[18] A més a més, durant aquesta dècada el Barça va crear les seves seccions de bàsquet, rugbi i hoquei herba.

La identificació del Barça amb Catalunya comença a fer-se palesa amb l'episodi de la xiulada a la Marxa Reial mentre era interpretada sobre la gespa del terreny de joc de Les Corts per la banda de música, en un partit homenatge a l'Orfeó Català i que va enfrontar el Barça amb el Júpiter. L'incident fou respost per la dictadura militar de Miguel Primo de Rivera amb el tancament del Camp de Les Corts durant sis mesos del 1925 i la dimissió del president Hans Gamper, que fou "convidat" a abandonar el país.[22]

Aquest període acaba amb la mort de Gamper el 30 de juliol del 1930. El fundador del club, afectat per una profunda depressió a causa de la davallada dels seus negocis, decideix suïcidar-se. La dramàtica i inesperada notícia colpeja la vida social i esportiva del club i l'aboca a un curt període de declivi.

1931-1939: Davallada, II República i Guerra Civil: el president Suñol afusellat

La dècada dels anys 30 representà una gran crisi per al club. Es va iniciar amb la mort de Hans Gamper i, posteriorment, coincidint amb l'adveniment de la Segona República, es va continuar amb un descens alarmant del nombre de socis. El club va acabar la dècada amb només 2.500 socis.

La situació de crisi es va agreujar definitivament amb la gran tragèdia col·lectiva que representà l'esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936. El club patí durant la guerra nombrosos sotracs que l'acabarien marcant durant dècades a partir del seu posicionament al costat dels patiments que havien de suportar la majoria de barcelonins i catalans, finalment derrotats en la guerra civil que començava.

La primera gran sotragada a l'entitat li arribà quan el president del club Josep Sunyol i Garriga, que era diputat al Congrés dels Diputats per Esquerra Republicana de Catalunya i president del RACC (1933-1934) era afusellat sense cap mena de procés per les tropes franquistes en una emboscada a la Serra de Guadarrama el dia 6 d'agost de 1936.[23]

Uns quants dies després de l'assassinat de Sunyol, el 15 d'agost del 1936, l'entitat era confiscada pel sindicat anarcosindicalista CNT-FAI, però la ràpida actuació dels seus treballadors constituint-se en comitè revolucionari controlat per la UGT i passant a administrar el club aquell mateix dia, evità la possible desnaturalització de l'entitat. El comitè, encapçalat pels treballadors d'oficines del club Rossend Calvet i Mata i Josep Farré, gestionà el Barça com va poder en mig de moltes dificultats i riscos fins a poder autodissoldre's i retornar la seva administració un altre cop a la Junta directiva el mes de novembre del 1937.

Enmig de greus dificultats econòmiques, l'acceptació per part del comitè de treballadors que administrava el club d'una gira de partits amistosos a Mèxic l'estiu del 1937, suposà l'obtenció d'uns ingressos econòmics de 5.000 dòlars que permeteren sostenir l'estructura de la societat durant els pitjors anys de la guerra, si bé significà també la pèrdua d'importants jugadors (Ventolrà, Urquiaga, Iborra, Munlloch, Pedrol, Gual, García, Bardina i Tache restaren a Mèxic i Balmanya i Escolà se n'anaren a França) a qui el club havia deixat triar si tornar o quedar-se a l'estranger.

Però una altra vegada, una nova malvestat sacsejà el club quan la nit del 18 de març del 1938, l'aviació italiana que donava suport a l'exèrcit franquista, va realitzar un dels bombardejos sobre Barcelona que venia duent a terme des del març del 1937. Una de les bombes va caure i provocà l'esfondrament de part de l'estatge social del club, al carrer del Consell de Cent, 331, principal. El conserge Josep Cubells, que era a l'entitat i se salvà de l'atac, va haver de salvaguardar tot el material i documentació que va poder recuperar de les restes de l'edifici. La seu va haver de ser traslladada, dies després, a un pis a la Ronda Fermín Salvochea, avui Ronda Sant Pere, número 2.[23]

Recuperació de la figura President Sunyol (1995-2016)

Durant els següents 60 anys, la figura del president Sunyol va caure en l'oblit col·lectiu del club i de la societat, no seria fins ben entrada la democràcia, a meitats dels anys noranta del segle xx, quan la seva figura començaria, tot just, a ser recuperada. Des del 22 de juliol de 1995, al districte de Les Corts de Barcelona hi ha una via pública dedicada a ell, el carrer Josep Suñol i Garriga. L'any 1996 el President Josep Lluís Nuñez, decidí retre-li un petit homenatge durant la celebració del Trofeu Joan Gamper. Aquell mateix any Antoni Strubell i Trueta i Francesc Gordo i Guarinos van fundar Els Amics de Josep Sunyol i ells foren els encarregats, l'any 1998 coincidint amb el centenari del seu naixement, de col·locar una placa commemorativa a la vorera de La Rambla a l'alçada del número 133 de Barcelona.

Any Sunyol 2015

Tanmateix, la recuperació i restauració de la seva figura per part del mateix club encara hagué d'esperar el pas de dues dècades més: el 22 de desembre de 2014, la junta directiva del club, presidida per Josep Maria Bartomeu, decidí proclamar l'any 2015 com l'any Suñol, tot coincidint amb el vuitantè aniversari de la seva arribada a la presidència del club, amb la finalitat de recuperar i restaurar d'una vegada per totes la seva dignitat. L'any Suñol del 2015 va ser iniciat, formalment, el 26 de març de 2015,[24] a partir d'aquell moment es van començar a celebrar un seguit d'actes en la seva memòria.

El primer de tots es va portar a terme el 26 de març de 2015, el mateix dia de l'obertura de l'any Sunyol, amb la inauguració d'un espai propi i permanent al Museu del FC Barcelona, anomenat Espai Suñol on s'hi pot trobar un conjunt de documents i objectes històrics de diferents procedències, com ara el mateix museu, l'arxiu familiar o l'Arxiu Nacional de Catalunya.[25]

El 9 de maig de 2015 en un altre acte solemne, celebrat abans del partit de lliga contra la Reial Societat i en presència de diferents autoritats polítiques i directives del club, la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert; l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias; el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu; el conseller de la Presidència, Francesc Homs; els diputats del Parlament de Catalunya Miquel Iceta (PSC) i Albert Donés (ERC) i els expresidents del FC Barcelona Agustí Montal, Raimon Carrasco i Enric Reyna es va inaugurar la nova nomenclatura de la Llotja Presidencial del Camp Nou, denominada, a partir d'aleshores, ‘Llotja President Suñol'. Aprofitant l'acte es va realitzar la descoberta de l'obra pictòrica 'Eina' (1973) de Joan-Pere Viladecans, donada per Josep Suñol i Soler, president de la Fundació Suñol. Aquest quadre, a partir de llavors està destinat a ocupar per sempre un lloc destacat a la ‘Llotja President Suñol'.[26]

També es va celebrar, el 18 de juny de 2015, a l'Auditori 1899 una conferència desenvolupada pel reconegut catedràtic d'història contemporània de la UAB Josep Maria Solé i Sabaté, titulada 'Josep Sunyol, una vida per l'esport i la ciutadania', a l'inici de la sessió es va projectar un vídeo en el seu homenatge i en la cloenda Jordi Margarit va llegir uns textos redactats, en el seu dia, pel mateix Josep Suñol.[27]

Finalment, i com a colofó final a l'Any Sunyol, el 18 de gener de 2016 es va estrenar (en sessió única i privada) als cinemes Aribau de Barcelona, el documental 'Suñol, un crit valent', amb l'assistència de 700 persones com a públic, on hi eren presents diferents representants de l'àmbit polític i del club, el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell i el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu, a més a més de tots els nens residents en aquell moment a La Masia. El reportatge, realitzat per la productora Minoria Absoluta, sota la direcció de Francesc Escribano i amb l'actor Pere Arquillué en el paper del president barcelonista, té una durada aproximada de 50 minuts.[28]

1940-1950: La difícil postguerra

La 2a dictadura espanyola va plantejar-se l'abolició del club. Malgrat tot, durant la dècada dels anys 40 el club va anar superant a poc a poc la seva crisi social i esportiva, tot i que patí sistemàticament la repressió de les autoritats franquistes per la creixent vinculació dels seus socis a la catalanitat i a la democràcia.[18] L'entitat va ser immediatament controlada per les autoritats del nou règim franquista que, des d'aleshores i fins a 1953, designarien directament el president del club.[29]

Els nous rectors van espanyolitzar tots els estaments del club, eliminant qualsevol connotació catalana o anglosaxona. El 1940 el club va passar a denominar-se "Club de Futbol Barcelona" en comptes de "Football Club Barcelona", i es va modificar l'escut: es van suprimir les quatre barres de la bandera catalana per col·locar en el seu lloc la bandera espanyola. Amb motiu de les noces d'or del club el 1949, la dictadura va autoritzar per primera vegada l'exhibició limitada de la bandera catalana.[30] En el plànol esportiu es va recompondre l'equip després de la crisi de la guerra i es van acabar conquerint tres lligues espanyoles, una Copa d'Espanya i dues Copes Eva Duarte de Perón. A més, durant els anys 40, es van crear noves seccions poliesportives entre les quals van destacar la d'handbol i la d'hoquei sobre patins. Tot això va contribuir a fer que, al final de la dècada, coincidint amb les noces d'or del club, el club esdevingués una entitat cabdal en la societat barcelonina i catalana i se superessin per primer cop els 25.000 socis.

1951-1958: Cinc copes, Kubala i l'afer Di Stefano

Article principal: Barça de les Cinc Copes
Kubala l'any 1953

Els anys 50 van ser una de les millors dècades de la història del club, tant en el plànol esportiu com en el social: el fitxatge de Ladislau Kubala el 1950 va esdevenir la pedra angular sobre la qual es va construir un gran equip.[18] En aquesta dècada, van aconseguir tres Lligues espanyoles, cinc Copes d'Espanya, dues Copes Eva Duarte de Perón, tres Copes Duward, una Copa Llatina, dues Copes Martini Rossi, i una Petita Copa del Món de clubs. L'any següent del fitxatge de Kubala, l'equip aconseguí cinc trofeus en una mateixa temporada. Aquest equip és conegut com "el Barça de les cinc copes".

Un altre fet destacat d'aquesta dècada va ser la celebració el 1953 de les primeres eleccions semidemocràtiques (hi van votar només els socis masculins) a la presidència del club.

L'any 1953 va tenir lloc un dels esdeveniments més importants de la història del club i també de l'etern rival, el Reial Madrid. Quan el Barça semblava que tenia totalment contractat Alfredo Di Stefano (jugador argentí propietat del River Plate, però amb els drets cedits al club Millonarios de Bogotà), determinats estaments del règim franquista van intervenir dificultant que el jugador tanqués la seva incorporació definitiva al Barça.[31][32][33] El 15 de setembre, la Federació Espanyola de Futbol va emetre un comunicat en el qual autoritzava Di Stefano a jugar quatre temporades a la Lliga Espanyola, dues amb el Reial Madrid i dues amb el Barça. La comissió directiva del Barça, presidida per Enric Martí i Carreto, va dimitir en ple el 22 d'octubre en protesta per la decisió i l'endemà la Comissió Gestora va firmar un comunicat en el qual renunciava a tots els drets sobre el jugador (4,4 milions de pessetes) a favor del Madrid.[34] Cal dir que enmig d'aquest problema, Di Stefano va aconseguir jugar tres partits amb la samarreta blaugrana, però les interferències del règim van fer possible que el Madrid acabés fitxant l'argentí. Aquest fet esdevindria crucial per la història dels dos equips, ja que fins aleshores el palmarès del Barça era superior al de l'equip blanc i posteriorment al Madrid, amb qui seria un dels jugadors més importants de tots els temps aconseguiria l'hegemonia guanyant cinc copes d'Europa.[34][35][36]

La frase "Més que un club" a la graderia del Camp Nou

El Barça, "més que un club"

Malgrat les adversitats, la massa social culer va créixer fins als 38.000 socis, que van deixar petit el Camp de les Corts, cosa que decidí els seus dirigents a construir un nou estadi, el Camp Nou, que s'inaugurà l'any 1957 amb 60.000 places.[18]

Durant els gairebé 40 anys de la dictadura de Franco a Espanya, quan es van prohibir i reprimir les institucions polítiques catalanes, el club va esdevenir un dels símbols de la lluita anti-franquista a Catalunya i de la resistència contra el centralisme que representava el règim franquista. L'estadi del FC Barcelona restà com un dels pocs escenaris públics on els afeccionats s'expressaven amb una certa llibertat i el club esdevingué el millor ambaixador de Catalunya a l'exterior, fent dels emblemes del club símbols de catalanitat, al mateix temps que representava una via inequívoca d'integració al país per molts immigrants que arribaven d'arreu d'Espanya i volien fer propis els senyals d'identitat col·lectiva de la seva nova llar.

Va ser durant aquells anys de repressió de les llibertats públiques i de la cultura catalana quan es va començar a popularitzar l'eslògan que defineix el Barça com a "més que un club", a partir del discurs de presa de possessió del càrrec de president de Narcís de Carreras, el 17 de gener del 1968.[10][37] Tanmateix, l'origen de la frase és controvertit i sembla que "l'eslògan no té una paternitat individual, sinó que va sorgir de manera espontània en molta gent a la vegada", en paraules del president Jordi Pujol i Soley.[38] De fet, el mateix president Pujol referencia una carta seva des de la presó dirigida a la seva dona i datada el 3 de març del 1962 on afirma (en castellà per raons òbvies de censura): "Tú me dirás que el fútbol ya no es un deporte, y tendrás en parte razón: el fútbol de alto nivel se ha convertido en una merienda de negros y en un instrumento de masificación. Pero hay otros dos aspectos que no podemos obviar. El Barcelona es más que un club de fútbol...".[38]

1958-1960: El Barça d'Helenio Herrera

Article principal: Barça d'Helenio Herrera

El 22 d'abril de 1958 es presentà un nou entrenador, l'argentí Helenio Herrera. Pocs dies més tard l'equip jugà el partit de tornada de la final de la I Copa de Fires (després de dos anys i mig de competició) i s'imposà a la selecció de Londres per un clar 6-0.

La temporada següent, l'equip és reforçat amb Kocsis i Czibor i es tanca una temporada excepcional, en la qual s'imposa a la Lliga, marcant 96 gols en 30 partits i a la Copa se supera el Granada a la final. També disputà tres partits de la II Copa de Fires i els guanyà tots, destacant un contundent 4-0 a l'Inter de Milà.

Luis Suàrez, el primer jugador del Barça en guanyar la Pilota d'Or

Durant la temporada 1959-1960, el Barça tornà a guanyar la Lliga, però aquest cop amb una pugna apassionant contra el Reial Madrid. El club també tornà a emportar-se la Copa de Fires en una temporada dura en la qual s'arribaren a jugar 60 partits. El 3 de setembre del 1959, els blaugranes debuten a la Copa d'Europa. Després de superar tres rondes, amb resultats històrics com un 0-2 i 5-1 a l'AC Milan i un 2-5 i 4-0 al Wolverhampton, cau en les semifinals davant el Reial Madrid. Poc temps més tard, el tècnic argentí deixa el club i juntament amb Luis Suárez (Pilota d'Or el 1960), fitxa per l'Inter de Milà, equip amb el qual guanyaria dues Copes d'Europa. Això obre una nova crisi social.

1961-1972: Llarga crisi dels seixanta

El Barcelona s’enfronta al Hamburger SV abans de la semifinal de la Copa d'Europa de 1960–61

Després de la desfeta de la final de Berna, la marxa de Luis Suárez a l'Inter milanès i del delicat estat de l'economia del club derivat de la construcció del Camp Nou, el Barça inicià una etapa de decadència que es perllongà durant tota la dècada dels seixanta i els primers anys de la dels setanta. Una època que coincideix amb l'hegemonia total de l'etern rival, el Reial Madrid, en els campionats de Lliga espanyola.

La Federació Espanyola de Futbol decideix tancar les fronteres als jugadors estrangers i els millors futbolistes espanyols juguen a l'equip blanc de la capital. L'únic motiu de joia per als blaugrana va ser la final de Copa del 1968, en la qual el Barça s'imposà per 0-1 al Reial Madrid en el Santiago Bernabéu, amb un autogol de Zunzunegui i un arbitratge del mallorquí Rigo que provocà la indignació dels aficionats madrilenys, que acaben llançant tota mena d'objectes al terreny de joc en un partit que ha passat a la història com la final de les ampolles[37][39] Tanmateix, aquesta és l'única excepció que confirma la regla d'una època marcada pel favoritisme arbitral cap a l'equip de la capital, a criteri, no exempt de polèmica, de bona part de l'afició barcelonista[40] i amb un Barça condemnat a ser l'etern segon classificat en els successius campionats de Lliga que es disputen. Malgrat els escassos èxits esportius, el nombre de socis augmentarà de 39.000 fins a 55.000 durant els anys seixanta. En l'àmbit internacional, el Barça s'ha de conformar amb una Copa de Fires guanyada l'any 1966 davant el Reial Saragossa.

Johan Cruyff va jugar al Barça entre 1973 i 1978.

1973-1978: Arribada de Johan Cruyff

Durant els anys 70 va continuar l'imparable augment de socis del club: es va passar dels 55.000 als 80.000. Van ser els anys en els quals el futbol espanyol va obrir les portes als estrangers i el club va fitxar alguns dels millors jugadors del món com ara Johan Neeskens, Hugo Sotil, Hansi Krankl o Allan Simonsen.

Tanmateix, mereix ser destacada la incorporació de Johan Cruyff, davanter neerlandès de l'AFC Ajax d'Amsterdam, considerat llavors el millor jugador del món, gràcies a les gestions del gerent del club Armand Carabén i Ribó i sota la presidència d'Agustí Montal i Costa. Cruyff havia d'esdevenir una icona perdurable pel barcelonisme com a sinònim de futbol vistós i ofensiu, però sobretot gràcies a una posterior etapa al club com a entrenador en la qual es van assentar les bases per un lligam estret entre l'afició barcelonista i el bon joc.

L'equip de futbol va conquistar durant aquesta dècada una Lliga espanyola, dues Copes del Rei, i una Copa de Fires. Cap el final de la dictadura, i especialment durant la presidència d'Agustí Montal i Costa, el club va anar assumint de nou els símbols de la catalanitat del Barça. En aquest sentit fou culminant la celebració del 75è aniversari de la fundació.[18]

1978-1988: Recopa de Basilea i Núñez

Equip titular de la semifinal de la Copa d'Europa contra el PSV, 1978

L'any 1978 va arribar a la presidència del club Josep Lluís Núñez,[41] elegit democràticament pels socis.[18] Núñez dirigiria el club durant un llarg període de dues dècades.

Durant els anys 1980 es van fer grans inversions en fitxatges de grans estrelles, com ara Maradona, Schuster o Lineker, però l'equip de futbol només va poder guanyar a Espanya una Lliga, tres Copes del Rei, una Supercopa i dues Copes de la Lliga. En l'àmbit europeu, però, es van guanyar dues Recopes d'Europa. Cal destacar-ne especialment la primera, que fou l'aconseguida a Basilea el 1979 contra el Fortuna Düsseldorf alemany. Aquest partit és recordat pel gran nombre d'aficionats que s'hi van desplaçar (més de 25.000), per la importància que suposava guanyar el títol en aquell moment i pel partit en sí, que acabaria sent un partit vibrant i emocionant que va requerir pròrroga (4-3). Tres anys després el barça aconseguiria la seva segona Recopa després de derrotar l'Standard de Lieja per 2 a 1 a la final, disputada al Camp Nou.

El 1979, el club va comprar La Masia, una casa de pagès construïda el 1702, perquè servís de residència als joves del planter. Més tard tindria un paper important en l'èxit futur de club.[42][43]

La taca més negra d'aquesta dècada va ser la dolorosa desfeta a la final de la Copa d'Europa disputada a Sevilla l'any 1986 davant l'equip romanès de l'Steaua de Bucarest. L'equip de Venables, incapaç de marcar un gol durant 120 minuts, va caure a la tanda de penals. Després d'una greu crisi esportiva i social amb problemes entre el jugador Schuster i el president Núñez i la rebel·lió de gairebé tota la plantilla contra Núñez pels contractes d'imatge (Motí de l'Hespèria), el club va decidir de contractar Johan Cruyff, aquest cop com a entrenador, un fet que marcaria el destí del club durant la dècada següent. El més positiu dels anys 80 va ser l'ampliació del Camp Nou amb motiu del Campionat del Món de Futbol del 1982 per poder assolir la capacitat de 100.000 espectadors,[18] l'increment de socis (que va superar aquesta xifra), la revitalització econòmica del club i els èxits de les seccions de bàsquet, handbol i hoquei sobre patins, que van conquistar importants títols espanyols i europeus.

1988-1996: Johan Cruyff entrenador i el Dream Team

Article principal: Dream Team
Banderes del Barça en els actes del centenari del club

Després d'una greu crisi esportiva i social, durant el 1988 el club va tornar a contractar Johan Cruyff, aquest cop com a entrenador, fet que marcaria l'estil futbolístic del club des de llavors. La temporada 1988/89, el Barça va acabar segon a la Lliga després de moltes protestes pels errors arbitrals que van afavorir l'etern rival. A la Copa, l'equip cau a quarts de final. Tanmateix, a la Recopa guanya el seu tercer títol el 10 de maig a Berna, en superar a la final la UC Sampdoria italiana per 2-0.

Després d'una temporada de transició en què només s'aconseguí la Copa del Rei en una final disputada contra el Reial Madrid a l'estadi de Mestalla (0-2), la dècada dels anys 1990 va ser la millor de la història del Futbol Club Barcelona. Van ser deu anys d'èxits per al club en tots els ordres, tant en el terreny futbolístic com en el de les seccions esportives. L'equip de futbol, entrenat per Johan Cruyff, rebé l'apel·latiu encomiàstic de Dream Team a causa de la forta mentalitat guanyadora que demostrà i la pràctica d'un futbol efectiu i alhora bonic, amb figures com Koeman, Guardiola, Stoítxkov, Romário, Laudrup, Zubizarreta o Bakero entre d'altres.

Durant aquesta etapa l'equip va guanyar quatre Lligues consecutives entre el 1991 i el 1994, tres Supercopes d'Espanya, una Copa del Rei, una Supercopa d'Europa (1992) i el 20 de maig de 1992 va conquerir el seu títol més preat: la Copa d'Europa, al mític estadi de Wembley i davant la UC Sampdoria. El 1992, la Generalitat de Catalunya concedeix al club la Creu de Sant Jordi.[44]

També en aquest període, cal destacar el 5-0 que l'equip va aconseguir davant el Reial Madrid, amb un hat trick de Romario durant la temporada 1993/94. Aquesta mateixa temporada el Barça pateix una de les derrotes més doloroses de la seva història, cau a la final de la Copa d'Europa per 4-0 a Atenes davant l'AC Milan. Aquesta desfeta gesta el final del "Dream Team." Zubizarreta, Laudrup, Goikoetxea i Salinas deixen el Barça, Romario després de guanyar el Mundial del 1994 arriba amb 23 dies de retard a la concentració blaugrana, Stòitxkov, després d'aconseguir la Pilota d'Or, discuteix amb l'entrenador, i Koeman anuncia que vol tornar a Holanda. Tots tres acabarien deixant el club a final de temporada, igual que Eusebio i Txiki Beguiristain. El "dream team" es dissol.

Johan Cruyff intenta refer un equip campió i incorpora un nou bloc d'estrangers amb Prosinecki, Meho Kodro, Popescu i Figo. Dona oportunitats a nous jugadors del planter, com Celades, Roger i De la Peña, juntament amb el seu fill Jordi, que ja havia destacat en el tram final de la temporada anterior. Els resultats no arriben i, per primera vegada des del 1988, l'equip no guanya cap títol oficial. El Barça acaba tercer a la Lliga, perd la final de la Copa del Rei davant l'Atlètic de Madrid i es queda a un pas de la final de la Copa de la UEFA en caure davant el Bayern de Munic.

Els diversos enfrontaments entre Cruyff i la directiva esclaten el 18 de maig del 1996.[45][46] El president Josep Lluís Núñez anuncia la fulminant destitució del tècnic a manca de dues jornades per al final de la Lliga. Les protestes a favor del neerlandès i en contra de la directiva són evidents a l'últim partit de Lliga al Camp Nou.

1995-2000: Final de Núñez i Centenari

Logotip del centenari

El traumàtic comiat de Johan Cruyff va crear una gran crisi social en el club, Núñez va confeccionar la nova etapa 1996/97 amb Bobby Robson com a nou entrenador i amb la incorporació de nous jugadors provinents del mercat europeu que s'havia obert a causa de la nova Llei Bosman. Aquests jugadors foren Luis Enrique, Pizzi, Vítor Baía, Couto, Giovanni Silva, Blanc i, per sobre de tots, el del brasiler Ronaldo, que provinent del PSV Eindhoven, va costar 2.500 milions de pessetes. Aquest jugador aconseguí el pichichi de la Lliga amb 34 gols i fou determinant en la victòria dels tres títols aconseguits: Supercopa d'Espanya, Recopa d'Europa, i la Copa del Rei.

Tot i els tres títols assolits, la crisi social continua i Núñez es veu obligat a canviar d'entrenador, contractant així Louis Van Gaal i deixant el que fou el traductor de Robson, Jose Mourinho, com a segon entrenador. Van Gaal es trobà en la seva primera temporada sense el jugador més decisiu de l'anterior perquè després d'un llarg estira-i-arronsa, Ronaldo fitxà per l'Inter de Milà durant l'estiu a canvi de 4.000 milions de pessetes. Tanmateix, en contrapartida s'incorporà una altra estrella brasilera, Rivaldo i altres jugadors destacats com ara Ruud Hesp, Reiziger i el brasiler Sonny Anderson.

Tot i que la temporada no va començar gens bé a causa d'una derrota dolorosa a la Supercopa d'Espanya contra el Reial Madrid, el club acaba conquistant la Lliga amb una certa comoditat, la Copa del Rei i la Supercopa d'Europa. A causa dels èxits de les darreres dues temporades el Barça arriba a encapçalar la llista dels millors clubs del món elaborada per la IFFHS.

La temporada 1998/99 (la del Centenari) comença amb eleccions presidencials el juliol, que són guanyades per cinquena vegada consecutiva per Núñez. La temporada no comença bé, l'equip torna a perdre la Supercopa d'Espanya contra el Reial Mallorca, és eliminat de la Lliga de Campions a la lligueta de vuitens i eliminat de la Copa del Rei a quarts de final. En un intent de redirigir el rumb, a principi de l'any 1999 s'incorporen a l'equip els germans Frank de Boer i Ronald de Boer. El mes de novembre van començar els actes de celebració del Centenari del Club. Entre els molts actes celebrats, cal destacar el partit del Centenari (abril 1999) que enfronta el Barça contra la selecció del Brasil. El partit acaba amb empat a 2 gols. El mes anterior s'havia celebrat un emotiu partit-homenatge a Johan Cruyff al Camp Nou. L'ocasió serveix per homenatjar alhora al "dream team" de principi dels noranta. Finalment el Barça assoleix el títol de lliga a tres jornades del final del campionat. La temporada del Centenari, les quatre seccions més importants del club van aconseguir com a mínim el títol de la Lliga.

La temporada 1999/00 suposà el final de l'era Núñez i comportà alhora la dimissió de l'entrenador Van Gaal. A final de temporada la situació arriba a insostenible per diversos motius: El joc del Barça desagrada l'afició, i aquesta i la premsa mostren la seva crispació contra Van Gaal, es constitueix la plataforma Elefant Blau (presidida per Joan Laporta) i a final de temporada l'equip no assoleix cap títol a excepció de la Copa Catalunya. Així doncs, Núñez convoca eleccions per al 27 de juliol del 2000 i posa fi als seus 22 anys de mandat.

La dècada dels 90 a suposar una de les més exitoses del club en tots els sentits, tant pel que fa a títols com als àmbits socials i de seccions. Les seccions més importants del club van assolir grans triomfs:

2001-2003: Transició presidencial sense títols

Les eleccions a president, després de la marxa de Núñez, donen la victòria a l'anterior vicepresident i empresari hoteler Joan Gaspart Solves. Amb ell al capdavant, el club iniciarà una etapa amb resultats esportius negatius.

La curta era Gaspart s'inicia, a més a més, amb l'inesperat fitxatge pel Reial Madrid del davanter portuguès Luis Figo, un jugador molt estimat per l'afició blaugrana que considera el seu pas al club blanc com una imperdonable traïció.[47] Aquest episodi coincideix amb l'inici d'un període esplendorós per al club madrileny, amb Florentino Pérez de president. Aquest fet fa encara més palesa la crisi del Barça, que completarà un cicle de cinc anys sense assolir cap títol oficial de futbol.

Gaspart, apressat pel cas Figo, malbarata els diners percebuts per la clàusula de rescissió del portuguès amb fitxatges que no ofereixen el rendiment esperat, com ara Emmanuel Petit i Marc Overmars de l'Arsenal FC londinenc), Alfonso Pérez del Reial Betis i Gerard López que torna del València CF, i posteriorment dels argentins Juan Roman Riquelme i Javier Saviola, pel qual desemborsa una gran quantitat de diners.[48] Ni Llorenç Serra Ferrer primer, ni Carles Rexach després, aconseguiran des de la banqueta que l'equip rutlli a satisfacció de l'afició, que cada cop es mostra més crítica amb la marxa del club. Finalment, la decisió del president de repescar com a entrenador Louis Van Gaal, un home rígid, poc estimat per l'afició i amb enfrontaments habituals amb la premsa, accelerarà el final de Gaspart, que dimitirà a principis del 2003 després de suportar diverses mocadorades i el rebuig creixent d'una afició frustrada i oposada a la gestió del president. Gaspart va ser substituït per Enric Reyna i uns mesos després per una Comissió Gestora encapçalada per Joan Trayter que va preparar el camí per convocar eleccions a la presidència del club.

Durant el seu mandat, Gaspart inicià les obres de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí i amplià i millorà el Museu del FC Barcelona, el qual batejà amb el nom de Museu President Núñez. La secció de bàsquet, això sí, assolí grans èxits (entre ells la Copa d'Europa) sota la direcció del tècnic serbi Svetislav Pešić.

2003-2012: "Laporta president", Josep Guardiola i el millor Barça de la història

2003-2010: Presidència de Joan Laporta: dues Lligues de Campions i quatre Lligues

Joan Laporta després del pregó de la Festa Major de Sant Cugat del Vallès el 2008

La victòria de Joan Laporta a les eleccions celebrades el juny del 2003[49] va suposar un canvi radical en la gestió del club i un trencament amb el passat. La nova directiva va aprofundir en la catalanització del club i va procedir a contractar una plantilla nova de jugadors joves i motivats pel triomf, que portaren novament l'equip a guanyar títols.

2003-2006: Rijkaard, Ronaldinho i la segona Champions

Alineació contra el Llevant UE, 2007

Amb Txiqui Begiristain de director tècnic i Frank Rijkaard d'entrenador, es va poder armar un equip de figures encapçalades pel brasiler Ronaldinho, que aviat va meravellar sobre el camp. La temporada 2004/05 el FCB va aconseguir el campionat de Lliga i només la mala sort davant el Chelsea FC el va deixar fora de la Champions League. S'havien consolidat, però, els fonaments del que seria un gran equip.

La següent temporada 2005/06 constitueix una de les més glorioses de la història del club, que aconseguí el doblet: Lliga i Copa d'Europa. A la lliga, el Barça no té rival. L'equip guanya el clàssic per 0 gols a 3 i és ovacionat al mateix Santiago Bernabéu. L'equip repeteix títol, encadenant una sèrie de catorze victòries consecutives, mentre el camerunès Samuel Eto'o aconsegueix el pichichi amb 26 gols. D'aquesta manera, l'equip és reconegut internacionalment per la premsa. A la Champions League el Barça eliminarà successivament el Chelsea, el Benfica i l'AC Milan i s'imposarà el 17 de maig, a la final de París, a l'Arsenal FC londinenc per 2 gols a 1. Tots dos gols foren assistits per Larsson i els marcaren Samuel Eto'o i Belletti.

L'1 de juny del 2006 el president Laporta inaugurà oficialment la nova Ciutat Esportiva Joan Gamper amb una superfície de 136.839 metres quadrats a Sant Joan Despí.[50]

2006-2008: Crisi esportiva i institucional

La temporada següent comença una llarga sèrie de fets que desestabilitzen la pau social al club. El primer, succeeix el 19 de juliol del 2006, quan una sentència judicial obliga la directiva a convocar eleccions a la presidència, en considerar que Joan Laporta ha presidit el club quatre temporades (la primera entre els dies 22 i 30 de juny del 2003).[51] El 21 de juliol, Joan Laporta anuncia la seva dimissió i la convocatòria de la Comissió Gestora, presidida per Xavier Sala i Martín per celebrar eleccions a la presidència. El 26 de juliol, la Junta Directiva dimiteix i l'economista queda com a president de la Comissió Gestora, que fixa les eleccions per al dia 3 de setembre. Paral·lelament, quatre socis presenten denúncies davant el Tribunal Català de l'Esport per inhabilitar Joan Laporta per incompliment dels estatuts del club. Tanmateix, el Tribunal Català de l'Esport acorda no admetre-les a tràmit.[52] Malgrat que dos socis van manifestar la seva precandidatura a les eleccions, només Joan Laporta assoleix el nombre de signatures necessàries (1.804) per presentar-s'hi. Això permet que el 22 d'agost, dia del Trofeu Joan Gamper, Joan Laporta sigui una altra vegada proclamat president del Barça.

El mes de setembre del 2007 es fa pública la decisió d'establir un acord de col·laboració amb UNICEF, pel qual el club finançarà nombroses campanyes solidàries al Tercer Món, al mateix temps que inserirà (per primera vegada en tota la seva història) el logotip de l'organització solidària a les samarretes del primer equip de futbol.[53] El 7 de setembre, Joan Laporta viatja a Nova York i presenta a l'ONU l'acord i el 12 de setembre, en partit de la fase de grups de la Champions League contra l'equip búlgar del Levski Sofia, l'equip llueix per primera vegada el logotip a la samarreta.

La temporada futbolística 2006-2007 acaba sense l'assoliment de cap títol important i enmig de moltes crítiques vers una suposada permissibilitat en la direcció dels jugadors més importants de l'equip com Ronaldinho o Deco.[54] El club reacciona anunciant l'elaboració d'un codi intern que establirà les regles de disciplina a seguir i un enduriment en la gestió del planter.

Malgrat tot i a pesar de la contractació del futbolista francès de l'Arsenal FC, Thierry Henry, la temporada 2007-2008 acaba igual que l'anterior, sense cap títol important per part del primer equip de futbol i enmig d'una greu crisi institucional i esportiva. Aquesta situació provoca la destitució de l'entrenador Frank Rijkaard i els transferiments dels jugadors Ronaldinho i Deco a l'AC Milan i Chelsea FC, respectivament i dona lloc a la presentació, per part del soci Oriol Giralt i Gili, d'un vot de censura contra la directiva de Joan Laporta, el qual és votat el dia 6 de juliol.[55] Malgrat que el vot de censura no assoleix els dos terços requerits per provocar el cessament de la Junta Directiva, els bons resultats relatius obtinguts fan que vuit directius de la Junta facin pública la seva dimissió i que Joan Laporta anunciï que posarà el seu càrrec a disposició de l'Assemblea de Compromissaris[56] que es va celebrar el 24 d'agost del 2008 i que superà amb un 55% dels vots emesos.

2008-2012: L'era Guardiola

Josep Guardiola, abans d'un partit al Camp Nou. 2009.

De cara a la temporada 2008-09, tot i que Laporta valorà la possibilitat de convèncer Johann Cruyff perquè lideràs la transició de l'equip, finalment l'holandès rebutjà i aconsellà la contractació de Josep Guardiola, antic jugador i capità del Barça, com a entrenador del primer equip, malgrat acreditar només una curta experiència com a entrenador en l'equip filial.[57] Tanmateix, Guardiola canvia totalment la moral i l'esperit de superació del col·lectiu i el Barça aconsegueix una bellesa en el joc i uns èxits esportius que el situen en primera línia mediàtica a tot el món.

El Barça guanya la primera Copa del Rei de la dècada, en superar l'Athletic Club de Bilbao per 4 gols a 1, i pocs dies després guanya la Lliga, assolint un rècord històric de punts i materialitzant una victòria històrica vers el Reial Madrid al Santiago Bernabéu, al qual derrota per un resultat final de 2 gols a 6. Per fer el seu primer triplet, el Barça aconsegueix la seva tercera Lliga de Campions, derrotant contundentment l'Olímpic de Lió, el Bayern de Munic i, per gol-average i amb un gol de llegenda d'Iniesta en temps afegit, el Chelsea FC en eliminatòries prèvies, i fa allò que alguns creien "impossible": destronar el Manchester United FC del tron futbolístic europeu. El dia 27 de maig de 2009, a l'Estadi Olímpic de Roma, el millor Barça de tots els temps[58] conquereix la tercera Lliga de Campions per 2 a 0, amb gols d'Eto'o i Messi, davant el Manchester United FC.[58] Aconsegueix així fer història amb un triplet, el primer que aconsegueix un equip de la lliga espanyola i el cinquè equip d'Europa en fer-ho (Cèltic de Glasgow 1967, Ajax d'Amsterdam 1972, PSV Eindhoven 1988 i Manchester United FC 1999).[59]

Imatge de les 6 copes aconseguides pel FC Barcelona durant l'any 2009.

La temporada 2009-10 s'inicia amb la marxa de Samuel Eto'o a l'Inter de Milà i l'arribada de Zlatan Ibrahimović, comprat per 66,0 milions d'euros a l'Inter, i amb les victòries del Barça a l'agost tant a la Supercopa d'Espanya com a la Supercopa d'Europa.

L'1 de desembre de 2009 Lionel Messi guanya la seva primera Pilota d'Or (com a millor jugador) i Xavi Hernández la de Bronze.

El 19 de desembre de 2009 el "Barça de les 6 Copes" guanya a Abu Dhabi el Campionat del Món de Clubs, l'únic títol que mancava al museu del club i amb el qual es tanca un any històric durant el qual es conquereixen tots els títols possibles, una fita mai assolida per cap altre club al món.

La temporada 2010/2011 el FC Barcelona oficialitza la cessió del davanter suec Zlatan Ibrahimović a l'AC Milan amb una opció de compra obligatòria per 24 milions d'euros.[60] A canvi, el FC Barcelona fitxa el davanter asturià David Villa, comprat al València CF per 40 milions d'euros.[61] Aquesta temporada el FC Barcelona guanya la Supercopa d'Espanya, la Lliga i la quarta Lliga de Campions, derrotant a les semifinals el Reial Madrid amb dos gols de Messi al Bernabéu i de Pedro al Camp Nou. A més, el 10 de gener de 2011 Lionel Messi guanya la seva segona Pilota d'Or consecutiva (com a millor jugador), Andrés Iniesta la Pilota de Plata i Xavi Hernández la de Bronze, completant un podi de jugadors tots formats a la Masia.

El dia 28 de maig de 2011, el Barça torna 19 anys després a l'Estadi de Wembley de Londres, on va guanyar el 1992 la primera Copa d'Europa de la història del club. El Barça guanya la quarta Lliga de Campions davant del Manchester United FC, repetint així la final del 2009 Lliga de Campions, amb un resultat final de 3 a 1 amb gols de Pedro, Messi i David Villa i el gol de l'honor del Manchester United FC de Wayne Rooney. Amb aquesta quarta Lliga de Campions, Josep Guardiola entra a la història del futbol com l'entrenador més jove en guanyar dues Champions Leagues.

L'onze titular de la final de la Supercopa d'Espanya, 2011

La temporada 2010/2011 el FC Barcelona també aconsegueix a la Lliga un marcador històric en guanyar, el 28 de novembre de 2010, per 5 gols a 0 el Reial Madrid de José Mourinho, amb gols de Xavi, Pedro, Jeffren i dos de David Villa.

La temporada 2011/2012 és l'última de Josep Guardiola com a entrenador del Barça. El 25 d'agost de 2011, el FC Barcelona guanya la seva quarta Supercopa d'Europa en guanyar a la final al FC Porto per 2 a 0, amb gols de Messi i Cesc Fàbregas, el nou fitxatge del club.

El 18 de desembre de 2011, el FC Barcelona guanya per segona vegada a la seva història el Campionat del Món de Clubs en derrotar a les semifinals a l'Al-Sadd de Qatar per 4 a 0[62] i a la final al Santos del Brasil per 0 a 4, amb gols de Lionel Messi (2), Cesc Fàbregas i Xavi Hernández.[63] Així doncs, Guardiola es converteix en l'únic entrenador de la història del FC Barcelona en guanyar dos Campionats del Món de Clubs. A més a més, el 9 de gener de 2012 Lionel Messi guanya la seva tercera Pilota d'Or consecutiva (com a millor jugador), Xavi Hernández la Pilota de Plata i Neymar la de Bronze.

El dia 27 d'abril del 2012, després que l'equip caigui eliminat contra el Chelsea FC en semifinals de la Champions League, Pep Guardiola anuncia en roda de premsa que no seguirà la temporada següent.[64]

El dilluns 7 de maig del 2012, el FC Barcelona rep 7 premis de la IFHHS (Federació Internacional d'Història i Estadística de Futbol) per:

Presidència de Sandro Rosell

Sandro Rosell en l'homenatge a Rafael Casanova durant la Diada Nacional de 2010.

El 13 de juny de 2010 Sandro Rosell va guanyar les 12es eleccions a la presidència del club, quedant molt per davant de la resta de presidenciables.[65]

El 10 de desembre de 2010 la junta directiva va fer públic un acord a partir del qual Qatar Foundation posaria publicitat a la samarreta de l'equip de futbol durant cinc anys a canvi del pagament de 170 milions d'euros.[66][67] Així es posava fi a 111 anys d'història de la secció de futbol sense portar un patrocinador al frontal de la samarreta. La decisió va generar polèmica perquè la samarreta s'havia mantingut més d'un segle sense portar publicitat retribuïda. A més, el fet que la Qatar Foundation tingués un vincle directe amb el rei d'aquest estat, el xeic Hamad bin Khalifa Al Thani, i que Qatar no fos un país amb els estàndards democràtics occidentals, van fer aixecar diverses veus contra la mesura de la junta de Rosell.[68]

El dia 23 de gener del 2014, després de patir diverses amenaces i de ser demandat per suposades irregularitats en el fitxatge del jugador Neymar, Rosell presentà la seva dimissió irrevocable i deixà el Vicepresident primer Josep Maria Bartomeu i Floreta com a president.[69]

2012-2013: Etapa tràgica de Tito Vilanova

Tito Vilanova (2012)

El 10 de maig del 2012, el president Sandro Rosell anuncia que Tito Vilanova serà l'entrenador del primer equip del Barcelona la temporada següent.[70]

El 21 de juliol de 2012, Tito Vilanova signa el seu contracte com a primer entrenador del Barça per dues temporades, davant els mitjans de comunicació i de Sandro Rossell i Andoni Zubizarreta. En la roda de premsa posterior a l'acte de la signatura, Tito Vilanova assegura que perdrà totes les comparacions amb Pep Guardiola. Aquesta afirmació, dirigida als culers, és encertada en part, ja que en començar la temporada 2012-2013 el Barça perd la Supercopa d'Espanya davant el Reial Madrid, amb els resultats d'una victòria per 3-2 en l'anada i una derrota per 2 a 1 en la tornada.

Tot i així, a la Lliga, el de Bellcaire supera de llarg al seu predecessor, i en la primera volta (19 partits) el club aconsegueix 18 victòries i un empat, 55 punts. D'aquesta manera també supera el rècord del Reial Madrid (13 victòries i 2 empats) i s'estableix la millor primera volta de la història de la Primera divisió espanyola de futbol, deixant el segon classificat a onze punts i el tercer a divuit. A les quatre primeres jornades de la segona volta, el Barça pateix la seva primera derrota al camp de la Real Sociedad de Fútbol, un empat i dues victòries (62 punts). Messi estableix un nou rècord, el de partits consecutius de lliga marcant. Finalment, l'equip es proclama campió l'11 de maig de 2013, gràcies a un empat entre el Reial Madrid i el RCD Espanyol, i obté així el seu quart títol de Lliga en les darreres cinc temporades.[71] A més, el 7 de gener de 2013 Lionel Messi guanya la seva quarta Pilota d'Or consecutiva, convertint-se així en el primer i únic jugador de la història del futbol en guanyar-ne més de tres, i Andrés Iniesta guanya la Pilota de Bronze.

Tanmateix, el Barcelona no es mostra tan superior en els "Clàssics" com als últims anys, empatant per 2-2 el partit de Lliga al Camp Nou i perdent per 2-1 el partit de la segona volta al Santiago Bernabéu. A més, a les semifinals Copa del Rei, el Madrid elimina al Barça per un resultat total de 4 a 2 (1-1 a l'anada i 1-3 la tornada).

El dia 19 de juliol del 2013, el president Sandro Rosell anuncia que Tito Vilanova no seguirà al capdavant de l'equip per la recaiguda de la malaltia que pateix des de fa més d'1 any.[72] El dia 23 de juliol del 2013, la junta directiva fa oficial amb un comunicat el fixatge de l'entrenador argentí Gerardo Martino.[73] Vilanova acabarà morint per les complicacions de la malaltia que patia el 25 d'abril del 2014 a Barcelona.

2013-2020: Inestabilitat institucional i presidència de Bartomeu

el 'Tata' Martino

Presentació de Neymar Jr com a nou jugador blaugrana el 3 de juny de 2013 davant de 56.000 persones.

La temporada 2013-2014 va començar amb la presentació del nou fitxatge de Neymar, la nova promesa mundial provinent del Santos FC, que va tenir un cost de 57 milions d'euros i que fou rebuda en la seva presentació Camp Nou per més de 56.500 espectadors.[74] El juliol, Tito Vilanova va anunciar que no podrà seguir en el club a causa del tractament de la seva malaltia. Després de cerques, el 23 de juliol es resol que el nou entrenador del Barça serà el 'Tata' Martino, ex del Newell's Old Boys de l'Argentina. Es disputa l'anada de la Supercopa d'Espanya davant l'Atlètic de Madrid el 21 d'agost a l'Estadi Vicente Calderón, aquest partit acaba en empat 1-1 amb marcacions de l'ex blaugrana David Villa i de la nova incorporació: Neymar. El partit de tornada en el Camp Nou, es duu a terme el 28 d'agost. Acaba novament en empat, aquesta vegada sense gols pel que l'equip culé es proclama campió gràcies a la regla del gol de visitant.

El president Josep Maria Bartomeu, signant un conveni de col·laboració amb la Cambra de Comerç de Barcelona.

Són baixes durant el mercat: Thiago Alcántara, qui marxa al Bayern de Munic. A més són cedits: Rafinha Alcántara al Celta de Vigo, Gerard Deulofeu a l'Everton FC i Bojan Krkić a l'Ajax d'Amsterdam. El 13 de gener es realitza la gala del FIFA Pilota d'Or, en la qual Lionel Messi es queda en segona posició sent superat per Cristiano Ronaldo. A més l'argentí al costat de Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Daniel Alves, són inclosos en el FIFA/FIFA Pro World XI.

Durant el gener de 2014, el FC Barcelona és acusat de frau fiscal cap a la Hisenda pública a causa d'irregularitats en el traspàs de Neymar. A causa d'aquesta polèmica judicial, el 23 de gener Sandro Rosell dimiteix com a president del club, prenent el càrrec el seu vicepresident primer Josep Maria Bartomeu. Una altra acusació arribaria el 2 d'abril, aquesta vegada per part de la FIFA, qui acusa al Barça de realitzar infraccions en la inscripció de jugadors menors de 18 anys entre 2009 i 2013, per aquests motius se'ls impedeix fitxar jugadors per dos cicles (fins a juny de 2015). Després d'això el club recorre la sanció sent aquesta ajornada. El 5 d'abril, es duu a terme un referèndum pel projecte Espai Barça, que inclou una reforma completa del Camp Nou i un nou Palau Blaugrana. La proposta va ser aprovada pels socis que van votar, amb un 72,36% de suport.

Novament s'enfronten a l'Atlètic de Madrid, aquesta vegada pels quarts de final de la Lliga de Campions. En el partit d'anada a l'1 d'abril en el Camp Nou, empaten 1-1 amb marcacions de Neymar i Diego Ribas. En la tornada el 9 d'abril, els blaugranes es veuen superats i cauen pel compte mínim quedant eliminats. Una setmana després, el 16 d'abril, el conjunt culé disputa la final de la Copa del Rei davant el Reial Madrid a Mestalla. Els merengues obren el compte als 11 minuts per mitjà d'Ángel Di María, l'esperança tornaria en el minut 68' amb el gol de cap de Marc Bartra, però Gareth Bale sentenciaria la final lliurant-li la copa al conjunt blanc.

Després de 37 jornades de dura lluita pel títol de Lliga, tot es defineix en la denominada "final de la Lliga" entre el Barça i l'Atlètic de Madrid, la qual es disputa en el Camp Nou el 17 de maig davant uns 96 mil espectadors. Malgrat que els culés comencen guanyant amb gol d'Alexis Sánchez, els matalassers empaten amb gol de Diego Godín. Amb l'empat definitiu, l'Atlètic de Madrid aconsegueix el títol deixant al FC Barcelona com subcampió. Després del partit l'entrenador Gerardo Martino deixa el seu lloc al comandament del primer equip, a causa que els resultats no van ser els millors. D'aquesta manera es tanca el pas de l'argentí pel club, amb un 74,01% de rendiment en els 59 partits que va dirigir.

L'era Luis Enrique

Luis Enrique celebrant la consecució de la Supercopa d'Europa 2015 amb el Barça.

Es dona inici a la temporada 2014-2015 amb la presentació de Luis Enrique com a nou entrenador del primer equip. El 22 de maig és presentat el primer fitxatge de la campanya, es tracta del porter alemany Marc-André ter Stegen, qui arriba procedent del Borussia Mönchengladbach per 12 milions d'euros. A ell se'ls suma la tornada dels cedits: Rafinha Alcántara i Gerard Deulofeu; juntament amb Jordi Masip promocionat del filial. També es fitxa al davanter Luis Suárez del Liverpool per 81 milions d'euros, també s'integren a l'equip: el porter Claudio Bravo, els defenses Jérémy Mathieu, Thomas Vermaelen i Douglas Pereira; i el migcampista croat Ivan Rakitić. Les baixes del mercat van ser: Cesc Fàbregas, Jonathan dos Santos, Isaac Cuenca, Alexis Sánchez, Oier Olazábal, Bojan Krkić, José Manuel Pinto, al costat d'ells el porter Víctor Valdés i després de 15 anys el capità Carles Puyol es retira del futbol professional. A més van ser cedits Cristian Tello al FC Porto (per dos anys), Gerard Deulofeu i Denis Suárez (per dos anys) al Sevilla FC, Ibrahim Afellay a l'Olympiacos FC i Alex Song al West Ham United.

El 21 d'agost el Comitè d'Apel·lació de la FIFA ratifica la seva decisió i manté la sanció imposada al club, impedint-li tornar a fitxar jugadors per dos cicles, és a dir, fins a gener de 2016. Després de la tercera derrota en la Lliga davant la Reial Societat el 4 de gener, és destituït Andoni Zubizarreta com a Director Esportiu pels mals resultats, en el seu lloc es crea una Comissió Tècnica formada per Carles Rexach i Ariedo Braida. Després d'això el 7 de gener el president Josep Maria Bartomeu convoca a eleccions anticipades pel juliol de 2015. El 12 de gener en la gala de la FIFA Pilota d'Or, Lionel Messi novament queda en segona posició després de Cristiano Ronaldo, i és al costat d'Andrés Iniesta inclòs en l'Equip Ideal de l'any.

Quedant una jornada per disputar-se d'un extenuant campionat, el 17 de maig l'equip es proclama campió de Lliga després de vèncer a l'Atlètic de Madrid en el Vicente Calderón pel compte mínim. Per a l'última jornada, se li realitza un comiat a l'estadi barcelonista al capità Xavi Hernández, qui abandonaria el club després de 17 temporades per emprendre rumb a Qatar. A la setmana següent, el 30 de maig es juga la final de la Copa del Rei en el mateix Camp Nou, on els blaugranes s'imposen per 3-1 a l'Athletic Club amb doblet de Messi i un gol de Neymar, obtenint així el 27è títol de Copa.

El 6 de juny a l'Estadi Olímpic de Berlín els culés s'enfronten a la Juventus per la final de la Lliga de Campions després de vèncer al Bayern de Munic en les semifinals. Sent un partit molt disputat el Barça aconsegueix alçar-se per cinquena ocasió com a Campió d'Europa amb gols de Rakitić, Suárez i Neymar en l'últim minut; d'aquesta forma el FC Barcelona aconsegueix el seu segon Triplet tancant una temporada històrica. Finalment Bartomeu al costat de la seva directiva dimiteixen fent de manera oficial les eleccions per la presidència, prenent el comandament la Comissió Gestora encapçalada per Ramon Adell.

Els jugadors celebrant la Supercopa d'Europa de 2015

El 20 de desembre el Barça guanya el seu tercer Mundial de Clubs després de derrotar en la final al River Plate per 3-0, amb dos gols de Suárez i un de Messi. D'aquesta manera, el FC Barcelona acaba un any espectacular guanyant 5 dels 6 títols possibles en un any. Suárez assoleix un récord a la competició marcant cinc gols al mateix torneig[75] El Mundial de Clubs és el 20è títol internacional de Barcelona, un rècord únicament igualat pel club egipci Al Ahly.[76] En marcar 180 gols el 2015 a totes les competicions, Barcelona marca el rècord de major nombre de gols marcats en un any natural, superant el rècord de 178 gols del Reial Madrid el 2014.[77]

Malgrat la sanció exercida per la FIFA, el club blaugrana incorpora dos nous jugadors: Aleix Vidal del Sevilla FC per 18 milions d'euros, i Turan de l'Atlètic de Madrid per 34 milions. Malgrat això, els jugadors no poden jugar fins a gener de 2016.

El 10 de febrer de 2016, es classifica per a la sisena final de la Copa del Rei de les vuit darreres temporades, el Barcelona Luis Enrique supera el rècord de 28 partits consecutius invictes en totes les competicions fixades per l'equip de Guardiola la temporada 2010–11, amb un 1-1 amb el València a la segona eliminatòria de la Copa.[78] Amb una victòria de 5-1 al Rayo Vallecano el 3 de març, el 35è partit de Barcelona invicte, el club trenca el rècord espanyol de 34 partits del Reial Madrid invicte a totes les competicions de la temporada 1988-1989,[79][80] establint-se en 39 partits invicte, en perdre el 2 d'abril de 2016 per 2-1 davant el Reial Madrid al Camp Nou.[81] El 14 de maig de 2016, Barcelona obté el seu sisè títol de la Lliga en vuit temporades.[82] Messi, Suárez i Neymar acaben la temporada amb 131 gols, batent el rècord que havien establert l'any anterior de major nombre de gols per un trio atacant en una sola temporada.[83] El Barça queda eliminat per l'Atlètic de Madrid a la Lliga de Campions però revalida el títol de Copa, aconseguint així el setè doblet de la seva història.[84]

La temporada 2016-17 va ser l'última de Luis Enrique a la banqueta blaugrana causa de la seva renúncia producte del degast que implica el treball, segons el mateix entrenador explica en roda de premsa el mes de març.[85] Guanya la Supercopa d'Espanya a l'Sevilla F.C per un global de 5-0.[86] El 8 de març de 2017, Barcelona protagonitza la remuntada més gran de la història de la Lliga de Campions derrotant per 6-1 al Paris Saint-Germain FC (marcador global 6-5), tot i perdre l'anada a França per un marcador de 4-0, (veure artícle de la remuntada)[87] però cau davant la Juventus FC per un global de 3-0.[88] Va repetir títol de Copa i va quedar segon a la Lliga a 3 punts del Reial Madrid.

L'era Valverde i Quique Setién

El 29 de maig de 2017, l'ex jugador Ernesto Valverde és nomenat successor de Luis Enrique signant un contracte de dos anys amb opció per a un any més.[89] El mateix any el directiu Javier Bordas proposà de formar una secretaria tècnica amb Monchi, Jordi Crujff i Thierry Henry, però el club ho desestimà i es decantà per Pep Segura, seguidor d'un altre model.[90]

El 20 de setembre de 2017, Barcelona fa una declaració exercint la seva posició sobre el referèndum sobre la independència de 2017 i l'anomenada Operació Anubis expressant que "davant dels fets succeïts els darrers dies, i especialment avui, en relació amb la situació política que viu Catalunya, el FC Barcelona, fidel al seu compromís històric amb la defensa del país, de la democràcia, de la llibertat d'expressió i del dret a decidir, condemna qualsevol acció que pugui impedir l'exercici ple d'aquests drets."[91] La Junta demana posposar el partit davant la Unión Deportiva Las Palmas el dia del referèndum a causa de la intensa violència policial a Catalunya, però la Lliga ho declina, amenaçant amb la pèrdua de sis punts. El Barcelona condemna la violència però disputa el partit a porta tancada.[92][93] Dos consellers, Jordi Monés i Carles Vilarrubí, van presentar les seves renúncies per protestar pel fet que es disputés el partit.[94] El Barça guanya la Lliga i Copa en la temporada 2017–18. El Barça estableig un nou rècord de partits sense perdre (43) a la història de la Lliga.[95] Pitjor sort pateix a la Lliga de Campions amb una inesperada derrota amb l'AS Roma.

La temporada següent repeteix títol de Lliga, però perd la final de Copa davant al València CF i queda eliminat de la Lliga de Campions pel Liverpool FC. Aquell estiu la política esportiva del club es redreçà, particularment pel que fa al futbol formatiu i el filial, per evitar repetir casos de fuga de talents com el d'Èric Garcia. Amb aquesta finalitat, la directiva prescindí de Pep Segura, responsable d'aquest nou model que evitava fer propostes esportives i econòmiques a jugadors joves i que provocava una fuga de talents a altres clubs europeus. Tant Segura com Bakero eren més partidaris de pescar talent fora del club, i tots dos romangueren apartats d'aquesta àrea per decisió de la directiva.[96]

El 13 de gener de 2020, l'ex entrenador del Reial Betis Quique Setién va substituir Ernesto Valverde com a nou entrenador de Barcelona, després de la derrota davant de l'Atlètic Madrid a la Supercopa d'Espanya.[97] Valverde va ser cessat tot i que l'equip era líder de la Lliga i havent acabat primer del seu grup a la Lliga de Campions.[98] Es va filtrar que s'havia intentat fitxar a Xavi Hernández per substituir-lo.[99] El Barça va arribar líder a la parada obligada per la Pandèmia per coronavirus.[100]

Un cop represa la competició, el Barça va mantenir el liderat fins a la jornada 30, quan un empat amb el Sevilla FC va fer que el Reial Madrid superés l'equip català a la classificació. El Reial Madrid acabaria guanyant la Lliga i el Barça mantindria la segona posició fins al final. A la represa de la Champions League, també suspesa per la pandèmia, el FC Barcelona va aconseguir eliminar el Nàpols als vuitens de final, però va quedar eliminat als quarts després de perdre per 2-8 contra el Bayern de Munic.[101] Després d'aquesta derrota, Quique Setién va ser destituït. Els estatuts marquen que s'han de celebrar entre el 15 de març i el 15 de juny i el 17 d'agost de 2020 Josep Maria Bartomeu va comunicar que les eleccions se celebrarien el primer dia de partit al Camp Nou a partir del 15 de març. El 19 d'agost s'anuncià el fitxatge com a nou entrenador del neerlandès Ronald Koeman.[102]

Després de no aconseguir posposar la moció de censura que la plataforma Més que una Moció va promoure, i que havia de dur-se a terme a principis de novembre de 2020, i ser amenaçat amb conseqüències jurídiques,[103] el 27 d'octubre de 2020, Josep Maria Bartomeu i la resta de la junta directiva va dimitir de la presidència conjuntament amb el resta de junta directiva[104] deixant pas a una Comissió Gestora presidida per Carles Tusquets.[105] Aquesta comissió gestora anuncià la convocatòria electoral per al 24 de gener de 2021, però per raó de la pandèmia de COVID-19 finalment es van ajornar al 7 de març.

2021-present: Segona etapa de Joan Laporta i era post Messi

El candidat guanyador de les XIV eleccions fou Joan Laporta amb un 54,28% dels vots,[106] i l'auditoria presentada l'octubre de 2021 va revelar que la gestió de Bartomeu va disparar la massa salarial d'un 61% entre 2018 i 2021, deixant un deute de 1.350 milions fins al març del 2021, despeses d'intermediació significatives i poc habituals en anys anteriors.[107]

El Barcelona va guanyar la seva 31a Copa del Rei, el seu primer trofeu sota la direcció de Ronald Koeman, després de derrotar l'Athletic de Bilbao per 4-0 a la final.[108] El 5 d'agost del 2021, malgrat que el Barcelona i Lionel Messi havien arribat a un acord i de la clara intenció de les dues parts per signar un nou contracte, l'acord no es va poder produir a causa dels obstacles financers i estructurals que plantejava la normativa de la lliga espanyola.[109] El 10 d'agost es va anunciar que Messi havia fitxat pel París Saint-Germain de la Ligue 1 francesa com a agent lliure, posant fi a la seva etapa de 21 anys amb el Barcelona.[110] Koeman va ser destituït com a entrenador el 28 d'octubre de 2021, i el 6 de novembre es va anunciar a Xavi com a nou entrenador del club, amb un contracte fins a 2024.[111]

El 8 de desembre de 2021, el Barcelona va ésser eliminat per primera vegada en 17 anys en fase de grups de la Lliga de Campions en quedar tercer classificat, veient-se obligat a disputar l'Europa League, la segona competició europea,[112] on acabaria éssent eliminat en quarts de final per l'Eintracht Frankfurt amb un resultat global de 4-3 a favor de l'equip alemany. Aquella eliminatòria passà a l'història negre del club, ja que en el partit de tornada disputat al Camp Nou, l'afició de l'Eintracht aconseguí una xifra d'entrades mai vista en la història del Barcelona, havent-hi més aficionats visitants que locals a l'estadi.[113] La gran repercussió que va tenir aquest fet i les fortes critiques que va obtenir la junta directiva, va obligar a aquesta a adoptar mesures per evitar futures revendes d'entrades, millors controls a empreses terceres d'edicades a la venda d'aquestes i imposició d'entrades nominatives per l'assistència futura en partits de competició europea.[114]

Símbols

Nom

L'entitat fou fundada, el 29 de novembre de 1899, com a Foot-ball Club Barcelona, amb el nom totalment en anglès.[115] Sota la dictadura de Franco, es va castellanitzar el nom, per un decret governamental que obligava a usar l'espanyol (el castellà) en les denominacions de les associacions. És per això que el 15 de gener de 1941 es va establir Club de Fútbol Barcelona com a nom de l'entitat.[116]

L'últim canvi es va produir durant els últims anys del règim franquista: el 8 de novembre de 1973, es recuperà la forma Futbol Club Barcelona, que s'ha mantingut fins avui.[117]

Colors

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: FC Barcelona kits
Samarreta amb els colors blau i grana tradicionals del club.

Hi ha diverses versions sobre l'origen i el motiu pel qual es van escollir els colors històrics en la seva samarreta. La versió més creïble és la que assenyala que va ser Joan Gamper, el fundador del club, qui en va decidir els colors. De fet, està comprovat que en el primer partit que va jugar Gamper a Barcelona, abans de la fundació del club, ja va usar un casquet amb els colors blau i grana.

Fins fa poc s'especulava que el més lògic era que escollís aquestes tonalitats perquè són els colors del FC Basilea, equip suís en el qual es creia que Gamper havia jugat en el passat.[118]

Algunes especulacions històriques també han tingut en compte que el blau i el grana eren els colors de l'escut del cantó suís de Ticino, la relació de Gamper amb el qual es reduïa al fet que allí residia la seva germana Rosa.[119]

Unes altres versions que han circulat sostenen que l'elecció va estar motivada perquè un dels assistents a la reunió fundacional exhibia entre els seus dits un llapis de comptabilitat amb els clàssics colors blau i vermell i que, mancant unes altres propostes, algú es va fixar en el llapis i va proposar aquells colors.[119][120]

Una quarta versió situa l'origen en el fet que la mare d'un dels primers jugadors, la Sra. Comamala, va repartir unes faixes blaves i granes entre els futbolistes, la qual cosa va induir a escollir definitivament els colors blau i grana.[119]

Fa poc s'ha plantejat una nova hipòtesi que indica que els colors provenen del sud d'Alemanya, concretament de Heidenheim, el poble natal d'Otto Maier, un dels fundadors del Club.[119][121]

Actualment, el club defensa la teoria que els colors provenien de l'equip de rugbi de Merchant Taylor (Crosby, Liverpool), escola on van estudiar Arthur i Ernest Witty. Els germans Witty s'hi havien involucrat després de la fundació del club.[122]

Durant els primers deu anys, la samarreta era meitat blau marí i meitat grana, les mànigues amb els colors invertits i els pantalons blancs, tot i que també hi ha constància d'algun partit jugat amb pantaló fosc.[123] A la temporada 1909-1910 es van introduir les franges verticals blava i grana; cap a 1913 els pantalons van passar a ser negres i set anys després blaus, indumentària que ja seria definitiva, amb lleus variacions segons les èpoques en el gruix i nombre de franges verticals i en la intensitat i tonalitat del blau i del grana.

En els primers anys, el Barça utilitzà unes camises mig blaves i mig grana, i posteriorment s'imposaren les ratlles blaugranes verticals, l'amplària de les quals ha variat al llarg de la història. Només els equips de les seccions de bàsquet, rugbi i atletisme han lluït en algunes èpoques ratlles blaugranes horitzontals. Amb motiu del centenari, el primer equip de futbol adoptà una samarreta similar a la dels primers temps, meitat blava i meitat grana. Pel que fa als pantalons, en els primers temps foren de color blanc fins a 1913, en què se substituïren pel color negre. Des dels anys vint fins a l'actualitat, el Barça ha portat sempre els pantalons de color blau. Tot i aquesta tradició històrica envers els colors, durant la històrica temporada 2005-06 els pantalons dels primers equipaments de totes les seccions del Barça, per decisió del president Joan Laporta, van passar a ser de color grana, trencant així una tradició de gairebé noranta anys d'història.

1899-1910 (primera)
2022-23 (actual)

Patrocini

Període Empresa subministradora de roba Patrocinador principal Patrocinador/s secundari/s
1899–1982
1982–1992 Meyba
1992–1998 Kappa LOGO.png
Kappa
1998–2004 Logo NIKE.svg
Nike
2004–2006 TV3.svg
TV3 (maniga esquerre)
2006–2011 Logo of UNICEF.svg
UNICEF
2011–2013 Qatar foundation logo.PNG
Qatar Foundation
TV3.svg
TV3 (maniga esquerre)

Logo of UNICEF.svg
UNICEF (posterior de la samarreta)

2013–2014 Qatar Airways logo.svg
Qatar Airways
(€30m/any)[124]
Logo of UNICEF.svg
UNICEF (posterior de la samarreta)
2014–2017 New Beko logo.svg
Beko (maniga esquerre)

Logo of UNICEF.svg
UNICEF (posterior de la samarreta)

2017–2021 Rakuten Global Brand Logo.svg
Rakuten
(€55m/any)[124]
2021–2022 Logo of UNICEF.svg
UNICEF (posterior de la samarreta)
2022– Spotify logo with text.svg
Spotify
UNHCR.svg
UNHCR (posterior de la samarreta)

Escut

L'escut de la Ciutat de Barcelona que va inspirar el escut del club des del 1899 al 1910.

L'escut del Futbol Club Barcelona neix del disseny de Santiago Femenia, antic jugador del club que, el 1910, va guanyar el concurs públic que instituí l'entitat.[125]

L'escut té un perímetre en forma d'olla (molt semblant al de la major part dels escuts dels clubs suïssos). A l'interior presenta, a la part superior esquerra, la creu de Sant Jordi (vermella sobre fons blanc) i a la part dreta els quatre pals vermells verticals sobre fons groc de l'escut de Catalunya. Una cinta horitzontal amb les inicials del club (FCB) separa la part superior de la inferior que és més ampla i abasta tot l'escut de banda a banda amb ratlles blaves i granes verticals i una pilota de futbol sobreposada.

Al llarg de la història del club l'escut ha presentat diverses variacions, però sempre amb el mateix disseny. En la dècada dels quaranta, els quatre pals vermells varen ser substituïts per ordre governativa per només dos, amb la intenció que no s'hi identifiqués la senyera catalana. A començaments dels cinquanta, però, es tornà a l'antic disseny.[30] En els primers anys de la seva història el Barça va lluir l'escut de la ciutat a la samarreta, circumstància que es repetí a finals dels anys cinquanta en els partits internacionals de les primeres edicions de la Copa de Fires.

Cal notar que, en homenatge, el Barcelona Sporting Club de Guayaquil té el mateix escut. L'equip francès del Consolat Marseille també, però amb algunes modificacions: la creu blava de la bandera marsellesa en lloc de la creu de Sant Jordi i els colors groc i verd en comptes dels blaugrana. Sí que hi queda, però, la senyera, perquè Provença i Catalunya la comparteixen.

Evolució de l'escut del FC Barcelona

Himne

L'himne oficial del FC Barcelona, també anomenat Cant del Barça, va ser creat i estrenat l'any 1974, amb motiu dels actes del 75è aniversari del club. La lletra fou escrita per Jaume Picas i Josep Maria Espinàs, i la música és de Manuel Valls Gorina. La versió oficial és interpretada per la Coral Sant Jordi.[126]

Amb motiu dels actes del centenari del club, el cantautor Joan Manuel Serrat el va interpretar en directe, sobre la gespa del Camp Nou.

Estadi

Camp Nou
Article principal: Camp Nou

L'Estadi del FC Barcelona és el Camp Nou, propietat del mateix club. Inaugurat el 1957, té una capacitat de 99.354 espectadors, tots asseguts. És un dels estadis catalogats com a "Estadi Cinc Estrelles" per la UEFA, fet que l'habilita per acollir finals de la Lliga de Campions, Recopa i Copa de la UEFA, com ha passat en 15 ocasions.

Localització del Camp Nou

El camp està situat al barri de les Corts de Barcelona, al costat del Palau Blaugrana. A les instal·lacions del Camp Nou es troba el Museu del FC Barcelona, el museu més visitat a Catalunya amb una mitjana anual superior a 1.540.000 visitants, l'any 2012.[127][128]

Abans de poder disposar del Camp Nou, el FC Barcelona va tenir dos estadis més, els quals se li anaren fent petits a mesura que creixia la massa social de seguidors. Entre el 1909 i el 1922 jugava al camp del carrer Indústria de Barcelona, popularment anomenat "L'Escopidora", i entre el 1922 i el 1957 va disputar els partits al Camp de les Corts, inaugurat per acollir uns 30.000 espectadors, i que va arribar a tenir una capacitat màxima de 60.000 persones.

Afició

Aficionats celebrant un gol en la final de la Champions a Roma del 2009

Els seguidors del Futbol Club Barcelona són anomenats barcelonistes o blaugranes. Popularment, són sovint coneguts com a culers.

Hom situa l'origen de la denominació "culers" en una anècdota referida al primer camp de futbol en el qual jugà el club, situat al carrer Indústria de Barcelona. Aquest camp no tenia graderies i els afeccionats s'havien d'asseure a la part alta del mur que envoltava el camp, de manera que la gent que caminava pel carrer en un dia de partit, veia una fila de culs arrenglerats. Malgrat haver canviat d'estadi dues vegades fins a l'actual Camp Nou, el sobrenom ha perdurat.[129]

Tot i la identificació del club amb la ciutat de Barcelona inicialment i, amb el pas dels anys, amb Catalunya, la globalització viscuda a partir dels darrers decennis del segle xx ha comportat el coneixement de l'entitat i dels valors que defensa arreu del món. Això ha determinat que sigui seguit i admirat per milions de persones i que esdevingui una icona d'abast mundial.

Plantilla 2022-2023

La relació de jugadors de la plantilla del Barça la temporada 2022-23 és la següent:

Alineació tipus del FC Barcelona la temporada 2022-23
A 1 setembre 2022[130][131]
N. Pos. Nac. Jugador
1 POR Alemanya Marc-André ter Stegen
2 DEF Catalunya Héctor Bellerín
3 DEF Catalunya Gerard Piqué (Capità principal de l'equip 2n)
4 DEF Uruguai Ronald Araújo
5 MIG Catalunya Sergio Busquets (Capità principal de l'equip)
7 DAV França Ousmane Dembélé
8 MIG Illes Canàries Pedri
9 DAV Polònia Robert Lewandowski
10 DAV Espanya Ansu Fati
11 MIG País Valencià Ferran Torres
14 MIG Països Baixos Depay
N. Pos. Nac. Jugador
15 DEF Dinamarca Andreas Christensen
17 DEF Espanya Marcos Alonso
18 DEF Catalunya Jordi Alba (Capità principal de l'equip 4t)
19 MIG Costa d'Ivori Franck Kessié
20 MIG Catalunya Sergi Roberto (Capità principal de l'equip 3r)
21 MIG Països Baixos Frenkie de Jong
22 DAV Brasil Raphinha
23 DEF França Jules Koundé
24 DEF Catalunya Eric García
26 POR País Valencià Iñaki Peña

Llegenda:  · Capità principal de l'equip Capità  · Juvenil sense fitxa al primer equip Juvenil  · Lesionat durant més del 50% de la temporada Lesionat

Els equips que disputen la lliga espanyola de futbol estan limitats a tenir en la plantilla un màxim de tres jugadors sense passaport de la Unió Europea. La llista inclou només la principal nacionalitat de cada jugador. Alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun país de la UE:

Font: Web oficial del FC Barcelona[132]

Barcelona B i juvenils

Article principal: FC Barcelona B
N. Pos. Nac. Jugador
30 MIG Espanya Gavi
32 MIG Espanya Pablo Torre
N. Pos. Nac. Jugador
31 DEF Catalunya Alejandro Balde
36 POR Catalunya Arnau Tenas

Cedits

N. Pos. Nac. Jugador
 — DEF Estats Units d'Amèrica Sergiño Dest (a l'AC Milan fins al 30 de juny de 2023)
 — DEF França Clément Lenglet (al Tottenham Hotspur FC fins al 30 de juny de 2023)
 — DEF França Samuel Umtiti (a l'US Lecce fins al 30 de juny de 2023)
 — MIG Catalunya Álex Collado (a l'Elx CF fins al 30 de juny de 2023)
N. Pos. Nac. Jugador
 — MIG Espanya Nico González (al València CF fins al 30 de juny de 2023)
 — DAV França Antoine Griezmann (a l'Atlètic de Madrid fins al 30 de juny de 2023)
 — DAV Portugal Francisco Trincão (a l'Sporting CP fins al 30 de juny de 2023)

Equip tècnic

Títols destacats

Tipus Competició Títols Edició
Nacionals Campionat de Catalunya Campionat de Catalunya 23 Copa Macaya: 1901-02,

Copa Barcelona: 1902-03,

Campionat de la Football Associació de Catalunya: 1904-05, 1908-09, 1909-10, 1910-11, 1912-13

Campionat de Catalunya: 1915-16, 1918-19, 1919-20, 1920-21, 1921-22, 1923-24, 1924-25, 1925-26, 1926-27, 1927-28, 1929-30, 1930-31, 1931-32, 1934-35, 1935-36, 1937-38

Lliga Catalana 1 1937-1938
Copa de Catalunya 8 1990-91, 1992-93, 1999-00, 2003-04, 2004-05, 2006-07, 2012-13, 2013-14
Supercopa de Catalunya 2 2014, 2017
Estatal Campionat de Lliga La Liga 26 1928-29, 1944-45, 1947-48, 1948-49, 1951-52, 1952-53, 1958-59, 1959-60, 1973-74, 1984-85, 1990-91, 1991-92, 1992-93, 1993-94, 1997-98, 1998-99, 2004-05, 2005-06, 2008-09, 2009-10, 2010-11, 2012-13, 2014-15, 2015-16, 2017-18, 2018-19
Copa del Rei Copa del Rei 31 1910, 1912, 1913, 1920, 1922, 1925, 1926, 1928, 1941-42, 1950-51, 1951-52, 1952-53, 1956-57, 1958-59, 1962-63, 1967-68, 1970-71, 1977-78, 1980-81, 1982-83, 1987-88, 1989-90, 1996-97, 1997-98, 2008-09, 2011-2012, 2014-2015, 2015-2016, 2016-2017, 2017-2018, 2020-2021
Supercopa d'Espanya Supercopa d'Espanya 13 1983, 1991, 1992, 1994, 1996, 2005, 2006, 2009, 2010, 2011, 2013,[5] 2016 i 2018
Copa Eva Duarte 3 1948, 1952, 1953
Copa de la Lliga Copa de la Lliga 2 1983, 1986
Lliga Mediterrània 1 1936-37
Copa Duward 3 1955-56, 1958-59, 1959-60
Trofeu Martini & Rossi 5 1952, 1953, 1954, 1959, 1960
Europeu Copa d'Europa Lliga de Campions de la UEFA[133] 5 1991-92, 2005-06, 2008-09, 2010-11, 2014-15
Recopa d'Europa Recopa d'Europa 4 1978-79, 1981-82, 1988-89, 1996-97
Supercopa d'Europa Supercopa d'Europa 5S 1992, 1997, 2009, 2011, 2015
Copa de Fires Copa de Fires

(actualment Lliga Europa de la UEFA)

3 1955-58, 1958-60, 1965-66
Copa de Campions de la Copa de Fires 1 1971
Copa de Fires Copa Llatina 2 1949, 1952
Campionat dels Pirineus 4 1910, 1911, 1912 i 1913
Internacional SmallWorldClubCup.svg Petita Copa del Món 1 1957
Campionat del Món de Clubs 3 2009, 2011, 2015
Campionats amistosos
Trofeu Joan Gamper 45 1966, 1967, 1968, 1969, 1971, 1973, 1974, 1975, 1976, 1977, 1979, 1980, 1983, 1984, 1985, 1986, 1988, 1990, 1991, 1992, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2006, 2007, 2008, 2010, 2011, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, 2022
Copa d'Or Argentina 1 1945
Trofeu Carranza 3 1961, 1962, 2005
Trofeu Teresa Herrera 5 1948, 1951, 1972, 1990, 1993
Trofeus Ciutat de Palma 5 1969, 1974, 1976, 1980, 1981
Trofeus Ciudad de la Línea 4 1985, 1991, 1995, 2000
Audi Cup 1 2011
Trofeu de París 1 2012
  •   Rècord
  • S Rècord compartit

Premis individuals a jugadors

Classificacions

Classificació al Campionat de Catalunya per temporades

Llegenda: CM: Copa Macaya, CB: Copa Barcelona, CC: Campionat de Catalunya, FAC: Campionat de l'Associació de Clubs, LM: Lliga Mediterrània, LC: Lliga Catalana

Classificació a la Lliga masculina de futbol per temporades

Campionat del Món de Clubs, Copa d'Europa Champions League, Supercopa d'Europa Supercopa d'Europa, Recopa d'Europa Recopa d'Europa, Copa de Fires Copa de Fires, SmallWorldClubCup.svg Petita Copa del Món, Lliga espanyola Lliga espanyola, Copa del Rei Copa del Rei, Supercopa d'Espanya Supercopa d'Espanya, Copa de la Lliga Copa de la Lliga, Estrella Copa Catalunya / Supercopa de Catalunya

Evolució

Nota: les temporades 1936-37, 1937-38 i 1938-39 no van ser disputades a causa de la Guerra Civil espanyola.

El rànquing de lliga del FC Barcelona des de la fundació de la Lliga espanyola

(Sistema de lligues de futbol d'Espanya)

Futbol Club Barcelona en competicions internacionals

Vegeu també: Partits del Futbol Club Barcelona en competicions internacionals

Al llarg de la seva història, el Futbol Club Barcelona ha disputat diversos campionats oficials, tant a nivell europeu com internacionals (com ara el Mundial de Clubs). Des del seu debut en la Copa de les Ciutats en Fires, torneig que en la seva primera edició es va allargar en el període 1955-58, el Barça ha disputat diversos campionats de caràcter oficial, amb més o menys fortuna.[138]

Història

Els primers passos

La primera vegada que el Futbol Club Barcelona va participar en una competició internacional oficial, va ser en la primera edició de la Copa de les Ciutats en Fires, torneig ideat el 1955 per Ernst Thommen, Ottorino Barrasi i Stanley Rous, figures rellevants de l'Europa futbolística de l'època. Originalment planificada per disputar-se al llarg de tres temporades, aquesta primera edició es desenvolupà entre 1955 i 1958. L'objectiu d'aquest torneig era enfrontar les seleccions de les ciutats amb Fires de Mostres Internacionals, és a dir, Barcelona, Basilea, Birmingham, Copenhaguen, Frankfurt del Main, Lausana, Leipzig, Londres, Milà i Zagreb. Com que l'Espanyol de Barcelona es va negar a cedir cap dels seus jugadors, la selecció de Barcelona es va compondre completament per jugadors del Barça, motiu pel qual es considera que fou aquest equip qui participà en la competició. A més de Barcelona, Birmingham (Birmingham City) i Lausana (Lausanne-Sports) van ser els únics que van participar amb jugadors d'un únic equip, donant-se la casualitat que tots tres disputarien les semifinals.[139]

Així Barcelona, que jugava amb samarreta blava i pantaló blanc (l'equipació de la Federació Catalana de Futbol de l'època), va quedar enquadrada en el grup A, juntament amb la selecció de Copenhaguen i la de Viena. No obstant, la retirada de la darrera abans d'iniciar la competició, va forçar que Barcelona i Copenhaguen juguessin dos partits, en una primera fase que es va allargar entre les temporades 1955-56 i 1956-57. El primer partit oficial de l'equip català a nivell internacional es va disputar el 25 de desembre de 1955, al Camp de les Corts, i va acabar amb una victòria barcelonina per 6-2. El segon partit es va disputar el 26 d'abril de 1956, a Dinamarca, i va acabar amb empat a 1.[139]

Palmarès en competicions internacionals

Trajectòria a les competicions internacionals per temporades

  • ¹ Equip eliminat millor posicionat en cas de classificació, equip classificat pitjor posicionat en cas d'eliminació.
Copa Intercontinental / Mundial de Clubs
Edició Semifinals Final
91/92 Flag of Brazil.svg São Paulo FC
05/06 Flag of Mexico.svg Club América Flag of Brazil.svg Internacional Porto Alegre
08/09 Flag of Mexico.svg CF Atlante Flag of Argentina.svg Estudiantes La Plata
10/11 Flag of Qatar.svg Al-Sadd Flag of Brazil.svg Santos FC
14/15 Flag of the People's Republic of China.svg Guangzhou Evergrande Flag of Argentina.svg River Plate
Supercopa d'Europa
Edició Final
78/79 Flag of England.svg Nottingham Forest
81/82 Flag of England.svg Aston Villa
88/89 Flag of Italy.svg AC Milà
91/92 Flag of Germany.svg Werder Bremen
96/97 Flag of Germany.svg Borussia Dortmund
05/06 Flag of Spain.svg Sevilla FC
08/09 Flag of Ukraine.svg Shakhtar Donetsk
10/11 Flag of Portugal.svg FC Porto
14/15 Flag of Spain.svg Sevilla FC
Copa d'Europa / Lliga de Campions de la UEFA
Edició Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
59/60 Flag of Bulgaria.svg CSKA Sofia Flag of Italy.svg AC Milà Flag of England.svg Wolverhampton Wanderers Flag of Spain.svg Reial Madrid
60/61 Flag of Belgium.svg Lierse SK Flag of Spain.svg Reial Madrid Flag of the Czech Republic.svg Spartak Hradec Králové Flag of Germany.svg Hamburg SV Flag of Portugal.svg SL Benfica
74/75 Flag of Austria.svg Linzer ASK Flag of the Netherlands.svg Feyenoord Rotterdam Flag of Sweden.svg Åtvidabergs FF Flag of England.svg Leeds United
85/86 Flag of the Czech Republic.svg Sparta Praga Flag of Portugal.svg FC Porto Flag of Italy.svg Juventus FC Flag of Sweden.svg IFK Göteborg Flag of Romania.svg Steaua Bucarest
Edició Setzens de final Vuitens de final Fase de grups ¹ Final
91/92 Flag of East Germany.svg Hansa Rostock Flag of Germany.svg 1. FC Kaiserslautern Flag of Portugal.svg SL Benfica Flag of the Czech Republic.svg Sparta Praga Flag of Italy.svg Sampdoria UC
92/93 Flag of Norway.svg Viking Stavanger Flag of Russia.svg CSKA Moscou
Edició Setzens de final Vuitens de final Fase de grups ¹ Semifinals Final
93/94 Flag of Ukraine.svg Dynamo Kiev Flag of Austria.svg Austria Viena Flag of Russia.svg Spartak Moscou Flag of Portugal.svg FC Porto Flag of Italy.svg AC Milà
Edició Fase de grups ¹ Quarts de final Semifinals Final
94/95 Flag of England.svg Manchester United FC Flag of France.svg Paris Saint-Germain FC
Edició Fase prèvia Fase de grups ¹ Quarts de final Semifinals Final
97/98 Flag of Latvia.svg Skonto Riga Flag of Ukraine.svg Dynamo Kiev
98/99 Flag of England.svg Manchester United FC
Edició 1ª Fase de grups ¹ 2ª Fase de grups ¹ Quarts de final Semifinals Final
99/00 Flag of England.svg Arsenal FC Flag of the Czech Republic.svg Sparta Praga Flag of England.svg Chelsea FC Flag of the Valencian Community (2x3).svg València CF
00/01 Flag of England.svg Leeds United
01/02 Flag of Poland.svg Wisla Cracòvia Flag of France.svg Olympique Lió Flag of Italy.svg AS Roma Flag of Greece.svg Panathinaikos AO Flag of Spain.svg Reial Madrid
02/03 Flag of Poland.svg Legia Varsòvia Flag of Belgium.svg Club Bruixes Flag of England.svg Newcastle United Flag of Italy.svg Juventus FC
Edició Fase de grups ¹ Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
04/05 Flag of Ukraine.svg Shakhtar Donetsk Flag of England.svg Chelsea FC
05/06 Flag of Italy.svg Udinese Calcio Flag of England.svg Chelsea FC Flag of Portugal.svg SL Benfica Flag of Italy.svg AC Milà Flag of England.svg Arsenal FC
06/07 Flag of Germany.svg Werder Bremen Flag of England.svg Liverpool FC
07/08 Flag of Scotland.svg Glasgow Rangers Flag of Scotland.svg Celtic Glasgow Flag of Germany.svg Schalke 04 Flag of England.svg Manchester United FC
08/09 Flag of Poland.svg Wisla Cracòvia Flag of Ukraine.svg Shakhtar Donetsk Flag of France.svg Olympique Lió Flag of Germany.svg Bayern Munic Flag of England.svg Chelsea FC Flag of England.svg Manchester United FC
09/10 Flag of Russia.svg FK Rubin Kazan Flag of Germany.svg VfB Stuttgart Flag of England.svg Arsenal FC Flag of Italy.svg Internazionale Milà
10/11 Flag of Russia.svg FK Rubin Kazan Flag of England.svg Arsenal FC Flag of Ukraine.svg Shakhtar Donetsk Flag of Spain.svg Reial Madrid Flag of England.svg Manchester United FC
11/12 Flag of the Czech Republic.svg Viktoria Pilsen Flag of Germany.svg Bayer Leverkusen Flag of Italy.svg AC Milà Flag of England.svg Chelsea FC
12/13 Flag of Portugal.svg SL Benfica Flag of Italy.svg AC Milà Flag of France.svg Paris Saint-Germain FC Flag of Germany.svg Bayern Munic
13/14 Flag of the Netherlands.svg Ajax Amsterdam Flag of England.svg Manchester City FC Flag of Spain.svg Atlètic de Madrid
14/15 Flag of the Netherlands.svg Ajax Amsterdam Flag of England.svg Manchester City FC Flag of France.svg Paris Saint-Germain FC Flag of Germany.svg Bayern Munic Flag of Italy.svg Juventus FC
15/16 Flag of Germany.svg Bayer Leverkusen Flag of England.svg Arsenal FC Flag of Spain.svg Atlètic de Madrid
16/17 Flag of Germany.svg Borussia Mönchengladbach Flag of France.svg Paris Saint-Germain FC Flag of Italy.svg Juventus FC
17/18 Flag of Portugal.svg Sporting Lisboa Flag of England.svg Chelsea FC Flag of Italy.svg AS Roma
18/19 Flag of Italy.svg Internazionale Milà Flag of France.svg Olympique Lió Flag of England.svg Manchester United FC Flag of England.svg Liverpool FC
19/20 Flag of Italy.svg Internazionale Milà Flag of Italy.svg SSC Napoli Flag of Germany.svg Bayern Munic
20/21 Flag of Ukraine.svg Dynamo Kiev Flag of France.svg Paris Saint-Germain FC
21/22 Flag of Portugal.svg SL Benfica
22/23 Flag of Italy.svg Internazionale Milà
Recopa d'Europa
Edició Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
63/64 Flag of Ireland.svg Shelbourne FC Flag of Germany.svg Hamburg SV
68/69 Flag of Switzerland.svg FC Lugano Flag of Norway.svg Lyn Oslo Flag of Germany.svg 1.FC Colònia Flag of the Czech Republic.svg Slovan Bratislava
71/72 Flag of Northern Ireland (1953–1972).svg Lisburn Distillery Flag of Romania.svg Steaua Bucarest
78/79 Flag of the Soviet Union.svg Shakhtar Donetsk Flag of Belgium.svg RSC Anderlecht Flag of England.svg Ipswich Town Flag of Belgium.svg KSK Beveren Flag of Germany.svg Fortuna Düsseldorf
79/80 Flag of Iceland.svg ÍA Akranes Flag of Luxembourg.svg Aris Bonnevoie Flag of the Valencian Community (2x3).svg València CF
81/82 Flag of Bulgaria.svg Botev Plovdiv Flag of the Czech Republic.svg Dukla Praga Flag of East Germany.svg Lokomotive Leipzig Flag of England.svg Tottenham Hotspur FC Flag of Belgium.svg Standard Lieja
82/83 Flag of Cyprus.svg Apollon Limassol Flag of Yugoslavia (1946-1992).svg Estrella Vermella Flag of Austria.svg Austria Viena
83/84 Flag of East Germany.svg 1. FC Magdeburg Flag of the Netherlands.svg NEC Nijmegen Flag of England.svg Manchester United FC
84/85 Flag of France.svg FC Metz
88/89 Flag of Iceland.svg Fram Reykjavík Flag of Poland.svg Lech Poznan Flag of Denmark.svg AGF Aarhus Flag of Bulgaria.svg CSKA Sofia Flag of Italy.svg Sampdoria UC
89/90 Flag of Poland.svg Legia Varsòvia Flag of Belgium.svg RSC Anderlecht
90/91 Flag of Turkey.svg Trabzonspor Flag of Iceland.svg Fram Reykjavík Flag of the Soviet Union.svg Dynamo Kiev Flag of Italy.svg Juventus FC Flag of England.svg Manchester United FC
96/97 Flag of Cyprus.svg AEK Larnaca Flag of Yugoslavia (1946-1992).svg Estrella Vermella Flag of Sweden.svg AIK Solna Flag of Italy.svg AC Fiorentina Flag of France.svg Paris Saint-Germain FC
Copa de Fires / Copa de la UEFA / Lliga Europa
Edició Fase de grups Semifinals Final
55/58 Flag of Denmark.svg Selecció Copenhague Flag of England.svg Birmingham City FC Flag of England.svg Selecció Londres
Edició Fase prèvia 1ª Ronda Setzens de final Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
58/60 Flag of Switzerland.svg Selecció Basilea Flag of Italy.svg Internazionale Milà Flag of Yugoslavia (1946-1992).svg Selecció Belgrad Flag of England.svg Birmingham City FC
60/61 Flag of Yugoslavia (1946-1992).svg Selecció Zagreb Flag of Scotland.svg Edinburgh Hibernians
61/62 Flag of Germany.svg Selecció Berlin Oest Flag of Yugoslavia (1946-1992).svg Dinamo de Zagreb Flag of England.svg Sheffield Wednesday Flag of Yugoslavia (1946-1992).svg Estrella Vermella Flag of the Valencian Community (2x3).svg València CF
62/63 Flag of Portugal.svg CF Os Belenenses Flag of Yugoslavia (1946-1992).svg Estrella Vermella
64/65 Flag of Italy.svg AC Fiorentina Flag of Scotland.svg Celtic Glasgow Flag of France.svg Racing Estrasburg
65/66 Flag of the Netherlands.svg FC Utrecht Flag of Belgium.svg Royal Antwerp Flag of Germany.svg Hannover 96 Flag of Catalonia.svg RCD Espanyol Flag of England.svg Chelsea FC Flag of Spain.svg Reial Saragossa
66/67 Flag of Scotland.svg Dundee United
67/68 Flag of Switzerland.svg FC Zürich
69/70 Flag of Denmark.svg Boldklubben 1913 Flag of Hungary.svg Gyori ETO Flag of Italy.svg Internazionale Milà
70/71 Flag of Poland.svg GKS Katowice Flag of Italy.svg Juventus FC
72/73 Flag of Portugal.svg FC Porto
73/74 Flag of France.svg OGC Nice
75/76 Flag of Greece.svg PAOK Salònica Flag of Italy.svg SS Lazio Flag of Hungary.svg Vasas Budapest Flag of Bulgaria.svg Levski Sofia Flag of England.svg Liverpool FC
76/77 Flag of Portugal.svg CF Os Belenenses Flag of Belgium.svg KSC Lokeren Flag of Sweden.svg Östers IF Flag of Spain.svg Athletic Club
77/78 Flag of Romania.svg Steaua Bucarest Flag of the Netherlands.svg AZ Alkmaar Flag of England.svg Ipswich Town Flag of England.svg Aston Villa Flag of the Netherlands.svg PSV Eindhoven
80/81 Flag of Malta.svg Sliema Wanderers Flag of Germany.svg 1.FC Colònia
86/87 Flag of Albania.svg Flamurtari Vlorë Flag of Portugal.svg Sporting Portugal Flag of Germany.svg Bayer Uerdingen Flag of Scotland.svg Dundee United
87/88 Flag of Portugal.svg CF Os Belenenses Flag of the Soviet Union.svg Dynamo Moscou Flag of Albania.svg Flamurtari Vlorë Flag of Germany.svg Bayer Leverkusen
95/96 Flag of Israel.svg Hapoel Be'er Sheva Flag of Portugal.svg Vitória Guimarães Flag of Spain.svg Sevilla FC Flag of the Netherlands.svg PSV Eindhoven Flag of Germany.svg Bayern Munic
00/01 Flag of Belgium.svg Club Bruixes Flag of Greece.svg AEK Atenes Flag of Spain.svg Celta de Vigo Flag of England.svg Liverpool FC
03/04 Flag of Slovakia.svg Matador Púchov Flag of Greece.svg Panionios GSS Flag of Denmark.svg Brøndby IF Flag of Scotland.svg Celtic Glasgow
Edició Fase prèvia Fase de grups ¹ Ronda eliminatòria Vuitens de final Quarts de final Semifinals Final
21/22 Flag of Italy.svg SSC Napoli Flag of Turkey.svg Galatasaray SK Flag of Germany.svg Eintracht Frankfurt
22/23 Flag of England.svg Manchester United FC

Trajectòria

     Campions, Primers      Finalistes, Segons      Màxim golejador de la primera divisió espanyola

Temporada Lliga regional[141] Copa del Rei[142]
Competició Pos. PJ PG PE PP GF GC Pts
1899-1900 Sense competició
1900-1901 Copa Macaya 2n 6 4 1 1 47 3 9 N/A
1901-1902 Copa Macaya C 8 8 0 0 60 2 16 F[143]
Medalla de la Federació C 12 12 0 0 65 7 24
1902-1903 Copa Barcelona[144] C 14 12 2 0 45 10 26
1903-1904 Camp. Cat. 4t 16 10 3 3 57 15 23
1904-1905 Camp. Cat. C 8 5 2 1 21 12 12 [145]
1905-1906 Camp. Cat. 3r 6 3 0 3 16 10 6 [146]
1906-1907 Camp. Cat. F 4 2 1 1 7 4 5 [147]
1907-1908 Camp. Cat. 2n 6 4 1 1 18 6 9 [148]
1908-1909 Camp. Cat. C 7 4 3 0 16 7 11 SF
1909-1910 Camp. Cat. C 10 10 0 0 46 3 20 C
1910-1911 Camp. Cat. C 7 7 0 0 25 7 14 QF[149]
1911-1912 Camp. Cat. 2n 10 6 2 2 51 8 14 C
1912-1913 Camp. Cat. FAC[150] C 4 3 0 1 24 9 6 C
1913-1914 Camp. Cat. 4t 8 5 0 3 10 6 10
1914-1915 Camp. Cat. F[151] 9 8 0 1 24 6 16
Copa Barcelona 3r 2 0 0 2 2 5 0
1915-1916 Camp. Cat. (Primera fase) Clas. 8 8 0 0 46 6 16 SF
Camp. Cat. (Fase pel títol) C 13 13 0 0 64 12 26
1916-1917 Camp. Cat. 3r 8 4 2 2 16 8 10
1917-1918 Camp. Cat. 3r 10 6 1 3 17 11 13
Copa Barcelona C 2 1 1 0 4 1 3
1918-1919 Camp. Cat. C 10 8 1 1 31 6 17 F
1919-1920 Camp. Cat. C 10 9 1 0 28 7 19 C
1920-1921 Camp. Cat. C 10 6 3 1 17 8 15 [152]
1921-1922 Camp. Cat. C 10 9 1 0 63 8 19 C
1922-1923 Camp. Cat. F[153] 10 8 1 1 24 9 17
1923-1924 Camp. Cat. C 10 10 0 0 28 7 20 SF
1924-1925 Camp. Cat. C 14 9 2 3 25 9 20 C
1925-1926 Camp. Cat. C 14 9 2 3 35 11 20 C
1926-1927 Camp. Cat. C 14 11 1 2 64 20 23 SF
1927-1928 Camp. Cat. C[154] 14 12 0 2 56 11 24 C
Temporada Lliga[141][155] Copa del Rei[142] Europa
[156][157][158][159]
Altres competicions
[160][161][162][163][164][165]
Màxim golejador de la lliga[166]
Divisió Pos. PJ PG PE PP GF GC Pts Name Gols
1928-1929 1a divisió 1r 18 11 3 4 37 23 25 SF N/A N/A Parera 11
Camp. Cat. 3r 10 5 2 3 23 13 12
1929-1930 1a divisió 2n 18 11 1 6 46 36 23 SF N/A N/A Bestit 12
Camp. Cat. C 10 8 0 2 33 6 16
1930-1931 1a divisió 4t 18 7 7 4 40 43 21 VF N/A N/A Arocha 16
Camp. Cat. C 10 8 1 1 34 10 17
1931-1932 1a divisió 3r 18 10 4 4 40 26 24 F N/A N/A Samitier 10
Camp. Cat. C 14 11 1 2 43 11 23
1932-1933 1a divisió 4t 18 7 5 6 42 34 19 16F N/A N/A Ramon 12
Camp. Cat. 2n 14 12 1 1 53 15 25
1933-1934 1a divisió 18 8 0 10 42 40 16 QF N/A N/A Ventolrà 14
Camp. Cat. 3r 14 9 2 3 36 19 20
1934-1935 1a divisió 22 9 6 7 55 44 24 QF N/A N/A Escolà 18
Camp. Cat. C 10 8 1 1 36 10 17
1935-1936 1a divisió 22 11 2 9 39 32 24 F N/A N/A Escolà 13
Camp. Cat. C 10 9 1 0 41 9 19
1936-1937 Lliga Mediterrània C 14 7 6 1 27 15 20 N/A N/A N/A
Camp. Cat. 2n 10 5 2 3 24 16 12
1937-1938 Lliga Catalana C 17 4 1 2 86 26 29 N/A N/A N/A
Camp. Cat. C 14 10 1 3 42 13 21
1938-1939 Sense competició
1939-1940 1a divisió 22 8 3 11 32 38 19 QF N/A N/A Herrerita 8
Camp. Cat. 3r 10 5 0 5 29 20 10
1940-1941 1a divisió 4t 22 13 1 8 55 45 27 VF N/A N/A Martín 12
1941-1942 1a divisió 12è 26 8 3 15 57 66 19 C N/A N/A Martín 17
1942-1943 1a divisió 3r 26 14 4 8 77 50 32 SF N/A N/A Martín 30 ♦
1943-1944 1a divisió 26 10 8 8 59 46 28 VF N/A N/A Martín 24
1944-1945 1a divisió 1r 26 17 5 4 50 30 39 R2 N/A N/A Escolà 16
1945-1946 1a divisió 2n 26 14 7 5 48 31 35 VF N/A N/A César 11
1946-1947 1a divisió 4t 26 14 3 9 59 42 31 QF N/A César
Seguer
10
1947-1948 1a divisió 1r 26 15 7 4 65 31 37 VF N/A César 19
1948-1949 1a divisió 1r 26 16 5 5 66 36 37 SF N/A Copa Eva Duarte C César 28 ♦
1949-1950 1a divisió 26 13 3 10 67 47 29 VF N/A Copa Eva Duarte F César 19
1950-1951 1a divisió 4t 30 16 3 11 83 61 35 C N/A César 29
1951-1952 1a divisió 1r 30 19 5 6 92 43 43 C N/A Copa Eva Duarte F Kubala 26
1952-1953 1a divisió 1r 30 19 4 7 82 43 42 C N/A Copa Eva Duarte[167] C Moreno 22
1953-1954 1a divisió 2n 30 16 4 10 74 39 36 F N/A Copa Eva Duarte[168] C Kubala 23
1954-1955 1a divisió 2n 30 17 7 6 75 39 41 SF N/A N/A Kubala
Villaverde
14
1955-1956 1a divisió 2n 30 22 3 5 67 26 47 QF Copa de Fires C N/A Kubala 14
1956-1957 1a divisió 3r 30 16 7 7 70 37 39 C N/A Suárez 13
1957-1958 1a divisió 3r 30 17 4 9 69 38 38 SF N/A Tejada 14
1958-1959 1a divisió 1r 30 24 3 3 96 26 51 C Copa de Fires C N/A Evaristo 20
1959-1960 1a divisió 1r 30 22 2 6 86 28 46 QF N/A Martínez 23
Copa d'Europa SF
1960-1961 1a divisió 4t 30 13 6 11 62 47 32 VF Copa de Fires QF N/A Evaristo 11
Copa d'Europa F
1961-1962 1a divisió 2n 30 18 4 8 81 46 40 QF Copa de Fires F N/A Evaristo 20
1962-1963 1a divisió 30 11 9 10 45 36 31 C Copa de Fires R2 N/A Zaldúa 10
1963-1964 1a divisió 2n 30 19 4 7 74 38 42 SF Recopa d'Europa R1 N/A 17
1964-1965 1a divisió 30 14 4 12 59 41 32 QF Copa de Fires R3 N/A 25 ♦
1965-1966 1a divisió 3r 30 16 6 8 51 27 38 SF Copa de Fires C N/A Rifé 9
1966-1967 1a divisió 2n 30 20 2 8 58 29 42 VF Copa de Fires R2 N/A Fusté
Zaballa
10
1967-1968 1a divisió 2n 30 15 9 6 48 29 39 C Copa de Fires R1 N/A Zaldúa 12
1968-1969 1a divisió 3r 30 13 10 7 40 18 36 VF Recopa d'Europa F N/A Zaldúa 11
1969-1970 1a divisió 4t 30 13 9 8 40 31 35 QF Copa de Fires R3 N/A Rexach 7
1970-1971 1a divisió 2n 30 19 5 6 50 22 43 C Copa de Fires R2 N/A Rexach 17 ♦
1971-1972 1a divisió 3r 34 17 9 8 40 26 43 QF Recopa d'Europa R2 N/A Asensi 9
1972-1973 1a divisió 2n 34 18 10 6 41 21 46 VF Copa de la UEFA R1 Barrios 8
1973-1974 1a divisió 1r 34 21 8 5 75 24 50 F Copa de la UEFA R1 Marcial 17
1974-1975 1a divisió 3r 34 15 7 12 57 36 37 QF Copa d'Europa SF Clares 10
1975-1976 1a divisió 2n 34 18 7 9 61 41 43 QF Copa de la UEFA SF Neeskens 12
1976-1977 1a divisió 2n 34 18 9 7 69 34 45 VF Copa de la UEFA QF Clares 22
1977-1978 1a divisió 2n 34 16 9 9 49 29 41 C Copa de la UEFA SF Asensi
Rexach
9
1978-1979 1a divisió 34 16 6 12 69 37 38 VF Recopa d'Europa C Krankl 29 ♦
1979-1980 1a divisió 4t 34 13 12 9 42 33 38 VF Recopa d'Europa QF Supercopa d'Europa F Simonsen 10
1980-1981 1a divisió 34 18 5 11 66 41 41 C Copa de la UEFA R2 Quini 20 ♦
1981-1982 1a divisió 2n 34 19 7 8 75 40 45 VF Recopa d'Europa C Quini 27 ♦
1982-1983 1a divisió 4t 34 17 10 7 60 29 44 C Recopa d'Europa QF Supercopa d'Europa F Maradona 11
Copa de la Lliga C
1983-1984 1a divisió 3r 34 20 8 6 62 28 48 F Recopa d'Europa QF Supercopa d'Espanya C Marcos 12
Copa de la Lliga SF
1984-1985 1a divisió 1r 34 21 11 2 69 25 53 QF Recopa d'Europa R1 Copa de la Lliga QF Archibald 15
1985-1986 1a divisió 2n 34 18 9 7 61 36 45 F Copa d'Europa F Supercopa d'Espanya F Schuster 10
Copa de la Lliga C
1986-1987 1a divisió 2n 34 18 13 3 51 22 49 VF Copa de la UEFA QF Lineker 20
1987-1988 1a divisió 38 15 9 14 49 44 39 C Copa de la UEFA QF Lineker 16
1988-1989 1a divisió 2n 38 23 11 4 80 26 57 QF Recopa d'Europa C Supercopa d'Espanya F Salinas 20
1989-1990 1a divisió 3r 38 23 5 10 83 39 51 C Recopa d'Europa R2 Supercopa d'Europa F Salinas 15
1990-1991 1a divisió 1r 38 25 7 6 74 33 57 SF Recopa d'Europa F Supercopa d'Espanya F Stoítxkov 14
1991-1992 1a divisió 1r 38 23 9 6 87 37 55 VF Copa d'Europa C Supercopa d'Espanya C Stoítxkov 17
1992-1993 1a divisió 1r 38 25 8 5 87 34 58 SF Lliga de Campions R2 Supercopa d'Espanya C Stoítxkov 20
Supercopa d'Europa C
Copa Intercontinental F
1993-1994 1a divisió 1r 38 25 6 7 91 42 56 QF Lliga de Campions F Supercopa d'Espanya F Romário 30 ♦
1994-1995 1a divisió 4t 38 18 10 10 60 45 46 VF Lliga de Campions QF Supercopa d'Espanya C Cruyff
Koeman
Stoítxkov
9
1995-1996 1a divisió 3r 42 22 14 6 72 39 80 F Copa de la UEFA SF Garcia 10
1996-1997 1a divisió 2n 42 28 6 8 102 48 90 C Recopa d'Europa C Supercopa d'Espanya C Ronaldo 34
Bota de oro.svg[169]
1997-1998 1a divisió 1r 38 23 5 10 78 56 74 C Lliga de Campions FG Supercopa d'Espanya F Rivaldo 19
Supercopa d'Europa C
1998-1999 1a divisió 1r 38 24 7 7 87 43 79 QF Lliga de Campions FG Supercopa d'Espanya F Rivaldo 24
1999-2000 1a divisió 2n 38 19 7 12 70 46 64 SF Lliga de Campions SF Supercopa d'Espanya F Kluivert 15
2000-2001 1a divisió 4t 38 17 12 9 80 57 63 SF Lliga de Campions FG1 Rivaldo 23
Copa de la UEFA SF
2001-2002 1a divisió 4t 38 18 10 10 65 37 64 32F Lliga de Campions SF Kluivert 18
2002-2003 1a divisió 38 15 11 12 63 47 56 32F Lliga de Campions QF Kluivert 16
2003-2004 1a divisió 2n 38 21 9 8 63 39 72 QF Copa de la UEFA R4 Ronaldinho 15
2004-2005 1a divisió 1r 38 25 9 4 73 29 84 32F Lliga de Campions VF Eto'o 25
2005-2006 1a divisió 1r 38 25 7 6 80 35 82 QF Lliga de Campions C Supercopa d'Espanya C Eto'o 26 ♦
2006-2007 1a divisió 2n 38 22 10 6 78 33 76 SF Lliga de Campions VF Supercopa d'Espanya C Ronaldinho 21
Supercopa d'Europa F
Mundial de Clubs F
2007-2008 1a divisió 3r 38 19 10 9 76 43 67 SF Lliga de Campions SF Eto'o 16
2008-2009 1a divisió 1r 38 27 6 5 105 35 87 C Lliga de Campions C Eto'o 30
2009-2010 1a divisió 1r 38 31 6 1 98 24 99 VF Lliga de Campions SF Supercopa d'Espanya C Messi 34
Bota de oro.svg
Supercopa d'Europa C
Mundial de Clubs C
2010-2011 1a divisió 1r 38 30 6 2 95 21 96 F Lliga de Campions C Supercopa d'Espanya C Messi 31
2011-2012 1a divisió 2n 38 28 7 3 114 29 91 C Lliga de Campions SF Supercopa d'Espanya C Messi 50Bota de oro.svg
Supercopa d'Europa C
Mundial de Clubs C
2012-2013 1a divisió 1r 38 32 4 2 115 40 100 SF Lliga de Campions SF Supercopa de España F Messi 46
Bota de oro.svg
2013-2014 1a divisió 2n 38 27 6 5 100 33 87 F Lliga de Campions QF Supercopa d'Espanya C Messi 28
2014-2015 1a divisió 1r 38 30 4 4 110 21 94 C Lliga de Campions C Messi 43
2015-2016 1a divisió 1r 38 29 4 5 112 29 91 C Lliga de Campions QF Supercopa de España F Suárez 40
Bota de oro.svg
Supercopa d'Europa C
Mundial de Clubs C
2016-2017 1a divisió 2n 38 28 6 4 116 37 90 C Lliga de Campions QF Supercopa d'Espanya C Messi 37
Bota de oro.svg
2017-2018 1a divisió 1r 38 28 9 1 99 29 93 C Lliga de Campions QF Supercopa d'Espanya F Messi 34
Bota de oro.svg
2018-2019 1a divisió 1r 38 26 9 3 90 36 87 F Lliga de Campions SF Supercopa d'Espanya C Messi 36
Bota de oro.svg
2019-2020 1a divisió 2n 38 25 7 6 86 38 82 QF Lliga de Campions QF Supercopa d'Espanya SF Messi 25 ♦
2020-2021 1a divisió 3r 38 24 7 7 85 38 79 C Lliga de Campions VF Supercopa d'Espanya F Messi 30 ♦
2021-2022 1a divisió 2n 38 21 10 7 68 38 73 VF Lliga de Campions FG Supercopa d'Espanya SF Depay 12
Lliga Europa QF

Altres dades d'interès

Els 10 fitxatges més cars de la història del club

# Imatge Nom Preu # Imatge Nom Preu
1. Ousmane Dembélé 2018.jpg Ousmane Dembélé[172] 140M €, al Borussia Dortmund Borussia Dortmund logo.svg (2017)[173] 6. Luis Suárez 2018.jpg Luis Suárez 81,7M €, al Liverpool FC LiverpoolFC.png (2014)[174]
2. 20180610 FIFA Friendly Match Austria vs. Brazil Philippe Coutinho 850 1692.jpg Philippe Coutinho[175] 135M €, al Liverpool FC LiverpoolFC.png (2018) 7. Zlatan Ibrahimović June 2018.jpg Zlatan Ibrahimović 69,5M € (45M € + variables + Eto'o), a l'Inter FC Internazionale Milano 2021.svg (2009)[176][177]
3. FRA-ARG (10) (cropped 2).jpg Antoine Griezmann[172] 120M €, a l'Atlètic de Madrid Atletico Madrid 2017 logo.svg (2019) 8. 20150331 2025 AUT BIH 2130 Miralem Pjanić.jpg Miralem Pjanic 60M (+ altres possibles variables) a la Juventus FC Juventus FC 2017 icon (black).svg (2020)[178]
4. 20141118 AUTBRA 5088.jpg Neymar Jr 88M , al Santos FC LogoSantosFC.png (2013)[179] 9. Raphinha.jpg Raphinha 58M € (+ altres possibles variables), al Leeds United FC Leedsunitedbadge2.gif (2022)
5. Frenkie de Jong (2019).jpg Frenkie de Jong 86M € (+ altres possibles variables), a l'Ajax Ajax Amsterdam.svg (2019) 10. Ferran Torres García.png Ferran Torres 55M € (+ altres possibles variables), al Manchester City FC Manchester City FC badge.svg (2022)

Tots els valors de traspàs segons transfermarkt.com actualitzats amb els variables ja pagats a dia 19 de juliol del 2022.[180]

Els 10 màxims golejadors en la història

del Campionat de Lliga en partits oficials[181] en partits oficials i amistosos[182]
Pos. Jugador Gols Partits Pos. Jugador Gols Temporades Pos. Jugador Gols Temporades
1. Lionel Messi 474 520 1. Lionel Messi 672 2004-2021 1. Lionel Messi 702 2004-2021
2. César Rodríguez 190 287 2. César Rodríguez 232 1939-1955 2. Paulí Alcàntara 369 1912-1927
3. Ladislau Kubala 131 186 3. Ladislau Kubala 194 1950-1961 3. Josep Samitier 333 1919-1932
4. Luis Suárez 110 130 4. Josep Samitier 176 1919-1932 4. César Rodríguez 294 1939-1955
5. Samuel Eto'o 108 145 5. Josep Escolà 164 1934-1949 5. Ladislau Kubala 280 1950-1961
6. Marià Martín 97 112 6. Luis Suárez 152 2014-2020 6. Josep Escolà 223 1934-1949
7. Patrick Kluivert 90 182 7. Paulí Alcàntara 142 1912-1927 7. Ángel Arocha 215 1926-1933
8. Estanislau Basora 89 237 8. Ángel Arocha 137 1926-1933 8. Carles Rexach 195 1965-1981
9. Josep Escolà 86 152 9. Samuel Eto'o 130 2004-2009 9. Vicenç Martínez 192 1912-1923
10. Rivaldo 86 157 10. Rivaldo 130 1997-2002 10. Marià Martín 188 1939-1946

Enfrontaments

# Equip PJ PG PE PP GF GC DG Pts
1 Flag of Spain.svg Deportivo Alavés 45 31 7 7 116 38 +78 100
2 Flag of Spain.svg Albacete Balompié 14 9 4 1 32 11 +21 31
3 Flag of the Valencian Community (2x3).svg CE Alcoià 10 8 2 0 28 6 +22 26
4 Flag of Spain.svg AD Almería 4 3 1 0 14 3 +11 10
5 Flag of Spain.svg UD Almería 14 12 2 0 45 7 +38 38
6 Flag of Spain.svg Arenas Club 17 9 3 5 41 33 +8 30
7 Flag of Spain.svg Athletic Club 236 119 39 78 439 328 +111 396
8 Flag of the Balearic Islands.svg Athletic FC 2 1 1 0 9 2 +7 4
9 Flag of Spain.svg Atlètic de Madrid 238 106 56 76 449 347 +102 374
10 Flag of Spain.svg Atlético Tetuán 4 4 0 0 15 6 +9 12
11 Flag of Spain.svg Real Betis 134 80 24 30 305 152 +153 264
12 Flag of Spain.svg Burgos CF 12 7 3 2 17 6 +11 24
13 Flag of Spain.svg Real Burgos CF 6 3 3 0 11 5 +6 12
14 Flag of Spain.svg Cádiz CF 29 20 5 4 63 18 +45 65
15 Flag of the Valencian Community (2x3).svg CE Castelló 26 17 5 4 61 27 +34 56
16 Flag of Spain.svg Celta de Vigo 129 71 31 27 282 148 +134 244
17 Flag of Spain.svg SD Compostela 8 6 1 1 20 6 +14 19
18 Flag of Catalonia.svg CD Comtal 2 1 1 0 6 1 +5 4
19 Flag of Spain.svg Córdoba CF 22 17 1 4 60 18 +42 52
20 Flag of Spain.svg Cultural Leonesa 6 6 0 0 17 1 +16 18
21 Flag of Spain.svg Deportivo La Coruña 105 63 20 22 258 112 +146 209
22 Flag of Spain.svg SD Eibar 14 12 2 0 43 7 +36 38
23 Flag of the Valencian Community (2x3).svg Elx CF 54 33 12 9 110 41 +69 111
24 Flag of Catalonia.svg RCD Espanyol 214 125 45 44 410 227 +183 420
25 Flag of Catalonia.svg CE Europa 8 4 3 1 18 12 +6 15
26 Flag of Spain.svg CF Extremadura 4 4 0 0 9 2 +7 12
27 Flag of Spain.svg Getafe CF 38 27 7 4 86 30 +56 88
28 Flag of Catalonia.svg Gimnàstic de Tarragona 10 7 2 1 33 12 +21 23
29 Flag of Catalonia.svg Girona FC 5 4 1 0 22 3 +19 13
30 Flag of Spain.svg Granada CF 56 42 7 7 148 53 +95 133
31 Flag of the Valencian Community (2x3).svg Hèrcules CF 50 24 17 9 102 53 +49 89
32 Flag of Aragon.svg SD Huesca 6 5 1 0 25 4 +21 16
33 Flag of Spain.svg Real Jaén CF 6 4 1 1 20 9 +11 13
34 Flag of Spain.svg UD Las Palmas 75 46 8 21 175 64 +111 146
35 Flag of Spain.svg CD Leganés 9 8 0 1 26 7 +19 24
36 Flag of the Valencian Community (2x3).svg Llevant UE 40 30 5 5 122 46 +76 95
37 Flag of Catalonia.svg UE Lleida 10 7 1 2 26 8 +18 22
38 Flag of Spain.svg CD Logroñés 18 15 3 0 43 12 +31 48
39 Flag of Spain.svg CD Málaga 46 31 8 7 105 29 +76 101
40 Flag of Spain.svg Málaga CF 36 25 7 4 80 28 +52 82
41 Flag of the Balearic Islands.svg RCD Mallorca 70 41 12 17 139 75 +64 135
42 Flag of Spain.svg CP Mérida 6 4 2 0 12 4 +8 14
43 Flag of the Region of Murcia.svg Real Murcia CF 51 39 7 5 126 34 +92 124
44 Flag of Spain.svg CD Numancia 10 4 5 1 20 11 +9 17
45 Flag of Spain.svg CA Osasuna 92 54 19 19 207 78 +129 181
46 Flag of Spain.svg Real Oviedo 82 46 12 24 200 119 +81 150
47 Flag of Spain.svg Pontevedra CF 12 8 1 3 17 5 +12 25
48 Flag of Spain.svg Racing de Santander 100 62 21 17 240 103 +137 207
49 Flag of Spain.svg Rayo Vallecano 42 27 9 6 122 36 +86 90
50 Flag of Spain.svg Reial Madrid CF 250 97 52 101 409 418 −9 343
51 Flag of Spain.svg Real Sociedad 190 111 43 36 393 192 +201 376
52 Flag of Spain.svg Real Unión 17 12 3 2 47 31 +16 39
53 Flag of Spain.svg Recreativo de Huelva 12 9 3 0 26 3 +23 30
54 Flag of Catalonia.svg CE Sabadell FC 28 17 5 6 57 25 +32 56
55 Flag of Spain.svg UD Salamanca 26 13 4 9 49 30 +19 43
56 Flag of Spain.svg Sevilla FC 197 113 39 45 409 241 +168 378
57 Flag of Spain.svg Sporting de Gijón 108 67 22 19 246 90 +156 223
58 Flag of Spain.svg CD Tenerife 28 18 6 4 72 33 +39 60
59 Flag of the Valencian Community (2x3).svg València CF 225 110 56 59 439 331 +108 386
60 Flag of Spain.svg Real Valladolid CF 97 65 16 16 226 81 +145 211
61 Flag of the Valencian Community (2x3).svg Vila-real CF 51 31 10 10 106 59 +47 103
62 Flag of Spain.svg Xerez CD 2 2 0 0 5 1 +4 6
63 Flag of Aragon.svg Real Zaragoza 144 79 31 34 319 172 +147 268
64 Flag of Catalonia.svg CF Badalona 2 2 0 0 6 1 +5 6
65 Flag of Spain.svg Barakaldo CF 2 1 1 0 3 1 +2 4
66 Flag of Spain.svg CD Basconia 2 2 0 0 12 1 +11 6
67 Flag of the Valencian Community (2x3).svg Benidorm CF 4 4 0 0 6 0 +6 12
68 Flag of Spain.svg Cartagena FC 2 2 0 0 7 0 +7 6
69 Flag of Spain.svg FC Cartagena 2 2 0 0 7 1 +6 6
70 Flag of Spain.svg Reial Madrid Castella 2 2 0 0 9 4 +5 6
71 Flag of Spain.svg AD Ceuta 3 3 0 0 10 1 +9 9
72 Flag of Spain.svg SD Ceuta 2 2 0 0 9 4 +5 6
73 Flag of Spain.svg CF Ciudad de Murcia 1 1 0 0 4 0 +4 3
74 Flag of the Balearic Islands.svg CE Constància 4 3 1 0 7 1 +6 10
75 Flag of Catalonia.svg UE Cornellà 1 1 0 0 2 0 +2 3
76 Flag of Spain.svg CD Don Benito 2 2 0 0 12 1 +11 6
77 Flag of Catalonia.svg FC Espanya 1 1 0 0 3 0 +3 3
78 Flag of Spain.svg Español de Madrid 2 1 0 1 5 5 0 3
79 Flag of Catalonia.svg UE Figueres 1 0 0 1 0 1 −1 0
80 Flag of the Valencian Community (2x3).svg CF Gandia 1 1 0 0 3 0 +3 3
81 Flag of Albania.svg KS Flamurtari Vlorë 4 1 2 1 5 3 +2 5
82 Flag of Argentina.svg Estudiantes 1 1 0 0 2 1 +1 3
83 Flag of Argentina.svg CA River Plate 1 1 0 0 3 0 +3 3
84 Flag of Austria.svg FK Austria Wien 4 2 2 0 6 2 +4 8
85 Flag of Austria.svg FC Linz 2 1 1 0 5 0 +5 4
86 Flag of Belgium.svg RSC Anderlecht 4 2 0 2 5 6 −1 6
87 Flag of Belgium.svg Royal Antwerp FC 2 1 0 1 3 2 +1 3
88 Flag of Belgium.svg KSK Beveren 2 2 0 0 2 0 +2 6
89 Flag of Belgium.svg Club Brugge KV 4 3 1 0 7 3 +4 10
90 Flag of Belgium.svg Lierse SK 2 2 0 0 5 0 +5 6
91 Flag of Belgium.svg KSC Lokeren 2 1 0 1 3 2 +1 3
92 Flag of Belgium.svg Standard Liège 1 1 0 0 2 1 +1 3
93 Flag of Belarus.svg FK BATE Borisov 4 4 0 0 14 0 +14 12
94 Flag of Brazil.svg SC Internacional 1 0 0 1 0 1 −1 0
95 Flag of Brazil.svg Santos FC 1 1 0 0 4 0 +4 3
96 Flag of Brazil.svg São Paulo FC 1 0 0 1 1 2 −1 0
97 Flag of Bulgaria.svg Botev Plovdiv 2 1 0 1 4 2 +2 3
98 Flag of Bulgaria.svg PFK CSKA Sofia 4 3 1 0 14 7 +7 10
99 Flag of Bulgaria.svg PFK Levski Sofia 4 3 0 1 15 5 +10 9
100 Flag of the People's Republic of China.svg Guangzhou FC 1 1 0 0 3 0 +3 3
101 Flag of Croatia.svg GNK Dinamo Zagreb 2 1 1 0 7 3 +4 4
102 Flag of Croatia.svg Zagreb XI 2 1 1 0 5 4 +1 4
103 Flag of Cyprus.svg AEK Làrnaca 2 1 1 0 2 0 +2 4
104 Flag of Cyprus.svg APOEL FC Nicòsia 2 2 0 0 5 0 +5 6
105 Flag of Cyprus.svg Apollon Limassol 2 1 1 0 9 1 +8 4
106 Flag of the Czech Republic.svg FK Dukla Praga 2 1 0 1 4 1 +3 3
107 Flag of the Czech Republic.svg FC Hradec Králové 2 1 1 0 5 1 +4 4
108 Flag of the Czech Republic.svg SK Slavia Praga 2 1 1 0 2 1 +1 4
109 Flag of the Czech Republic.svg AC Sparta Praga 6 4 0 2 12 6 +6 12
110 Flag of the Czech Republic.svg FC Viktoria Plzeň 3 3 0 0 11 1 +10 9
111 Flag of Denmark.svg Århus GF 2 1 1 0 1 0 +1 4
112 Flag of Denmark.svg Boldklubben 1913 2 2 0 0 6 0 +6 6
113 Flag of Denmark.svg Brøndby IF 4 4 0 0 7 1 +6 12
114 Flag of Denmark.svg FC København 2 1 1 0 3 1 +2 4
115 Flag of Denmark.svg Stævnet 2 1 1 0 7 3 +4 4
116 Flag of England.svg Arsenal FC 9